EMPALAOS
Com un ritual celta arriba
fins els nostres dies a través de la religió cristiana.
El ritual, orígens
Jesús Patón és el president de la
confraria Pasión de Nuestro Señor
Jesucristo i de los Hermanos empalaos. Jesús Explica que hi ha diversos estudis fets
sobre l'origen del ritual de los Empalaos, però el que agafa més força
actualment, seria que provindria d’un procés de iniciació d’un poble guerrer
d’origen celta, establert en aquesta zona, els “vetóns”. I que fou un dels que més aviat va assimilar la
romanització,. Aquí doncs es trobaria l’origen d’aquesta tradició que ha arribat als nostres dies a través de l
cristianització.
Explica en Jesús que quest poble, segurament entre els segles IV
i I abans de Crist, igual que feien molts pobles guerrers, de l'època, sotmetien als joves a proves de iniciació. Els adolescents, per passar
a ser acceptats l’estatus dels adults, i de poder tenir la condició de
guerrers, se'ls hi feien passar diverses proves, que en ocasions eren autèntics sacrificis. Proves de resistència
duríssimes que moltes vegades comportaven fins i tot la mort dels més
febles, Les més conegudes serien sens
dubte, les proves que passaven els joves d’Esparta, l’agogé.
Els que passaven les proves, eren premiats,
acceptats al mon dels adults, i
reconeguts com a guerrers, i així obtenien un premi, segurament una corona de
flors que honorava la seva gesta, i rebien també les armes que l’acreditaven
com a guerrer. Aquests serien dos dels símbols principals que llueixen als
Empalaos. La corona de flors a passat a ser una corona d’espines, influència de
la cristianització del ritual, i les dues espases creuades a l’espatlla, fent
el símbol de la victòria. Es creu que els guerrers celtes portaven les espases
també creuades a l’esquena.
Van vestits de cintura
cap avall amb uns enagos antics de dona, que recordant la túnica curta que
vestien els guerrers en l’antiguitat. Caminen descalços igual que en
les proves de iniciació de pobles com ja esmentat d’Esparta, on obligaven als
aspirants a caminar descalços damunt la
neu o damunt de pedres. Dues coincidències més, en els pobles celtes els
rituals anaven lligats a la lluna i a les estacions, i es feien en el clan
familiar, no és doncs casualitat que el sacrifici dels Empalaos de Valverde, es
faci en el pleniluni de primavera, i també envoltats de la família i amics més
propers.
Prohibició
El rei
Carles III va prohibir al 1777, per mitjà d’una reial cèdula, la participació
dels disciplinants, ( persones que s’autoflagelen, empalan o autolesionen en
compliment de penitència ) a les processons.
A
Valverde de la Vera aquest ritual no s’ha de deixat de fer mai, diu el
senyor Patón, al menys en la seva essència des del segle XI.
Incomplint el mandat reial, el ritual
d’empalar-se, s’ha anat realitzant any rera
any, fins arribar els nostres dies, tal i com el coneixem avui.