diumenge, 2 d’abril del 2017

EMPALAOS Valverde de la Vera

EMPALAOS



Com un ritual celta arriba fins els nostres dies a través de la religió cristiana.

El ritual,  orígens
                        
Jesús Patón és el president de la confraria   Pasión de Nuestro Señor Jesucristo i de los Hermanos empalaos. Jesús Explica que hi ha diversos estudis fets sobre l'origen del ritual de los Empalaos, però el que agafa més força actualment, seria que provindria d’un procés de iniciació d’un poble guerrer d’origen celta, establert en aquesta zona, els “vetóns”. I  que fou un dels que més aviat va assimilar la romanització,. Aquí doncs es trobaria l’origen d’aquesta tradició  que ha arribat als nostres dies a través de l cristianització.




Explica en Jesús que quest poble, segurament entre els segles IV i I abans de Crist, igual que feien molts pobles guerrers, de l'època, sotmetien als joves a proves de iniciació. Els adolescents, per passar a ser acceptats l’estatus dels adults, i de poder tenir la condició de guerrers, se'ls hi  feien passar diverses proves, que en ocasions eren  autèntics sacrificis. Proves de resistència duríssimes que moltes vegades comportaven fins i tot la mort dels més febles,  Les més conegudes serien sens dubte, les proves que passaven els joves  d’Esparta, l’agogé.




Els que passaven les proves, eren premiats, acceptats  al mon dels adults, i reconeguts com a guerrers, i així obtenien un premi, segurament una corona de flors que honorava la seva gesta, i rebien també les armes que l’acreditaven com a guerrer. Aquests serien dos dels símbols principals que llueixen als Empalaos. La corona de flors a passat a ser una corona d’espines, influència de la cristianització del ritual, i les dues espases creuades a l’espatlla, fent el símbol de la victòria. Es creu que els guerrers celtes portaven les espases també creuades a l’esquena.



Van vestits de cintura cap avall amb uns enagos antics de dona, que recordant la túnica curta que vestien els guerrers en l’antiguitat. Caminen descalços igual que en les proves de iniciació de pobles com ja esmentat d’Esparta, on obligaven als aspirants a caminar descalços  damunt la neu o damunt de pedres. Dues coincidències més, en els pobles celtes els rituals anaven lligats a la lluna i a les estacions, i es feien en el clan familiar, no és doncs casualitat que el sacrifici dels Empalaos de Valverde, es faci en el pleniluni de primavera, i també envoltats de la família i amics més propers.


Prohibició

El  rei Carles III va prohibir al 1777, per mitjà d’una reial cèdula, la participació dels disciplinants, ( persones que s’autoflagelen, empalan o autolesionen en compliment de penitència ) a les processons.
A  Valverde de la Vera aquest ritual no s’ha de deixat de fer mai, diu el senyor Patón, al menys en la seva essència des del segle XI.
Incomplint el mandat reial, el ritual d’empalar-se, s’ha anat realitzant any rera  any, fins arribar els nostres dies, tal i com el coneixem avui.