Potser arribarà un temps en que no caldrà legislar perquè no passin coses com aquestes, un temps en que no existeixi la ignorància, l’odi de gènere ni el d’orientació sexual. Un temps en que ens haguem humanitzat i tinguem més consciència d’espècie, on predomini la llibertat, unitat, la fraternitat, la coordinació, la cooperació, la civilitat i sobre tot l’altruisme i quedin enrere la fragmentació les diferencies racials, culturals, ideològiques i la religió hagi deixat de tenir un paper repressor, adoctrinador i manipulador sobre la societat futura.
Però avui encara estem Lluny d’una societat ideal. En el que portem d’any, en un país petit com Espanya, han estat assassinades 9 dones, això vol dir una per setmana, una xifra realment escandalosa, si només n’hi hagués una de morta encara seria horrible, això sense comptar els nombrosos casos de violacions denunciats quasi a diari.
Per tant ens caldrà seguir sortint al carrer lluitant per eradicar aquesta lacra que ens
assola.
Els carrers de Girona ahir van ser un clam per l'igualtat i contra el sistema
opressor i discriminador que impera, de moment tal com estan les coses, ens cal
seguir sortint al carrer encara que només sigui un cop l’any per fer sentir la
nostre veu, fins que aconseguim canviar aquest l’ordre absurd de les coses.
©Lluís Serrat/2019
