Whitney Godoy la fotoperiodista hondurenya que ha seguit l’èxode de la
caravana de migrants cap a estats units
d’una gran part de la població del seu país, va captar ahir l’atenció de un
nombrós grup d’assistents a la conferència que va fer al col·legi de
periodistes de Girona presentant el seu treball.
Un èxode sense Moisés, així defineix
la jove professional, la marxa multitudinària de més de 7000 persones que va
sortir de Sant Pedro Sula a Hondures el passat 13 d’octubre de 2018 amb un únic
l’objectiu: arribar als estats units d’America, a la recerca del somni americà.
La fotoperiodista va explicar les tremendes dificultats de fer aquest
viatge de més de 4300 km. per part d’un moviment que va sorgir de forma
espontània i que aglutina una munió de gent que acaba fugint de la pobresa, la
violència extrema i la falta d’oportunitats, en un país quasi en fallida.
Whitney va explicar que ningú va finançar la marxa, contradient algunes informacions
publicades. Tampoc ningú te el lideratge de la caravana, cosa que l’afebleix i la fragmenta en arribar a Mèxic quan es troben
les organitzacions d’ajut humanitari, UNICEF, ACNUR o la OIM que el que pretenien en primer lloc era és
fer-los tornar al seu país.
Godoy va explicar que encara que va ser una experiència gratificant
professionalment, va passar moments de por i perill inevitable en esdeveniments
com aquest.
El somni Americà.
Aquesta expressió no és nova, va nàixer a principis del segle passat com a
sinònim de justícia social, igualtat econòmica i igualtat d’oportunitats, i que
es basava sobre tot en la força de la immigració europea que va permetre una societat sense
monarquies ni classes aristocràtiques que impedien una societat lliure i on els
immigrants tenien les mateixes oportunitats.
Amb el pas dels anys, amb la gran guerra, la segona guerra mundial, la
guerra freda, i la gran depressió s'ha anat creant una societat imperialista, capitalista i consumista i si abans el somni
americà era tenir el suficient i viure feliç, ara és ser el millor d’una
societat desigual i on la immigració ja
no té tantes expectatives i el somni americà s’ha convertit en això, un somni
©Lluís Serrat/2019
