dilluns, 3 d’octubre del 2016

TENYITS DE ROSA

Els carrers de Girona es van tenyir de rosa.
5.500 fèmines de totes les edats, van desfilar pels carrers de la ciutat en la tercera edició de la Cursa de la dona . 
Corrent, caminant o fins hi tot fent un passeig, una riuada rosa es va ensenyorir de la ciutat per unes hores en un acte reivindicatiu i solidari que ha guanyat força any rera any.
 Enguany la cursa va sortir del passeig de la Devesa i va acabar al Passeig de la copa després de recórrer 5000 metres per diferents carrers de la ciutat, passant pel barri vell.
Aquest any la cursa ha batut tos els rècords de participació convertint-se en l'esdeveniment d'aquestes característiques més multitudinària fet mai a Girona.
El més important d'aquesta cursa que organitza (amb molt d'encert Esports Parra) i que enguany ha arribat a la tercera edició, no és arribar la primera, ni tampoc aconseguir un premi, encara que ni va haver algun de premi. El més important d'aquesta cursa és la generositat i la solidaritat.
Enguany una gran part dels beneficis que genera la cursa han anat destinats el Grup Iris (dones afectades per càncer de mama) i al programa Guapes i Valentes de la Fundació Oncolliga de Girona.































©Lluís Serrat/2016

divendres, 19 d’agost del 2016

PROTESTA AL PARC CENTRAL

2922 son els crespons negres que veïns, associacions, representants de partits polítics (excepte PP i C's ), van penjar de les tanques que delimiten les obres del TAV al Parc Central.


Aquests son exactament els dies que fa que van començar les obres de l'estació del TAV a la ciutat.
Malgrat que el tren de gran velocitat va començar a circular ja fa tres anys, l'empresa que el gestiona ADIF no ha fet les obres de restauració del parc.



Els actes de protesta continuaran una vegada al mes penjant 30 crespons més fins que es concloguin les obres de restauració del Parc Central.

©Lluís Serrat/2016

dissabte, 30 de juliol del 2016

JOAN VENTURA


Ahir en Joan Ventura, cap de cultura del Punt-Avui es va acomiadar dels companys de la redacció. De fet no va ser un adéu definitiu ja que en Joan seguirà encara uns anys treballant al diari, però a un ritme diferent.
Cal anar recollint. també la tassa de beure vi calent però que darrerament només servia per la til·la.
Diu que combinarà el periodisme amb endreçar per casa, no se que d'un hortet, i agafar-se la vida amb tranquil·litat.
En Joan Ventura porta més de trenta-cinc anys vinculat al diari i ha passat per diverses seccions i càrrecs: des de corresponsal a comarques, fins a cap de la secció de cultura, passant també per la direcció del diari i la del suplement Presència.
Després de 35 anys llargs sempre acabes enyorant alguna cosa.
Es una llarga trajectòria que he tingut la sort de compartir amb ell des dels inicis. De fet la meva trajectòria al Punt va molt lligada a dos Joans als que dec també haver arribat fins aquí i dels que he apres quasi tot el que sé de periodisme.





Molta sort Joan Ventura en la teva nova etapa, ah i recorda que tenim pendent algun projecte en comú, tampoc ens apalanquem massa. A l'hort no m'hi esperis pas, si no és per venir a buscar algun tomàquet ecològic per amanir.
©Luis Serrat/2016



dimarts, 19 de juliol del 2016

BAZAGA

Ha estat tot un privilegi que un mestre luthier com en Rafael V. Bazaga em posés a punt la meva guitarra elèctrica.

Ha estat un autèntic plaer compartir aquesta estona i veure la sensibilitat, cura i saber fer que en Rafa posa en la seva feina.

Membre de la Salseta del Poble, en Rafael és també un excel·lent músic i el líder de la banda The Bazaga's,



un grup de versions del més pur Rock & Roll dels anys 60's i 70's.
A més és constructor de les prestigioses guitarres Bazaga.


dilluns, 18 de juliol del 2016

UN LLARG DIA DE JULIOL


66 Equips van prendre part aquest any en la prestigiosa cursa de les 24 hores de Catalunya de resistència, d’ells, 28 eren equips catalans.
Les curses de resistència son una verdadera prova de foc, tant per les màquines i pilots, com per les persones que conformen l’equip. 
Una perfecta posta a punt de la mecàniques, una gran preparació física dels pilots, i una gran coordinació i disciplina organitzativa dels equips, son claus per aconseguir la victòria en una carrera en que es corre contra el temps, contra el rivals, i contra tu mateix, una prova que porta la resistència d’homes i màquines al límit.

En les proves de resistència la família sol acompanyar als pilots, des dels més grans als més petits
Persones,  màquines i combustible comparteixen espai les 24 hores del dia mentre dura la cursa.
La recuperació física és molt important. s'ha de preveure tot.
L'intercanvi de informació és clau en els relleus.
la posta a punt de les màquines en les aturades és breu, però al pilot sovint se li fa una eternitat.
Equip de repostatge
Esperant fer un relleu, unes paraules d'ànim de la persona estimada pugen segur la moral.

Tothom és necessari i ha de fer bé la seva feina
Cau la nit, s'encenen els llums de les màquines, no s'ha de baixar el ritme, cal estar molt més atent.
Mentre alguns descansen, els altres agafen el relleu.
Estem a mitja cursa, moltes motos i moltes granotes ja s'han arrossegat pel terra. Mentre la moral sigui alta i la mecànica aguanti, cal continuar. No guanyarem però serem a la pista quan s'aturi el cronòmetre.
Canvi de rodes, a vegades també frens,  omplir dipòsit, canvi de pilot.... encara queden 8 hores.
És hora de fer el relleu, al box sempre hi ha algú que es quedarà patint.
El pilots han de tenir informació en tot moment.


poc a poc es va fent de dia.
Les primeres llums acosten una mica més la prova al seu final. Els motors segueixen rugint i els pilots donant el màxim de si mateixos. Alguns però la sort els ha girat l'esquena i han abandonat, algunes màquines tampoc arribaran a veure la bandera a quadres.


A punt d'arribar al final els senyals de la duresa de la prova es poden veure tant en les màquines com en els pilots
Darrers esforços.




La cursa s'ha perdut, però no la dignitat, cal acabar com sigui mentre quedi alè i es pugui engegar de nou el motor.
Ullastres porta la seva R1a la victoria.
Final
després de 24 hores de tensió no importa massa haver guanyat o no el que importa és poder dir vam arribar al final, o nosaltres també hi vam ser


El podi es una festa, després de 24 hores inacabables l'alegria és desborda en un aquelarre de xampany. 
La primera vegada a la meva vida que vaig veure una cursa de motos no va ser pas a la televisió, va ser en directe al parc de Montjuïc de Barcelona, van ser les 24 hores de resistència.  Una Cursa que des de 1955 és celebrava al circuït urbà de la Muntanya Màgica.
Encara recordo noms de corredors mítics com: Bultó Grau, Canyelles, Palomo, Rocamora, Reyes, Garriga, Cardús....Era realment sorprenent que màquines de petita cilindrada com: Montesa, Bultaco o Ossa, s’imposessin en una prova tant exigent, davant de motos de major cilindrada com Ducati, BMW o Honda.
Aleshores feia posar els pels de punta veure aquells pilots gas a fons, passar llepant les voreres arran de les faroles i les senyals de transit. Fent a tota velocitat l’angle de Miramar, baixant per la Font del Gat, El Grec, o la pujada del Poble Espanyol cap a recta de l’Estadi.
Amb el temps les màquines van anar evolucionant, la velocitat mitjana de les curses va anar augmentant i el circuit es va anar fent cada vegada més perillós fins que el 1986 es va decidir tancar-lo arran de la mort del pilot barceloní Mingo Parés. Avans ja s’havien prohibit les curses de formula 1, també arran d’una tragèdia ocorreguda al 1975 on van morir cinc persones quan un cotxe va sortir de la pista per culpa d’una fallada mecànica.
Al 1995 després de 9 anys d’absència les 24 hores de resistència de Monjuic es van recuperar al circuit permanent de Montmeló.