dijous, 28 de febrer del 2019

SAHARAUIS: FORGOTTEN CONFLICT

SAHARAUIS: FORGOTTEN CONFLICT
________________________________________________________________________
________________________________________________________________________


El conflicte que manté el poble sahrauí amb el Marroc per la seva independència, és un tema aparcat des de fa més de quatre dècades. Un conflicte oblidat en un escenari geopolític i estratègic, que fan molt difícil de poder trobar-hi una solució, una sortida digne pel poble sahrauí, que hauria de passar per la fi de l'ocupació del Sàhara occidental per part del Marroc, i el reconeixement del dret seu a l'autodeterminació. 


http://streaming.ajgirona.org/pandora/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_pdf;publication=Pres%C3%A8ncia;sort_publication=presencia;day=02;month=09;year=2012;page=030;id=0003007885;filename=20120902;collection=pages;url_high=pages/Presencia/2012/201209/20120902/20120902030.pdf;lang=ca;pdf_parameters=view=FitH;encoding=utf-8

________________________________________________________________________
________________________________________________________________________



http://streaming.ajgirona.org/pandora/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_pdf;publication=Pres%C3%A8ncia;sort_publication=presencia;day=02;month=09;year=2012;page=031;id=0003007886;filename=20120902;collection=pages;url_high=pages/Presencia/2012/201209/20120902/20120902031.pdf;lang=ca;pdf_parameters=view=FitH;encoding=utf-8

________________________________________________________________________
________________________________________________________________________

Les seqüeles de la  guerra.
Entre el campament 27 de febrer, i Rabuni , em mig del no res, hi ha l’hospital de mutilats de guerra, Màrtir Cherif. En aquest hospital residència, hi ha internats una cinquantena de combatents del Front Polisario ferits en accions de Combat, o per l’explosió de mines antipersona. Estan atesos les vint-i-quatre hores del dia per personal sanitari que ajuda als interns que tenen poca mobilitat en les seves necessitats, i a fer teràpies de rehabilitació per mantenir una bona qualitat de vida. 






________________________________________________________________________
________________________________________________________________________



http://streaming.ajgirona.org/pandora/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_pdf;publication=Pres%C3%A8ncia;sort_publication=presencia;day=02;month=09;year=2012;page=032;id=0003007887;filename=20120902;collection=pages;url_high=pages/Presencia/2012/201209/20120902/20120902032.pdf;lang=ca;pdf_parameters=view=FitH;encoding=utf-8

________________________________________________________________________
________________________________________________________________________




http://streaming.ajgirona.org/pandora/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_pdf;publication=Pres%C3%A8ncia;sort_publication=presencia;day=02;month=09;year=2012;page=033;id=0003007888;filename=20120902;collection=pages;url_high=pages/Presencia/2012/201209/20120902/20120902033.pdf;lang=ca;pdf_parameters=view=FitH;encoding=utf-8

©Lluís Serrat/2014_all rights reserved

dijous, 21 de febrer del 2019

VAGA/STRIKE




El que ens diferencia i ens separa a tu i a mi és que: Jo parlo conec i comparteixo la teva llengua. Conec admiro i comparteixo la teva cultura. Conec les teves tradicions, tot allò que estimes i encara que algunes coses no les comparteixi les respecto. Conec la teva història i la difonc. Conec i reconec el teu pensament, el teu ideari i els teus símbols i els respecto.

Tu en canvi senzillament: odies i negues els meus símbols, tot el que jo tinc, tot allò que estimo, tot el que jo soc....i així és difícil que ens podem entendre Espanya.....


dimarts, 19 de febrer del 2019

TRIST ANIVERSARI

El passat dia 15 de febrer es complien 80 anys de l’afusellament del periodista, escriptor, historiador i polític Carles Rahola i Llorens.
Ahir, dintre dels actes de la setmana dels premis Rahola de comunicació, els historiadors Joaquim Nadal i Xavier Carmaniu  van repassar la vida i la trajectòria professional i política de  l’insigne personatge.

Carles Rahola fou l’únic escriptor català afusellat pel règim franquista arran de les seves publicacions, les tropes invasores havien entrat a Girona feia només 11 dies.
En un moment en  l’inici de la taula rodona, algú es va preguntar si un afusellament era o no un assassinat, en el cas de Carles Rahola sembla que no hi ha pas espai per el dubte.

Rahola va ser assassinat per tres articles publicats a l’Autonomista, un diari de caire catalanista i republicà dirigit i editat per la família.
 Curiosament ell mai va militar en cap partit polític malgrat haver estat delegat de la Generalitat a Girona. 
Però si que va ser un home de fermes conviccions federalistes i catalanistes, així com un grandíssim intel·lectual i una bona persona (com bé explicaren Carmaniu i Nadal) una de les seves màximes: La llibertat l’hem de aconseguir dia a dia.

Carmaniu va fer un cert paral·lelisme entre els fets a Catalunya durant la dictadura de Primo de Rivera, l’assassinat de Rahola i la situació política actual al principat, Rahola va ser acusat de: Encoratjar a les masses per tal de allargar la resistència, sedició i rebeliò, Tot això basant-se en tres artícles publicats al diari familiar L’Autonomista que eren: Contra l’invasor, Refugis i jardins, i Heroisme.................Si més no fa reflexionar.
Més a


dilluns, 4 de setembre del 2017

ACÚSTICA FIGUERES, THE EXITEMENTS.


Entre els grans grups que més han sonat a l’Acústica de figueres, com Txarango, Els Amics de les arts o Manel,  han actuat també The Exitements. 





Una banda barcelonina que em va sorprendre per la seva força, una música contundent i perfecta i una veu, la de Koko-Jean Davis interpretant els seus temes al més pur estil Tina Turner. O sigui un grup realment excitant, com diu el seu nom.



Si us agrada el rhythm & blues i el soul, no deixeu d’escoltar aquesta banda que us transportarà directament a la seva essència més pura.

 ©Lluís Serrat 2017

dilluns, 22 de maig del 2017

CONGOST DE MONT-REBEI, un lloc per caminar-lo

De la Masieta a les passeres de Montfalcó


La Masieta, son les restes d’un antic mas, que ara restaurades s’han convertit en centre d’acollida i punt de informació del visitant. Aquest lloc també compte amb una agrobotiga, un bar i una zona d’aparcament, però sense massa capacitat, pel que és convenient fer una reserva prèvia si no es vol haver de deixar el cotxe lluny del començament de la ruta.
Aquests és un dels llocs de partida més propers per fer la ruta a peu per bell mig del congost.
El recorregut es fa per un camí excavat a la roca a força de dinamita, que té entre un i dos metres d’amplada durant tot el seu trajecte. Ressegueix el congost a una alçada considerable sobre el riu, que varia entre els 50 i 60 metres de caiguda totalment vertical.
El recorregut no té cap dificultat, però si s’ha d’anar molt amb compte si és té vertigen, és camina amb mainada o amb gent gran, ja que no disposa de baranes ni cap protecció al buit.
Aquesta ruta permet contemplar unes vistes impressionants del congost i del curs del riu Noguera Ribagorçana just a la frontera entre Catalunya i Aragó. En el lloc més estret la separació entre les parets del congost és de només 20 metres.
La distància entre el pont penjant del barranc de Sant Jaume en el començament del congost, fins el pont penjant i les passeres de Montfalcó, és de uns cinc quilòmetres. El recorregut d’anada i tornada és pot fer en poc més de tres hores caminant seguit.
Les passeres de Montfalcó donen un plus afegit al recorregut, ja que permeten experimentar la sensació de baixar per una de les parets verticals del congost a la part aragonesa com si realment l’escalessis.
La sensació d’estar al buit és molt real i impactant, i la instal·lació està ben equipada i és força segura.
Aquesta instal·lació feta al 2013 però, va causar molta polèmica entre la comunitat d’escaladors i experts, que no estant massa d’acord que s’hagin instal·lat aquestes passeres, ja que pensen que no té cap mèrit pujar la paret per un camí totalment equipat que no necessita cap tipus d’estri d’escalada, i a que a més, te un impacte visual molt negatiu en el paisatge.
Jo personalment penso que és un gran encert i que les passeres queden prou ben integrades a l’entorn i és tota una experiència per els que mai em fet escalada.

©Lluís Serrat/2017

dilluns, 17 d’abril del 2017

DE BANYES, DE L’ARBRE DE MAIG I ALTRES MALS.

La tradició popular situa l’origen d’aquesta celebració en l’evocació de la redempció dels anomenats “mals usos” feudals......

Lo de posar les banyes ve de lluny. Es veu que mentres Ulises escoltava cants de sirenes pels mars de Troya, Penelope la seva esposa, s’ho passava d’allò més bé amb Mercuri, que per passar desapercebut anava transformat de mascle cabró ben ornamentat, i així va nàixer Pan, un semideu, evidentment amb unes banyes força prominents. d’aquí l’expressió posar les banyes.

A l’edat mitjana es solien llençar banyes i altres ossos davant de la porta del marit a qui la dona li havia sigut infidel, per allò de que tothom ho sabia menys ell. Per sort aquesta pràctica no ha arribat als nostres dies i ens podem estalviar molts ensurts.

Com que d’aprofitats ni ha hagut sempre, els senyors i ministres de l’església durant l’edat mitjana van instaurar els anomenats mals usos, un conjunt de costums feudals destinats a tenir al pagesos sotmesos a una sèrie d’obligacions i gravàmens entre elles l’anomenat dret de cuixa, que els permetia tenir relacions sexuals amb qualsevol donzella del seu feu que s’anés a casar.

Aquests comportaments però van desembocar en una revolta, la dita guerra dels Remences que al segle XV van tenir una incidència especial a Catalunya.

A Cornellà de terri cada dilluns de pasqua celebren la festa de l’Arbre de maig i el ball del cornut. La tradició popular situa l’origen d’aquesta celebració en l’evocació de la redempció dels anomenats “mals usos” feudals, i hom ha volgut veure el seu inici l’any 1367, any en que la vila de Cornellà de Terri deixà d’estar sotmesa al jou feudal i passà a dependre directament del monarca, aleshores Pere III el Cerimoniós. També és una benvinguda a la primavera.
©Lluís Serrat/2017

diumenge, 2 d’abril del 2017

EMPALAOS Valverde de la Vera

EMPALAOS



Com un ritual celta arriba fins els nostres dies a través de la religió cristiana.

El ritual,  orígens
                        
Jesús Patón és el president de la confraria   Pasión de Nuestro Señor Jesucristo i de los Hermanos empalaos. Jesús Explica que hi ha diversos estudis fets sobre l'origen del ritual de los Empalaos, però el que agafa més força actualment, seria que provindria d’un procés de iniciació d’un poble guerrer d’origen celta, establert en aquesta zona, els “vetóns”. I  que fou un dels que més aviat va assimilar la romanització,. Aquí doncs es trobaria l’origen d’aquesta tradició  que ha arribat als nostres dies a través de l cristianització.




Explica en Jesús que quest poble, segurament entre els segles IV i I abans de Crist, igual que feien molts pobles guerrers, de l'època, sotmetien als joves a proves de iniciació. Els adolescents, per passar a ser acceptats l’estatus dels adults, i de poder tenir la condició de guerrers, se'ls hi  feien passar diverses proves, que en ocasions eren  autèntics sacrificis. Proves de resistència duríssimes que moltes vegades comportaven fins i tot la mort dels més febles,  Les més conegudes serien sens dubte, les proves que passaven els joves  d’Esparta, l’agogé.




Els que passaven les proves, eren premiats, acceptats  al mon dels adults, i reconeguts com a guerrers, i així obtenien un premi, segurament una corona de flors que honorava la seva gesta, i rebien també les armes que l’acreditaven com a guerrer. Aquests serien dos dels símbols principals que llueixen als Empalaos. La corona de flors a passat a ser una corona d’espines, influència de la cristianització del ritual, i les dues espases creuades a l’espatlla, fent el símbol de la victòria. Es creu que els guerrers celtes portaven les espases també creuades a l’esquena.



Van vestits de cintura cap avall amb uns enagos antics de dona, que recordant la túnica curta que vestien els guerrers en l’antiguitat. Caminen descalços igual que en les proves de iniciació de pobles com ja esmentat d’Esparta, on obligaven als aspirants a caminar descalços  damunt la neu o damunt de pedres. Dues coincidències més, en els pobles celtes els rituals anaven lligats a la lluna i a les estacions, i es feien en el clan familiar, no és doncs casualitat que el sacrifici dels Empalaos de Valverde, es faci en el pleniluni de primavera, i també envoltats de la família i amics més propers.


Prohibició

El  rei Carles III va prohibir al 1777, per mitjà d’una reial cèdula, la participació dels disciplinants, ( persones que s’autoflagelen, empalan o autolesionen en compliment de penitència ) a les processons.
A  Valverde de la Vera aquest ritual no s’ha de deixat de fer mai, diu el senyor Patón, al menys en la seva essència des del segle XI.
Incomplint el mandat reial, el ritual d’empalar-se, s’ha anat realitzant any rera  any, fins arribar els nostres dies, tal i com el coneixem avui.  

dilluns, 20 de març del 2017

LA MEL


Tastets a la fira de la mel de Craspià


La mel a més de ser un edulcorant natural també és un aliment.
Aquest fluid viscós i dolç és utilitzat pels humans des de
temps immemorials per endolcir, com aliment, o com a beguda.


Tastets a la fira de la mel de Craspià




Tastets a la fira de la mel de Craspià

A l’antiguitat,  grecs, romans, celtes normands víkings, i saxons elaboraven l’hidromel, la que és considerada la primera beguda alcohòlica de la humanitat. L’hidromel és el resultat de deixar fermentar aigua amb mel a la que després s’hi afegeixen algunes espècies o fruites, aquesta beguda pot arribar a tenir una gradació alcohòlica de 13 graus.
Tastets a la fira de la mel de Craspià

La mel es un producte natural elaborat per les abelles a partir del nèctar de les flors i els excrements d’alguns insectes i pugons xarrupadors de sàvia d’algunes espècies d’arbres.
La mel natural, és la que no ha estat tractada de manera industrial i per tant no ha estat sotmesa a temperatura, no te cap additiu afegit i pot conservar així totes les seves propietats naturals, ja que molts enzims i antioxidants es fan malbé amb el procés de pasteurització.

©LLuís Serrat/2017


dimarts, 15 de novembre del 2016

EL CFA ES MANIFESTA.

Docents i alumnes del Centre de Formació d'Adults de Girona, es van manifestar ahir davant de l'ajuntament de a ciutat i també dins la sala de plens, per demanar un conserge pel centre.
Després de més de dos mesos d'haver començat les classes ni l'ajuntament ni Serveis Territorials d'ensenyament han solucionat un problema greu que afecta greument al personal docent, l'atenció al usuari i a la pròpia seguretat del centre.
Després de parlar amb una delegació del centre, la regidora d'educació Isabel Muradàs va dir que tot ui no ser una competència municipal el consistori cobrirà aquesta plaça un any més però es vol demanar al departament la signatura d'un conveni per aquest cas.
©Lluís Serrat 2016


dilluns, 14 de novembre del 2016

LlUÈRNIA 2016 Teixint vides de llum i de foc.

Vides teixides de llum i de foc


El passat cap de setmana Olot va celebrar un any més, i ja en van cinc, el festival de la llum i el foc, Lluèrnia.
La capital de la Garrotxa va viure una altre nit màgica  gràcies a la cinquantena de instal·lacions repartides per tota la ciutat i les ribes del Fluvià.
Usuaris i treballadors de la Cooperativa La Fageda van obrir el festival amb un espectacular muntatge titulat Teixint Vides. Un impressionant espectacle aeri on hi van participar més de 40 persones, basat en l’obra Dreams de la Fura del Baus.








La cloenda va anar a càrrec de la companyia Cal i Canto teatro, amb A-TA-KA!. Un espectacular eixam d’animals fantàstics, sorgits dels somnis més surrealistes de la imaginació i que volaven fent unes piruetes increïbles per sobre dels caps dels espectadors, no van decebre ningú.

©Lluís Serrat/2016