El CABRERO "EL CANTAOR ROJO"

José Dominguez Muñoz El Cabrero va omplir divendres passat la sala de Cambra de l’Auditori de Girona on va desgranar les seves cançons davant d’un públic atent, respectuós i entregat que sabia molt bé que havia anat a veure i que va escoltar al duet de flamenc amb el mateix silenci que si es tractés d’un concert de cambra.

José Dominguez porta més 40 anys d’ofici i ha compartit cartell amb músics tan diferents com Gilberto Gil, Chick Corea o Peter Gabriel, amb qui al 1993 va fer una gira pels Estats Units. Aquesta era la primera vegada que El Cabrero actuava a Girona, i va obrir el recital per soleares, dient que és el millor cante per anar escalfant la veu.

Va començar amb un tema del seu darrer treball Ni rienda ni Jierro encima i amb els primers acords del tocaor Manuel Herrera, és va fer el silenci total a la sala, la veu potent d'El Cabrero i els seus primers versos contundents van ressonar per tot: “Yo no creo en Dios, creo en el aire i el agua, creo en la tierra i el sol...”  Després va seguir per bulerias amb un sonet de Jorge Luis Borges La lluvia, que no falta mai als seus recitals. Tampoc hi va faltar Si se calla el cantor de Horacio Guarany, molt celebrada pel públic, i per descomptat va cantar els seus temes més combatius, i tota la sala va esclatar en un gran aplaudiment i crits de visca la república quan va presentar els Fandangos republicanos.

Més tard va sonar Macho cabrio, un al·legat a l’ecologisme, a la terra, als que en viuen i, sobretot, a la llibertat, la llibertat que va tornar a tenir protagonisme en un altre tema de Horacio Guarany que diu: “Es mas  libre el que está entre rejas por expresar una opinión, que el que está libre por gritarla” molt adient en el moment que estem vivint. Va acabar amb el fandango Muchos prometen la luna,  ja en els bisos, un tema de denúncia de la hipocresia de la classe política.

El Cabrero no és només un cantaor, és una llegenda viva del flamenc, que no ha deixat mai de reivindicar altres estils com el tango, un gènere del que en te editats diversos treballs.

 Parlar d'El Cabrero no tant sols és parlar d’un gran del “cante jondo”, ni d’un compositor genial, és fer-ho també d’una manera de viure el flamenc, és parlar de compromís amb els més necessitats, de lluita per igualtat, per la pau, per la llibertat i sobretot de rebel·lia. La seva veu és des de fa més de 40 anys, un crit valent de denúncia davant les injustícies, totes aquestes condicions que han fet que José Domínguez  “El Cabrero”, s’hagi guanyat el sobrenom de “El cantaor rojo”.