I LIKED/M'HA AGRADAT

ETERN PABLITO 



Ahir es va inaugurar a la Masia Bas de Platja d’Aro, l’exposició: “Etern Pablito”, que fa un repàs per l’obra fotogràfica i periodística del fotoperiodista almerienc establert a Platja d’Aro, Pablo Garcia Cortés, a qui tothom coneixia com Pablito.

Pablito va treballar per nombrosos mitjans, catalans, espanyols i francesos, a més de les agències EFE i EP, i va documentar com ningú, (perquè va ser un pioner en l’ofici), la vida, l’esport, les festes, la cultura, i l’oci nocturn, d’una costa Brava en plena ebullició turística i cultural, durant tres dècades, des de 1960 a 1984.



Pablito era una persona d’una gran humanitat, sempre disposat a ajudar-te en qualsevol circumstància, malgrat que fossis de la competència.

 El seu fill Pol Garcia el defineix com un influencer dels anys setanta, Jo el definiria com un murri, perquè malgrat que vam coincidir poc temps treballant junts, em vaig adonar de seguida que tenia una capacitat innata per intuir allò que anava a passar en pocs moments, només mirant a la gent del voltant, semblava endevinar-los el pensament.   

Pol Garcia al costat del seu pare i davant del bar Ven i Ven que regentava.

Aquesta exposició romandrà oberta tots els caps de setmana i festius, des del 18 de juny al 3 de juliol 11-13 h i 17-20 h.

Entrada és lliure.

___________________________

L'ART ÉS UNA VENJANÇA.

Manoli Mansillad i Riudebitlles Territori d´Art , han convertit un dels aparadors de la Llibreria 22, en una mini sala d’exposicions, amb el seu projecte: L´ART ÉS UNA VENJANÇA.

La mostra és podrà veure durant tot el més d’abril dins el Passatge del Carrer hortes

_______________________

70 MOTUL RALLY  COSTA BRAVA

Dues estampes de la 70 edició del Rally Motul Costa Brava  


               

Alar Hermanson i Andre Vare Amb el seu GAZ Volga 24. Un cotxe històric rus, que en l’era soviètica formava part de la flota de cotxes oficials. Dissenyats per aguantar climes extrems i les carreteres infernals de l’època.  Els GAZ, son cotxes extremadament resistents, es veu que algunes motoritzacions han arribar a fer més d’un milió de km.



Josep Casanovas, periodista esportiu, especialista de motor, i Toni Romero, cap de redacció del Punt-Avui i companys de feina durant anys, esprement el seu Autobianchi A-112 Abarth, (una altre joia automobilística) en el tram de Cladells­- Santa Coloma de farners. 

________________________

QUATRE ESTACIONS, UN ANY DE LA DEVESA.



Bon dia jovent des de la Devesa de Girona. Estem a 19 dies de la primavera i el dia 20 farà 365 dies que vaig començar aquest projecte: Quatre estacions, un any de la Devesa de Girona.

En aquest darrer any, he anat quasi a diari a fer una foto d’aquest parc tant singular de la ciutat de Girona i de Catalunya. No he aconseguit anar-hi cada dia de cada dia, perquè a vegades per feina, altres cops per salut, i alguns per lleure, m’ha sigut impossible, però és veritat que l’espai de temps més llarg entre imatges, és de 5 dies màxim i haure cobert amb això aproximadament un 75 per cent dels dies de l’any. Això si cada dia he publicat una imatge diferent del parc a la xarxa social Facebook i algunes a Instagram.



Al final quedarà una tria de 365 imatges que volen ser un document gràfic dels canvis que experimenta el parc durant les quatre estacions i de la seva activitat humana.

 La Devesa és un espai que a mi sempre m’ha seduït, des que una ja molt  llunyana primavera de 1968, vaig venir per primer cop a passar-hi el dia, amb una sortida de l’escola.



En aquell moment ja em va impressionar la dimensió d’aquests plàtans centenaris,  que després uns anys més tard, ja amb el permís per conduir a la butxaca, el meu primer cotxe i la meva primera càmera seriosa, vaig venir a retratar-los expressament.

Al final, els avatars de la vida em van portar a venir a treballar a Girona i a viure molt a prop del parc.

La Devesa doncs ha estat per mi un lloc de passeig, de relax, de reflexió, d’esport; anava a jugar-hi a frontó abans que fos enderrocat.



Al principi pensava fer un treball més artístic, una altre interpretació de lo que és el parc de la Devesa, però a la cinquena imatge em vaig adonar que no m’acabava d’agradar ni tampoc em servia per el que tenia al cap, que era reivindicar el parc com un parc urbà de veritat i vaig optar per fer el que sé fer, un reportatge d caire més periodístic i aquí queda.

 Ja sé que l’opinió pública està dividida de com hauria de ser el parc entre qui voldria que fos més una zona verda sense massa intervencions i qui voldria un parc mes urbanitzat, il•luminat, més atractiu per passejar, passar-hi l’estona.



A mi particularment m’agradaria que les avingudes grans estiguessin pavimentades amb les rajoles de fulles, on es podés caminar bé. Es podrien  fer Parterres amb plantes exòtiques i caminets delimitats de sorra de colors, enmig de l’arbreda. Posar-hi algunes pèrgoles en els encreuaments de les avingudes grans, que a l’estiu podrien oferir gelats i al hivern vi calent. Estàtues gegants de Fidel Aguilar, o d’altres autors del país. I no estaria malament posar-hi també una pista de patinatge en algun lloc ja que som campions de patinatge artístic, està clar que aquesta és una visió personal de com m'agradaria mi com sigui en un futur el parc suposo s'haurà de decidir per concens.

En fi aquest és el resum de tot un any visitant aquest espai tan especial de la nostre ciutat.



Moltes gràcies a tots els que amb els vostres “likes” m’heu anat encoratjant una mica cada dia i molt especialment a en Josep Plazas “lites” perquè sense el seu entusiasme encomanadís, crec que no hagués pas passat dels tres mesos.

_________________________

NÚVOLS VIVENTS



Quan el sol se’n va a la posta, toca les primeres crestes de les muntanyes a l’horitzó i la llum decau, bandades de milers i milers d’estornells s’aixequen de cop dels camps de l’Alt Empordà on s’alimenten.



 Com si haguessin rebut una ordre imperativa d’un ser superior, inaudible pels humans, s’enlairen tots a una, com impulsats per un gran ressort invisible i es converteixen en grans núvols vivents travessant en el cel.



Mentre volen junts, van canviant de forma i volum constantment, dibuixant curioses i imaginatives figures amb el seu vol, curiosos moviments ondulants que van i venen, pugen i baixen en  una coreografia perfecte que sembla assajada, una sincrònica dansa, que resulta hipnòtica pels observadors.


ENTRE EL CEL I LA TERRA



M'ha agradat, l’exposició que el periodista del Punt-Avui Miquel Riera a inaugurat aquest cap de setmana al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí.



Riera exposa una selecció de 38 imatges de les mes de dues-centes que ha fet durant aquests darrers dos anys de pandèmia.



A Miquel Riera li han interessat sobre tot la llum i les formes del núvols que els fenòmens metereològics produeix sobre el paisatge en l’horitzó llunyà, aquesta línia que divideix el cel i la terra i que ell ens ha acostat amb els seus teleobjectius des de la terrassa de casa seva a dalt de Montjuïc, des d’on gaudeix d’unes vistes privilegiades de 360 °. 

Els paisatges efímers i canviats, que en Miquel ens convida a compartir, han quedat per sempre congelats en el temps, reflectint tota la bellesa i esplendor de la natura. Podeu gaudir de la mostra fins el dia 31 de Gener de 2022.

____________________________

NIT DE JAZZ

M’ha agrat



“Nit e jazz”, el concert que El jove i guardonat saxofonista, Gideon Tazelaar, va oferir ahir a l’antiga cooperativa Ricardell de Pont de Molins.



El van acompanyar, Christian Smith (bateria), Joan Fort (guitarra), i Simon Osuna al contrabaix.

Nit de jazz és una iniciativa de la regidoria de cultura de l'ajuntament de Pont de Molins.

___________________________

BRIGADA DEL SALABRET



L’acció que “La Brigada Activista del Salabret Grup”, ha fet a les Ribes del Ter.

Aquest mati, membres de “La Brigada Activista del Salabret Grup”, han portat a terme una actuació de recollida de deixalles a les ribes del Ter, a la zona del mercat de la Devesa.



En qüestió d’una hora i mitja han recollit quasi 200 quilos de deixalles entre llaunes, ampolles de plàstic, bosses, brossa que llencen els marxants, mascaretes i fins hi tot una peça de la suspensió d‘un tràiler.



En l’acció hi han participat un total de set persones. No és el primer cop que els activistes d’aquest grup ecologista, netegen aquesta zona del riu. Diuen que hi vénen un parell de cops al mes, a més també fan accions a la platja, al carril bici, i zones d’abocaments il·legals o bé netejant o bé denunciant la infracció.

________________________

GRAN CIRC DE NADAL SOBRE GEL




Com cada any des d’en fa 8, no ha faltat a la seva cita amb la ciutat de Girona, el "Gran circ de Nadal sobre gel".



La pandèmia no ha pogut impedir que Patinadors de diferents països del món, oferissin un espectacle  de circ i ballet, realment espectacular.

Una funció amb tots els elements del circ, combinats amb la plàstica i la dificultat del patinatge sobre gel.

L’obra “El Trencanous”, de Piotr Ilitch Chaikovski és el fil conductor de l’espectacle.



Durant la representació van apareixent sobre la pista, els personatges i els elements més representatius i més icònics de l’obra del compositor rus. M'ha agradat, realment a valgut la pena anar al circ una vegada més per Nadal.

________________________

CARMEN CASTILLO UNA EXILIADA XILENA.


Ahir es va inaugurar al MUME (Museu Memorial de l’Exili) a la Jonquera, l’exposició: Carmen Castillo, Una exiliada xilena.

L’exposició és un recorregut apassionat i apassionant per la vida i l’obra de Carmen Castillo, activista política durant la dictadura del general Pinochet i a l'exili, cineasta, documentalista i escriptora.


Imma Merino i Carmen Castillo en un moment de la presentació

L’exposició te com a fil conductor l’exili, des de que Castillo ferida, embarassada i vídua, (acabava de perdre el seu marit, Miguel Enriquez, dirigent del MIR, en un assalt a la seva vivenda, per part de forces de la dictadura, DINA) és expulsada del país, fins els nostres dies.



La mostra, que compta amb abundant material gràfic i audiovisual, està commissariada per la reconeguda periodista i crítica de cinema, Imma Merino.

_____________________________


MIRADOR PHOTO GARRIGÀS.

M’ha agradat la conferencia que han fet Elena Vilà i Conxi Molons dins el festival Mirador Photo Garrigàs.

Les fotògrafes, han fet un repàs de la seva trajectòria professional exposant un ampli ventall dels treballs i explicant tècniques i maneres de fer, cadascuna en el seu camp.

Elena Vilà és fotògrafa, il·lustradora, creadora de continguts i especialista en programes d’edició. Conxi Molons és fotoperiodista i fotògrafa social, diu que el que més l’interessa es l’ésser humà i les seves circumstàncies.  Al final també les dues han donat la seva visió des del punt de vista femení, de l’ofici de fotògraf, del canvi de la fotografia química a la fotografia digital i de com veuen elles el futur de la professió.

El festival acaba avui diumenge 26, però encara teniu temps per veure les exposicions: El projecte fotogràfic «Mir-art-te & Em-poder-art», de Lluís Carballo i Cèlia Mach (sala vella del local social). I «La resposta», projecte fotogràfic guanyador de la divuitena edició del Premi Joves Fotògraf(e)s, realitzat per Oriol Roura (sala Josep Masoliver del centre 1 d’octubre).

___________________




LLOTJA DE SILS


A Sils s’ha celebrat aquest cap de setmana la XLII edició de la Lotja del automòbil i la moto antiga que organitza Col·lecció d’Automòbils Salvador Claret.


Aquesta fira que normalment es celebra la primera setmana de juny, aquest any s’ha passat al setembre per motius COVID. 


___________________________________

FESTIVAL INTERNACIONAL DE CIRC DE GIRONA

M’ha agradat la gala final del festival de circ.

Ahir va concloure amb l’entrega de guardons l’edició especial del Festival internacional de circ de Girona Elefant d’Or. Un festival que s’hauria d’haver fet el febrer dins la carpa tradicional però que la pandèmia va impedir.

No sabria destacar una actuació en concret, perquè tots els participants de la gran gala final, van ser d’un nivell extraordinari, com ja ens te acostumats aquest certamen, amb la selecció sempre sorprenent dels artistes participants. En tot hi te molt a veure l’anima del festival, el seu creador i director el doctor en història del circ, Genis Matabosc, que és capaç any rera any, de fer-ho sempre, “més difícil encara”.


Esperem que l’any vinent es pugui tornar a la normalitat i celebrar realment les deu edicions del festival.




_________________________________

PLACETA PEPA BOUIS

M’ha agradat que l’ajuntament de Girona hagi decidit preservar la memòria de la periodista Pepa Bouis Gutièrrez, batejant una placeta de la ciutat amb el seu nom just al costat de casa meva.

Des del dia 4 de juny la placeta enmig de la confluència dels carrers Pare Coll, Santiago Rusiñol i Narcís Monturiol, portarà el nom de la periodista que ens va deixar ara fa exactament deu anys.

Amb la Pepa vam treballar plegats a El PUNT durant quasi vint anys anys. Si hagués de definir la Pepa Bouis amb una sola paraula diria: passió, passió per l’ofici, per la música, pel mar, per defensar els drets de ser dona, per la VIDA, així, amb altes.

__________________________ 

VENÈCIA SECRETA


Aquest llibre no és supervendes, ni tant sols és un llibre, sinó una guia de la ciutat de Venecia.

M’ha agradat que Norma edicions hagi fet una nova edició millorada  d’aquesta guia tan especial.

 A través de les seves planes, podreu viure la vostra pròpia Faula de Venècia i descobrir els racons més amagats d’aquesta màgica ciutat, de la ma del marí i aventurer "Corto Maltés" i del seu creador Hugo Pratt, que va passar la seva infantesa a Venècia.                                                                                         Tots dos ens portaran per llocs plens de misteri a traves de rutes insòlites  que barregen història i llegenda i qui sap si no hi acabareu trobant una magnífica maragda, o algun tresor amagat. Una bona opció de lectura si a més penseu visitar la Reina del Adriàtic, ara que ja podem començar a viatjar de nou  

______________________________

EL RELLOTGE DE SORRA                                                                         

El periodista Jordi Martínez presenta el seu darrer llibre El rellotge de sorra. Editat per Curbet Edicions i presentat per Llibreria 22.  El llibre és un recull de d’artícles publicats al Diari de Girona durant una dècada. Martínez ha seleccionat 110 columnes d’un total de 552 de publicades.

L’acte ha estat presentat pels també periodistes; Alfons Petit (Diari de Girona) i Jordi Grau ( El Punt-Avui) que també han parlat i debatut sobre l'estat de la premsa i l'ofici de periodista en l'actualitat.

Jordi Martínez explica que ha escollit les columnes de manera que ens puguem fer una idea de com hem viscut aquesta dècada passada i que la selecció no ha estat fàcil de fer. Ha insistit molt en la pèrdua de l’esperit crític en el periodisme actual i en la banalització de la història. – Penso que El rellotge de sorra no es un llibre optimista perquè aquesta dècada no ha estat la més meravellosa de la nostra història, han passat moltes coses, socialment, políticament,  econòmicament i hem perdut bous i esquelles, per tant em costa ser optimista.


M’agradaria explicar-vos una petita anècdota, no se si en Jordi ho recordarà. Quan jo era corresponsal d’El Punt a Hostalric, allà a principis del 80. Alguna vegada baixava a la redacció a portar personalment les meves cròniques. Un dia portava la noticia mecanografiada en un foli en blanc i s’havia de passar a una pàgina pautada. Em van assignar una màquina de redacció dues vegades més gran que la meva Lettera-35 i que vaig haver d’estudiar com anava.
 

Vaig copiar la notícia tal com estava redactada a la pauta. Quan li vaig entregar a en Jordi s’ho va llegir i al cap de poc s’aixeca al mig de la petita redacció de Figuerola i em diu
 – a tu ningú t’ha explicat lo de la piràmide invertida ni les cinc W del periodisme¿? –­  –no– –doncs torno a escriure i tota la palla la poses al final, que si he de tallar, tallaré per baix–. Aquesta va ser la meva primera lliçó de periodisme.                                                                                                       _______________________                                                                                                                                                                  
RAHOLA FOTO 2020 Inugurada a la Casa de Cultura de Girona, l’exposició fotogràfica; “Rahola foto 2020”. Una mostra dels millors treballs fotogràfics presentats a la onzena edició dels Premis CarlesRahola de Comunicació Local.


Carles Palacio, guanyador de la onzena edició, dels premis Rahola de fotografia, conversa amb el president de la diputació de Girona Miquel Noguer i el president del Col·legi de Periodistes de la demarcació de Girona Joan ventura.

La exposició es podrà veure fins els dia 25 de febrer.
___________________________                                                                                                                                                                                                           EL FILL DEL XOFER                                                                            Ahir es va presentar a la casa de Cultura de Girona “El fill del xofer.

Una novel·la de no ficció sobre la vida del controvertit periodista i advocat Alfons Quintà.

 La novel·la escrita per Jordi Amat, escriptor, filòleg i assagista, repassa la vida d’un personatge fosc, controvertit i pervers, de l’escena del nostre país que va tenir un ascens fulgurant en la seva carrera periodística destapant el cas “Banca Catalana” i col·laborant després amb el president de la generalitat Jordi Pujol, en la posada en marxa de TV3.

Quintà és va saber moure sempre molt bé per les clavegueres del poder a Catalunya, però va tenir un final tràgic, va acabar  suïcidant-se amb un tret d’escopeta després haver assassinat la seva dona.

Jordi Amat va parlar de la seva obra, conversant amb l’escriptor Josep Maria Fonalleras i l Periodista Jordi Grau, en un acte presentat pel llibreter Guillem Terribas.

_________________________________

DIADA DE LA CANDELERA

 Diu un refrany popular que “Si la Candelera plora el fred és fora i si la candelera riu el fred és viu”.

La lluna minvant passa damunt els plàtans de la Devesa

Avui 2 de febrer dia de la Candelera, el dia s’ha aixecat serè, per tant hem d’esperar segons la dita popular, que encara patirem uns dies més de fred, comptant sobretot, que estem en el punt exacte entre el principi i el final de l’hivern i la primavera encara tardarà uns quants dies a venir.

_________________________________

EQUINOCCI

Avui dia 22 de setembre entrem en un punt que marca el principi i final de les estacions,  l’equinocci de tardor, i  així entrarem de ple en aquesta nova estació de l’any. Això pel que fa  l’hemisferi nord, a l’hemisferi sud en canvi començarà la primavera, una conseqüència de la inclinació de l’eix de la terra respecte al del Sol.

En el seu viatge al voltant de la nostre estrella local, el Sol, aquesta gran nau en la que estem embarcats que és la Terra, passa per un punt molt concret de la seva òrbita, i això dona lloc a l’equinocci de tardor. Avui el dia i la nit duraran el mateix temps i el Sol que ha sortit just pel punt cardinal est, es pondrà pel punt cardinal oest exactament després de 12 hores. Moltes de les antigues civilitzacions alineaven els seus monuments i construccions seguint aquest patró.

_________________________________

TESTIMONIS  CALLATS



 
Alguns testimonis de la  guerra injusta que va patir aquest país, segueixen drets, ferms, aguantant els embats del mar i del temps.

Figures inertes, quietes, greus , testimonis estoics i callats que ens interroguen en silenci reclamant justícia, una justícia que després de més de 80 anys, encara no ha arribat pels vençuts.

A tots dos bàndols hi va haver patiment, dolor i morts, però només els vencedors han passat comptes, ells han escrit la història i tapat aquella ignomínia llençant-hi terra a sobre, tant dels fets, com dels milers de cossos que encara resten llençats a les cunetes de les carreteres i a les foses comunes de molts  cementiris  de l’estat, esperant que algun dia puguin tenir un respòs digne i en pau.


Sembla impossible, que a aquestes alçades de la història, encara hi ha qui s’oposa a aplicar la Llei de Memòria Històrica. L’excusa és al·legar que això no faria més que obrir de nou les ferides, unes ferides que per altre banda mai s’han tancat. 

Esperem que la justícia arribi per fi als que van defensar la legalitat contra els colpistes franquistes, molt abans que no es cobreixin també els búnquers de terra o engolits pel mar, acabin desapareixent de les nostres mirades.

____________________________________


M'ha agradat el concert que The Seventies, amb els germans Ismael i Ruben Berengena a l'front, han fet a la Plaça Núria Terés i Bonet de Santa Eugènia. Una tarda plena de Rock & Roll contundent i emotiu amb la guitarra i la veu d'Elisma.

 Llàstima que amb la nova normativa no és Pugui ballar. No us perdeu aquest grup si Teniu ocasió de veure'l i us agrada el Rock de sempre. 

___________________________

BIENNAL DE FOTOGRAFIA XAVIER MISERACHS


Fins el dia 11 de octubre Teniu temps d'anar a ver els exposicions Fotogràfiques que AQUEST any presenta la XI Biennal de fotografia Xavier Miserachs a Palafrugell.                              

Especialment interessant és el Treball Amb la boca oberta, de Cristina Garcia Rodero, una de les fotògrafes més guardonades de l'estat.

Rodero presenta una selecció d'imatges de gran format que la fotògrafa ha escollit d'entre diversos Treballs que ha FET Arreu de l'món. En AQUESTA exposició Totes els fotografies tinença 1 nexe en comú, la boca oberta, una forma d'expressar les MOLTS Sentiments que segons Rodero representin l'essència de la vida mateixa.

De Leopoldo Pomés, Fotògraf i publicista contemporani de Miserachs podeu ver 1 interessant recull de diferents imatges preses a l'Llarg de su vida.


Retrats de felicitat efímera és una selecció de fotografies inèdites que l'Enric Bruguera ha Seleccionat d'entre més de 4000 imatges que Pere Palahí banquer i fotògraf va Fer entre 1925 i 1939. L'exposició està dividida entre el teatre municipal i la Biblioteca, calç Tenir en compte Quant que si aneu a dia festiu la biblioteca aquesta tancada.

A la fundació Josep Pla i trobareu Josep Pla vist per Eugeni Forcano. Forcano va ser fotògraf de la revista Destino on también col·laborava Pla.


Per Diferents espais de la vila trobareu els fotografies de Lluís Català, que sota el títol de Nusatrus presenta una sèrie de retrats de gent de al carrer, gent anònima que Agafa protagonisme a través de les Seves fotografies.

_________________________

CARREGADES D'RAONS

 
Dolors Bassa i   Montserrat Bassa presentin su llibre Escrit a quatre mans, "Carregades de Raons". La presentació és va Fer Ahir divendres a la Plaça de l'veure de Girona.

La presentació va anar A càrrec de regidor de l'Ajuntament de Girona,  Adam Bertran. Bertran  va destacar que el llibre és més 1 experiència de vida. Un llibre que va de sentiments i de les sensacions que les preses experimentin estant a la presó, més que de política. També va dir que pel Fet d'estar Escrit a quatre mans, también et una doble visió i un doble sentiment, el de la persona que pateix la injustícia directament i la de la persona que ho viu i ho pateix des de fora, en AQUEST ques un familiar Molt directa, un germànica.


Dolors Bassa que porta complerts 907 dies de presó d'una sentència de 12 anys, va explicar que Calia Fer el Procés que és va Fer. Que Calia ver Fins on és podia arribar i Malgrat que uns quants sectors a els han acusat de no tenyir res preparat, Dolors bassa ho nega, argumentant que tothom havia treballat Molt preparant el Procés, però no creien TROBAR-se un estat que va resultar ser un mur infranquejable i que de cap manera va Voler entrar mai al Diàleg. Bassa va explicar que Totes els decisions que és van prendre en aquells i aquelles Moment va concretar ella creia que eren encertades, va afegir que ara amb l'experiència potser ho faria d'1 Altre manera.

_________________________________

NEOWISE ÉS VA FONENT




Ahir sobre a els cel de l'Empordà encara és podia ver el cometa NEOWISE. Va perdent lluminositat mentre s'allunya de nosaltres. La casualitat va fer què aparegués la ISS en el Moment de fer la foto, Mentre desenes de lluernes volaven davant la càmera.
__________________________________

Senyals A EL CEL, TREBALLS A LA TERRA



Senyals a l'cel Treballs a la terra. AQUESTA era una frase que jo li havia SENTIT dir sovint a la mare. De petit no hi parells atenció i Moltes vegades ni et preguntis Què volen dir les frases fetes, amb el pas de l'temps n'aprens el Significat i els acabis repetint i aplicant. Habitualment no són una sentència però ho podin ser i d'algunes vegades són un clar advertiment, com AQUESTA.
 Aixi de generació en generació per Transmissió oral de parells a Fills és com els frases fetes o els Dites han Arribat Fins el Nostres dies i és perpetuïn en l'imaginari popular.
Veig que la de Senyals a l'cel Treballs a la terra, que vaig explicar un clar advertiment, Be de Lluny. 
Ho podriem interpretar com que, si a l'cel hi ha algun FET excepcional o succeeix algun Fenomen astronòmic Poc Corrent, podria ser una senyal de mal averany, de Dificultats o de grans Canvis.
 Ja a la roma antiga a l'any 44 Abans de la nostra era, el pas d'un gran estel, el Cèsar , el més gran i brillant de què és te constància, (és veu que és `podia ver perfectament de dia) , va quedar com 1 senyal de mal auguri ja que va ser l'any en què va morir Assassinat Juli Cèsar.
El desembre de 1913 és va descobrir el cometa Delavan 1913. Als primers dies de juliol de 1914 és va Fer visible a simple vista, nomes 4 dies Abans l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria mòria Assassinat a Sarajevo i començava AIXÍ la primera guerra mundial.



A l'any 1936 va passar el cometa C / 1936 K1 Peltier, era visible a partir de 15 de maig de 1936, el més de juliol de l'MATEIX any, tropes insurgents comandades per Francisco Franco, s'aixecan en armes contra el govern legítim de la república i començava la guerra civil espanyola.
El cometa 35P / Herschel-Rigollet, que va apareixer sobre el cel el juliol de 1939 és va poder observar Fins el gener de 1940, la segona guerra mundial va Començar el setembre de l'MATEIX any.
L’1P/Halley segurament és el cometa més famós de la història encara que no sigui el més brillant. Quan va sobrevolar la terra el febrer de 1986 faltaven 2 mesos perquè la central nuclear de Chernobyl a Ukraina, explotés amb les conseqüències ja conegudes.
Aquest serà l'any del COVID-19, casualitats o no, s’acompleix perfectament la dita: senyals al cel, treballs a la terra.
____________________________________


UN PETIT PAS PER L’HOME


Fa 51 anys que l’home va trepitjar la Lluna per primera vegada. Per ser precisos en van ser dos, dos astronautes nord-americans van ser els qui van plantar la bandera dels EEUU d’Amèrica a la superfície del nostre satèl·lit un 20 de juliol de 1969.
En aquella època de l’enomenada guerra freda, es vivia un moment de intensa confrontació política, econòmica social i militar entre els blocs est-oest, va ser un temps d’intrigues, espionatge mutu, i grans demostracions de força.
 Els Estats Units feia temps que patien l’enomenada crisis Spuknik. Després de nombrosos fracassos per aconseguir posar en òrbita el primer home americà a l’espai, necessitaven urgentment donar un cop de força i demostrar que seguien essent la primera potència mundial.


El 20 de juliol de 1969 Neil Armstrong pronunciava des de la Lluna a tot el món la famosa frase: Un petit pas per l’home un gran pas per la humanitat.
Els EEUU d’Amèrica van ser els primers en plantar la seva bandera en un nou món.
Però després de derrotar a la Unió Soviètica en la carrera de l’espai i satisfetes les seves  necessitats propagandístiques i polítiques, les missions a la Lluna van anar perden interès i el 19 de desembre de 1972 es va abandonar el programa amb la missió del Apolo 18. Aquest va ser el darrer viatge i Eugene Andrew Cernan va ser l’astronauta que va trepijar la lluna per darrera vegada i des d'aleshores mai més cap esser humà ha tornat a trepitjar el nostre satèl·lit.
Caixa Forum Girona presenta l’exposició: Apolo 11, l’arribada de l’home a la lluna. Una exposició que permet fer un recorregut per la fita més important de la conquesta de l’espai. Es pot visitar fins el dia 20 de setembre a Caixa Fòrum, Fontana D’Or, carrer Ciutadans 9 Girona. Cal mirar disponibilitat d’horaris a la web.



Una exposició molt interessant encara que jo hi he trobat a faltar una mica més de material original, tenint en compte la importància i magnitud de l’esdeveniment.
___________________________________

PRIMERA ETAPA



Eren els anys seixanta, també era Sant Lluís i acabava d’arribar l’estiu. Aquell era un temps en que es celebraven més els sants que els aniversaris.   Ni a la mare ni al pare els agradava fer anys, potser per esborrar o descomptar-se  el temps que la guerra i la postguerra els havia robat. 
Llavors el dia del teu sant, arribaves a l’escola amb una bossa de caramels dins la cartera per correspondre a les felicitacions dels teus companys i donar-ne uns quants també “al señor maestro”, sempre de mala gana, perquè esperaves que després de doner-li caramels, ell fos una mica més indulgent en els càstigs, però això no estovava el cor d'aquells esperits rectes. 
Aleshores tothom sabia quan era el dia del teu sant, però eren molt pocs els que sabien quin dia queia el teu aniversari.           
A l’estiu el pare arribava cada dia tard de treballar, el jornal a bosc era de sol a sol, a l’hivern en canvi, quan jo arribava d’escola ell ja quasi sempre era a casa. Aquell dia, dia de Sant Lluís, el pare va arribar especialment tard de la feina, el 21 de juny solstici d'estiu, és el dia més llarg de l’any i en conseqüència també devia haver fet la jornada més llarga.      No esperava que em portés cap regal ni res especial i menys tornant de treballar, de fet el pare no n’era gaire de fer regals, sobretot perquè l’economia als “anys seixanta” encara era força magre i les misses no arribaven per tot. La mare tampoc era de regalar res, però solia aprofitar dates com aquestes per comprar una camisa, uns pantalons, o roba de sota si feia falta, regals pràctics deia ella. 


És per això que va ser una gran sorpresa per mi, quan el pare es va treure del cabàs del fato, una caixa sense embolicar i així, de seguit vaig poder veure de que es tractava. Encara tinc ben present aquell color blau elèctric i les il·lustracions, que delataven ràpidament el seu contingut, era una màquina de fotografiar. Aquella va ser la meva primera càmera, una senzilla Nerasport, feta per Negra Industrial, a la seva fabrica Plemen de Riells. Allà també hi feien material fotogràfic sensible, les pel·lícules Negra i el famós paper Negtor portrene, que uns quants anys després vaig utilitzar per fer les còpies de les meves primeres fotografies "artístiques". El Portrene era un paper de clorbromur de plata, es comercialitzava com especial per positivar retrat, tenia una qualitat extraordinària, una definició i una tonalitat càlida espectaculars i es podia fer servir per positivar-hi també qualsevol altre tema que no fos retrat. 
La fàbrica estava instal·lada molt a prop de casa i hi aleshores hi treballava molta gent del meu poble, una llegenda urbana diu que la gran quantitat de plata que utilitzaven en la fabricació de les seves emulsions, va portar a la fallida de l'empresa. 
Amb aquella càmera vaig començar a fer les meves primeres fotografies, evidentment en aquell moment la meva única il·lusió era retratar la família, els meus amics, els nostres jocs, o les sortides que fèiem. 


Era mitjans de 1968, els anys seixanta, així és com han quedat marcada per la història,  aquesta va ser una dècada de convulsió i canvi, en que la nostre societat va viure alguns moments extremadament crítics, però també d'altres de molt més interessants i esperançadors. 
També va ser un moment extraordinari per la fotografia amb milers de publicacions, diaris i revistes il·lustrades i havia molt per explicar molt per retratar i internet encara estava lluny.
És a dir, resumint,  vaig tenir la meva primera màquina argèntica quan ja  s’estava investigant en la fotografia digital, però també en el moment de més gran desenvolupament de la fotografia química i la seva tecnologia. Cada dia hi havia novetats al mercat de màquines i productes consumibles els més avançats de la  història de la fotografia analògica. Així doncs, abans que s’implantés definitivament la fotografia digital, m’ha donat temps per utilitzar uns quants models més de càmeres argèntiques, les de la foto. Final de la primera etapa......


















_______________________________

ORENETES



Desconfinament fase tres.
Les orenetes es passegen per casa i l’únic lloc que és poden aturar és penjant-se de les cortines com si fossin rats penats.
Ja m’agradaria que és quedessin, segurament passaria un estiu sense mosquits dins de casa, però a la velocitat que van és inviable anar d’una habitació a l’altre  sense accidents. Quan ens hem trobat cara a cara a l’entrar a l’estudi quasi em fa la clenxa, bé jo també m’he espantat.

Al final  he optat per obrir bé totes les finestres perquè sortissin sense problema després de comprovar que és totalment impossible aconseguir que es desenganxin de la cortina per dur-les al carrer.
________________________________

NIT DEL FOC



Feliç nit del foc a tothom. No desaprofiteu avui per cremar tot allò vell i sobrer que arrossegueu, encara que sigui a la foguera virtual que ens ha tocat fer aquest any.
 I penseu que a les dotze s’obren portes que porten a cambres plenes de fabulosos tresors a dins, això si, s’ha d’arreplegar el que es pugui abans no caigui la darrera campanada perquè tardarà un any a tornar-se a obrir.


I si per casualitat estiguéssiu prop d’algun gorg o algun estany aquesta nit , penseu que avui també surten les  dones d’aigua. Unes nimfes blaves de les que és molt difícil escapar dels seus encanteris, per sort avui no correreu cap perill.
___________________________________

VOL DE LA ISS



La ISS sobrevola El Castell de Quermançò entre la óssa Menor i la Ossa Major just quan els astronautes nord-americans Bob Behnken y Doug Hurley (NASA) acabaven d’arribar a l’International Space Station després de 18 hores de vol amb la nau Crew Dragon.
_____________________________


VOL DE LA ISS


Pas de la ISS sobre el camp de Mart, Devesa de Girona.


L’International Space Station, que orbita la terra a 7,7 km/segon, va començar el passat 10 d’abril una nova missió que durarà 6 mesos.
Duran aquest període de temps, es portaran a terme diversos programes d’investigació científica, en els camps de la biologia, la biologia humana i les ciències mediambientals. Es faran també estudis sobre els efectes de la microgravetat, i diversos experiments que serviran perquè en un futur es puguin dur a terme missions robòtiques i humanes en altres planetes.
La tripulació actual la formen; Anatoly Ivanishin i Ivan Vagner, de Roscosmos, i Chris Cassidy, Douglas Hurley i Robert Behnken, de la Nasa.
 Aquesta és la missió numero 63 de la ISS, la nau laboratori s va posar en funcionament el novembre de 1998.
________________________________


EL DROGAS




Enrique Villarreal més conegut com El Drogas, el que va ser cantant i baixista del grup pamplonés Barricada, va oferir el passat diumenge dia 1 de febrer un concert de tres hores de durada a la sala Mirona amb la sala plena.



El Drogas, acompanyat d’una magnífica banda de música, va oferir un recital vibrant buscant sovint la complicitat del públic que omplia la sala que va corejar la major part dels temes, sobretot els de Barricada.

Va alternar estones de pur rock amb altres més acústiques i tranquil·les en que s’acompanyava amb la guitarra de dotze cordes o al piano.



LA CONCHA , ARTISTA EFÍMER.



La platja de La Concha de Donosti a més de ser el símbol d’identitat de la ciutat, és una de les platges d’entorn urbà  més ben valorades de la península i es troba entre les 20 millors platges d’Europa. Amb la marea baixa, alguns artistes aprofiten per fer obres efímeres damunt la sorra que després l’aigua esborrarà per sempre.
Tant retratada es la platja de La Conxa com la barana que l’envolta. Una peça singular famosa a tot el món de la que se’n han fet postals , penjolls, clauers etc.
Va ser col·locada al 1910 en una visita de la reina Isabel II a la ciutat 
_________________________________

FOTOGRAFIA.
AMB ÀFRICA AL COR


Fins el dia 28 de febrer podeu veure a les Bernardes de Salt dues exposicions de fotografia que tenen com a motiu Àfrica: Mirades de Núria Faig, i Retrats etíops, de Roger Biosca.


Nuria faig ens convida a fer un viatge al cor de Àfrica a traves de les seves fotografies i a emocionar-nos amb la delicadesa de com la fotògrafa d’Angles a través de la mirada dels personatges que retrata, tracta temes com els rituals, la màgia, o la vida quotidiana de la gent de Etiòpia.


Roger Biosca presenta una sèrie de retrats també fets a Etiòpia de persones anònimes. Com explica l’autor son fotografies robades, més que retrats son instantànies, ja que l’autor mai demana que els models posin, sinó que fa la fotografia amb establin un diàleg sense paraules, nomes de mirades amb la gent que retrata. Aquesta exposició és mostra del treball que Biosca a fet a la ciutat de Lalibela, al nord-oest del pais.
Dues propostes ben interessants si us agrada la fotografia.


També podreu gaudir en altres sales, de les obres plàstiques de José Luis Pascual, Fronteres. Tomàs Pons, Anatomia del rostre; I a la sala l’Església i trobareu l’exposició col·lectiva, Setsjust, amb treballs de set dones de Sant Just Desvern que presenten les seves obres plàstiques de tècniques i materials diversos.
_________________

M’HA AGRADAT



Adrià  Puntí  és va convertir el passat dissabte dia 9 en l’amo indiscutible del Municipal de Girona. Feia 18 anys que no hi actuava i el músic del Veïnat de Salt i la seva banda van oferir un concert magistral en que Puntí va presentar el seus nous treballs: Enclusa i un cop de mall i La clau de girar el taller, desplegant tot el seu talent tant de músic com d’actor en un marc incomparable.



Adrià Puntí  sempre m’ha semblat un músic fascinant, El vaig conèixer en una antiga masia on assajava amb altres músics, era a mitjans dels anys 80. S’estava gestant  Umpah-pa, un grup del que Puntí en seria l’ànima i líder indiscutible fins al 1996 quan la banda es dissol, no sense deixar-nos cançons que han esdevingut himnes com La Catximba, Bevent passat, o Nina ensucrada, Punti després de dissoldre’s Umpah-Pa, comença una carrera en solitari i edita tres discs que quedaran com icones de la música d’aquest país: Papalallarga, L’Hora del Pati, i Maria.


Després d'Un llarg Parèntesi, el músic de l'Veïnat de Salt ha tornat ALS escenaris amb noves idees, nous temes, noves Propostes realment interessants. El su darrer treball: Enclusa i 1 cop de Mall Deixa clar que Puntí a tornat amb contundència ia brillar fort a l'univers musical de El Nostre país sens Dubte 1 dels Millors Referents de la música feta a Catalunya.

© LluísSerrat / 2016
______________________



Camins de Rafa Bosch
Hi ha persones que Diuen que a la nostra vida ja tenim 1 camí Marcat, que tot està Escrit.
Jo com ja sabeu a els que em coneixeu no ho crec pas AIXÒ.


I l'exposició que ha penjat el fotògraf gironí Rafa Bosch a Les Bernardes de Salt m'ho acaba confirmant.
En Rafa diu haver retratat camins de mil maneres: clars, foscos, planers i no tan, Alguns de fàcils i d’altres més complicats. Molts que fan pujada i d’altres que es baixen fàcilment. D’aigua, d’aire,  d’asfalt, de sorra i també algun que els  podem caminar amb la  imaginació...


En definitiva Camins ens demostra a través d’unes excel·lents imatges, que en la vida ens trobarem moltes possibilitats, molts camins per escollir, i sempre podrem triar lliurament el que més ens convingui.


Teniu fins el dia 29 d’abril per poder gaudir de l’exposició i triar el vostre camí.
Casa de Cultura Les Bernardes de Salt de dilluns a divendres de 10 a 13h i de 16 a 22h.
@_Lluís Serrat/2016

Entrevista
__________________________________


M’HA AGRADAT
_______________________

L’exposició de fotografia: No hay luz sin oscuridad, que Agus Prats a penjat a l’Espai Eat Art de la fundació Lluís Coromina de Banyoles.

L’exposició d’Agus, s’acompanya de texts escrits per la Maria J. Sanchez, una persona amb un trastorn mental que anava experimentant i comentant el que veia en les imatges que Prats anava fent.
Aquests es pot dir que és un treball realment fet al límit, ja que el fotògraf també va patir un accident neurològic que la condemnat a anar en una cadira de rodes.


Aquesta circumstància l’ha obligat a adaptar la camera al xassís de la cadira i acostumar-se a veure el món des d’una perspectiva diferent.
Com que el mecanisme no li Përmet mirar directament a través del visor, i obtindre els Seves fotografies amb un disparador remolt, l'Agus explica que fa 1 tipo de fotografia Molt més intuïtiva que no pas composada.


D'AQUESTA simbiosi ha sorgit No hi ha llum sense foscor , una experiència que és Molt més que una exposició de fotografia, és un poema visual amb Excellents imatges i uns texts acurats que et fan reflexionar sobre el pensament i sobre la vida.
© LluísSerrat / 2016
__________________________________

M'ha AGRADAT
_______________________



AQUEST pasado diumenge és va celebrar ALS Jardins de la Mercè la primera fira eròtica.
Organitzat per Anna Cortés. Diu la organitzadora que la fira ha de servir per desmitificar el sexe que encara és tabú a MOLTS sectors de la Nostre societat.


Els Assistents van poder TROBAR a la fira articles relacionats amb el sexe il 'erotisme, com
perfums, olis de massatge, joguines Eròtiques, literatura eròtica, cuina afrodisíaca música i actuacions, Tot amb 1 bona dosi de sensualitat.


El Grup la Fada Verda que integrin La Geòrgia, la Sara i la Marta,


van cloure la fira amb 1 espectacle de cabaret creat expressament per l'Esdeveniment on no van faltar erotisme ni sensualitat.

© _Lluís Serrat / 2016


M'ha AGRADAT
_______________________





El festival Llum BCN que s'a celebrat aquests dies a Barcelona, ​​durant els festes de Santa Eulàlia.
Un espectacle que ha Arribat a su cinquena edició amb noves formes d'Expressió artístiques, que transformin el centre de la ciutat en un gran Esdeveniment de llum i color visitar Milers de persones cada any.







On es pot gaudir no solament de les instal·lacions artístiques, sinó també d'espais que habitualment no estan oberts al públic.
©Lluís Serrat/2016
__________________________________



L’exposició Lladres d’ànimes que és va inaugurar el passat dia 15 a la sala Les Bernardes de Salt.
Lladres d’ànimes és una exposició col·lectiva que recull en un mateix espai, fotografies d’alguns dels millors fotògrafs del món. Aquesta mostra és una oportunitat única per fer un viatge per la història mateixa de la fotografia pràcticament des dels seus orígens.


Hi son presents Ansel Adams, el fotògraf paisatgista i ecologista, que ens ha deixat imatges increïbles del llunyà oest dels estats units. També imatges espectaculars del parc de yosemite, paisatges en el que sembla que si pugui entrar, gràcies al la seva tècnica de sistema de zones que ell mateix va 


desenvolupar. Julia Margaret Cameron, la fotògrafa anglesa maleïda per la seva tècnica poc acurada, Cameron utilitzava les imperfeccions, les taques, les rallades, o el vinyetejat, conseqüència de fer servir òptiques que no cobrien el format de la seva camera de plaques, com elements creatius. Malgrat la seva curta carrera va ser coneguda i reconeguda per els seus retrats de celebritats.


Així podria fer una llarga llista de biografies, des de Fox Talbot, Passant per Català Roca, Cartier Bresson, Pep Cunties, Joan Foncuberta, Mariano Zunzunaga, o Manolo Laguillo fins 50 autors i son presents en aquesta mostra.


La podeu admirar i gaudir fins el 26 de febrer tots els dies de dilluns a divendres de 9 a 13 del matí i de 16 a 21 de la tarda.
©Lluís Serrat 2016
_______________________

M’HA AGRADAT   MIRADES


L’exposició que la creativa i fotògrafa Núria Faig va inaugurar a Anglès el passat divendres dia 15.
MIRADES, es un viatge màgic que transporta a l’espectador al mateix cor d’Àfrica, de la seva gent, i de les seves costums, a traves de les fotografies i la mirada crítica i sensible de Núria Faig.


MIRADES però, és molt més que una exposició de fotografia, és també un projecte solidari que dona suport a la fundació Etiopia-Utopia per poder tirar endavant el projecte Kainaverak.                            


Aquesta ONG basca que treballa a Etiòpia, te com a objectiu conservar el sòl i l'aigua, qüestions     fonamentals perquè les comunitats etíops puguin lluitar contra la pobresa del país.                               
L'exposició es pot visitar a la sala Fontbernat d'Anglès tots els caps de setmana de gener, dissabtes i diumenges de 10 a 13 i de 17 a 20 hores                                                                                
©Lluís Serrat 2016                                                                                     
M’ha agradat




Rafael Vilanova Bazaga el músic i luthier de Cassà, va oferir ahir un concert a la cerveseria El Primer Glop de Cervesa del barri vell de Girona on per cert i trobareu un assortit de cerveses increible.

Bazaga’s Duet, en Rafa i Elisma, van interpretar un extens repertori de Rock and Roll, revisant temes dels grans del gènere. Des de la mítica Banda californiana Credeence Crearwater Revival, fins a Bonnie Tyler, passant per Eagles, Rollins, Beatles, amb tribut inclòs al malaurat John Lennon, del que es commemora el 35 aniversari de la seva mort.


Vam remuntar el Mississipí amb el Prud Mery, ENS vam Perdre per l'Hotel California ia les mirades mentideres dels Eagles, Fins a una fantàstica versió de It 's Heartache de la Tyler interpretada impecablement per Elisma. Una fantàstica Vetllada en horari infantil apte per a Tots els Públics que no va decebre NINGÚ

© Lluís Serrat 2015
____________________________

Exoplanetes


M'ha agradat la conferència col·loqui que el periodista i escriptor Alex Hernàndez, el jove físic Alex Pagès il 'advocat i doctor en estudis de l'espai Jordi Sandalinas van Fer Ahir a al Centre Cultural Can Roig de Llagostera .... .
Alex Pagés va parlar sobre la recerca de nous móns, a els exoplanetes, astres que orbiten estrelles Fora de l'Nostre sistema solar.


Pagés va fer una exposició de tots els càlculs matemàtics i de tota la tecnologia que s’està utilitzant actualment per descobrir nous móns habitables, o amb possibilitats de trobar-hi vida, intel·ligent o microbiana.


Jordi Sandalinas des de la seva visió de jurista i investigador va parlar sobre tota la problemàtica i les qüestions legals que existeixen sobre la utilització de l’espai exterior més immediat al nostre planeta i el seu satèl·lit

Hernàndez va concloure amb unes interessants reflexions filosòfiques i morals sobre la possibilitat de contactar  amb esssers extraterrestres i de com hauria de ser el minut següent després de la trobada. Hernàndez va deixar moltes preguntes a l’aire que van portar a un devat acalorat amb públic amb interessant reflexions sobre els destins de la humanitat.

©Lluís Serrat 2015



M’ha agradat

“OFFTORRASPAPEL”

Els Autors Glòria Sánchez i Miquel Oller  amb Vicente, extreballador i sindicalista que va viure nombroses lluites i reivindicacions en els seus 40 anys a l'empresa.
Fa un any que 132 famílies van perdre la feina afectades pel tancament de la paperera
Torras Papel ubicada a Sarrià de Ter. Una empresa amb una història de més de tres cents anys.
Glòria Sánchez i Miquel Oller presenten un treball documental sobre els darrers dies abans del 

Miquel Oller presentant el documental.
tancament de l’empresa. Glòria Sánchez amb un recull de imatges de les darreres mobilitzacions que hi van haver i Miquel Oller presenta una sèrie de il·lustracions i un vídeo documental amb importants testimonis d’ex-treballadors de l’empresa, d’historiadors i sociòlegs que donen una visió molt interessant de la importància que va tenir Torras Papel per la comarca.

Vicente i Glòria atenent els mitjans de comunicació.
L’exposició es pot veure fins el dia 12 de desembre a la Biblioteca Just M. Casero de Pont Major d Girona.
©Lluís Serrat 2015.
_______________________

M’ha agradat




Sant Martí amb el seu estiuet, ens deixa unes càlides nits de tardor. Mentre la màgia de la nit embolcalla el plàtans centenaris de la Devesa, un banc espera impassible que una parella d’amants s’asseguin una estona i es parlin a cau d’orella i es petonegin a la llum dels fanals.  Paraules i carícies que quedaran inalterables per sempre en les seves memòries.
_____________________________ 

M’ha agradat



Adrià Puntí es va presentar ahir a l’auditori de Girona puntual a la cita, tal com portava anunciant ja fa mesos.
Venia directament del taller. És podia veure perfectament que no havia passat per casa encara portava la bata d’oficial posada i tacada de pintura ( perquè està clar que Puntí, la etapa d’aprenent ja l’ha passada i les quintades queden lluny). Aquesta bata el delatava, era una prova evident que havia estat treballant fins el darrer minut, que havia estat preparant la presentació del seu darrer treball a consciència, perquè ahir era un gran dia i evidentment, res podia fallar.


Puntí va desgranar gran part del seu repertori durant dues hores llargues de concert.
A vegades tendre, a vegades punyent, sempre enginyós, a cops enèrgic i d’altres murri jugant amb el doble sentit de les paraules, però sobre tot un gran músic.


Adrià Puntí ha sabut tornar als escenaris amb força, amb el seu univers peculiar i un repertori de nous temes, contundents i tendres, que de ben segur que acabaran sent grans èxits com ho van ser en el seu dia  “La catximba”, El Voulevard dels xiprés, Atzucac, Cor Agre, Maria, Coral·lí...i un llarg etcètera de temes que han suportat el pas del temps de manera envejable i ara tornen a sonar nous amb les revisions que n’ha fet el músic del Veïnat de Salt d’aquests temes de sempre.
©Lluís Serrat 2015
_______________________

Inauguració Temporada Alta




La càlida llum del foc dóna la benvinguda al festival de teatre de Girona Temporada alta


 Un gran espectacle de llum i so ha omplert els carrers del barri vell de la ciutat durant quasi tres hores amb milers de visitants que no s’han volgut perdre el primer l’espectacle del festival.
_______________________

Postals d'un viatge a l'Àfrica subsahariana.



El fotoperiodista empordanès  Roger Lleixà presenta aquests dies a la sala La Cate de figueres el seu darrer treball: Postals d’un viatge a l’Àfrica subsahariana.
Lleixà fa un repàs a traves de la seva mirada crítica i objectiva, de la vida quotidiana de la gent, del paisatge, i dels principals motors de la economia del país: el conreu de l’arròs i la pesca a la costa del Senegal, en un viatge que va des de Dakar a sant Louis.


Un treball documental molt ben realitzat amb imatges impactants de gran format i en
 color, que ens acosta a una altre realitat del nostre planeta i que val molt la pena de veure.
Hi ha de temps fins el dia 11 d’Octubre.


_________________________

M’ha agradat
Lluna de sang



De petit, el meu pare que era home de bosc i de pagès, em va ensenyar a mirar el cel.
Moltes vegades sortia amb ell a fora les nits estrellades a contemplar-lo.
Aleshores, a principi dels 60, en una menuda casa de pagès als afores de Breda, el cel tenia una brillantor i una immensitat  que ara costa de veure.  Sigui per les llums, sigui per la contaminació, el cel avui, poques vegades llueix com fa cinquanta anys enrera.
Sempre des d’aleshores m’he seguit preguntant també com feia el pare, que hi ha més enllà d’Orió, de les Tres Maríes, del Carro Gran, de Casiopea o del Carro Petit.......
Aquesta nit no m'he pogut estar d’aixecar-me de matinada per veure la lluna eclipsant-se i poder retratar el seu color vermellós. Feia dies que els experts en temes astronòmics auguraven que aquest fenomen és produiria i evidentment s’ha produït.
Ha estat força espectacular i sorprenent i ha sigut llavor quan m’ha vingut al cap una dita que ma mare diu sovint quan a vegades als noticiaris parlen d’algun esdeveniment còsmic: Senyals al cel, treballs a la terra. i a mi sempre m'ha fet pensar aquesta frase de la saviesa popular. Estaré atent des d'ara per veure que passa d’aquí en endavant.
______________________


M’ha agradat
Al celler el vi va envellint en silenci dins de botes de roure francés 

Ahir vaig fer una visita a la Cooperativa de Garriguella de la mà d’en Guillem. Vam fer una volta per les instal·lacions i vam provar un garnatxa D’Empordà Ambre, que com molt bé diu en Guillem: ......”fa sentir la dolçor engrauada que engarnatxarà el nostre esperit”

Les grans tines de formigó que daten de 1963, tenen capacitat per més de 4 milions de litres de vi.
A la cooperativa hi ha l'agrobotiga on trobareu tots els productes de la zona i també podreu fer un menú, degustant els fantàstics vins de la terra en un ambient acollidor i ple d’art.


La producció anual és de 800.000 litres més o menys i el procés es fa amb la més moderna tecnologia.
_______________________

M’ha agradat



Jo no acostumo a regalar rams de flors, no m’agraden les flors tallades i agonitzants embolicades amb cel·lofana, Com tampoc no m’agraden els ocells tancats en una gàbia, per més bonica que sigui la gàbia. Abans de regalar un ram de flors tallades, prefereixo regalar-les vives i amb un test.
Però es cert que algunes vegades també regalo flors tallades. Les roses per Sant Jordi, els rams de flors que de tant en tant porto a la tomba del pare al cementiri.......
 Això si, respecto molt qui regala rams de flors, perquè se que darrera d’un gest com aquest, darrera d’un present, sempre hi ha la intenció d’expressar uns sentiments, de demostrar afecte. Així que jo tampoc rebutjaria mai un present en forma de ram i menys si m’arriba com una mostra d’amor o d’amistat.
És per això que em va estranyar quan ahir de matinada camí de casa, em vaig trobar un ram de roses roges llançat al mig del camí. La troballa em va fer reflexionar uns moments sobre com va arribar el ram allà. Qui hauria llançat aquell ram de roses curosament embolcallades sobre la via. Qui va abandonar al mig del carrer allò que havia estat un present, un motiu per demostrar a algú uns sentiments, i que ara semblava que no havia estat del tot correspost.
El destí normal del ram hagués estat probablement un gerro amb aigua damunt del moble del menjador o en algun lloc destacat de casa,  fins que es marcís abans d’acabar al cubell del compostatge.
I fins i tot algunes de les roses podien haver acabat planxades enmig de les pàgines d’algun llibre per perdurar en el record de qui les hauria rebut.
Però no, estaven llançades al mig del carrer i probablement no sabrem mai quina historia guarda aquest ram, Quins anhels s’havien dipositat en aquest present. Quants cors s’han trencat aquesta nit fresca d’estiu. Quants desigs s’han llençat amb el ram.
 O és que potser és el senyal de que aquesta nit d’agost, en alguns cors, comencen noves il·lusions.
©Lluís Serrat 2015
_______________________

M’ha agradat




la presentació que Jaume Vidal, cap de Cultura del Punt-Avui, va fer de la novel·la Mala Lluna del periodista i també redactor del diari, David Marín.



 L’acte va tenir lloc a la llibreria Negra i criminal al barri de la Barceloneta de la Ciutat Comptal.
Negra i Criminal és una llibreria de referència especialitzada en novel·la negra, i policíaca, regentada per Paco Camarasa. La trobareu al Carrer de la Sal, al mateix cor de la  Barceloneta. Aquest barri de Ciutat Vella que va començar com un barri mariner al 1755 i va acabar essent un barri obrer gràcies a les nombroses indústries tèxtils i metal·lúrgiques que s’hi varen  instal·lar amb la revolució industrial.
Avui ja desaparegudes, els seus terrenys estan actualment ocupats pels habitatges i les instal·lacions dels jocs olímpics  de 1992.





Jaume Vidal va apadrinar l’obra de David Marín elogiant el seu magnífic treball narratiu i sobre tot el sentit periodístic que te el seu relat, encara que li va retreure (fent broma) que acabava de descobrir perquè sovint Marín li lliurava tard els articles del dia a dia al Punt-Avui, sempre sobre el límit del tancament del diari, evidentment Marín estava embolicat en una trama entre un científic assassinat, el cap dels Mossos Rull, la bonica agent Núria, unes llums misterioses, les llunes de Júpiter i uns éssers estranys d'un altre galàxia.........tot això és Mala Lluna.
Paco Camarasa va amanir la presentació de la novel·la amb una exquisida musclada i un vi negre a temperatura ambient gentilesa i norma de la casa, per treure's el barret.
©_Lluís Serrat 2015
_______________________

M’ha agradat





M’ha agradat que els carrers i les places de Girona s’omplissin avui de música per acomiadar el dia més llarg de l’any i donar la benvinguda als noranta dies de estiu que en queden per davant.

©_Luís Serrat/2015
___________________________

M’ha agradat


Pel Girona i pel Barça, va dir ahir alçant la copa Joan Manuel Serrat enmig del seu concert dels cinquanta anys de carrera a l’Auditori de la ciutat.
Serrat feia dies que tenia pendent una cita amb el públic gironí i ahir va venir, va omplir, va cantar i va complir.


Quan Serrat és dalt l’escenari, en el seu territori preferit, la seva sola presència o emplena tot. Després de cinquanta anys d’ofici, el cantautor del Poble Sec és presenta, enèrgic espontani  i sorprenent com sempre. És clar que la seva veu malgrat conservar encara el seu to característic, necessita una mica més de temps per estar en el seu punt òptim com fa uns anys, però Serrat va anar de menys a més fins a lo sublim, desgranant un bon grapat de cançons que van repassar de llarg la trajectòria del noi del Poble Sec que ja no és tant noi.



 Des de Cançó de matinada fins a Hoy puede ser un gran dia que va cloure el concert, els que ahir vam tenir la sort de ser a l’Auditori de Girona, vam poder gaudir del Serrat més intimista amb cançons com Ella em deixa, o Paraules d’amor. El Serrat compromès amb Pare o Niño Silvestre. El músic poeta, amb Res no és mesquí i Para la libertat. El cantant vital de Hoy puede ser un gran dia i el colorista de Mediterràneo. En definitiva un concert per el record i per constatar que Joan Manuel Serrat segueix encara en plena forma malgrat els cinquanta anys d'ofici, per molts anys.
_________________________


M’ha agradat 
Una altre manera de veure el món, l’exposició que el Fotògraf Miquel Ruiz ha inaugurat a Roses.


Ruiz, presenta una selecció de la feina que com a fotoperiodista a vingut desenvolupant durant més de trenta anys en diferents mitjans, tant d’àmbit comarcal com estatal.


L’exposició mostra fotografies de diferents formats, que van des dels seus inicis a la premsa col·laborant al Punt Diari, la seva etapa més compromesa de la guerra dels Balcans, fins els treballs més artístics, intimistes i personals dels darrers temps.



Enric Matarrodona, periodista i ex-director del Punt Diari, va presentar l'acte.
L’exposició es pot veure a la sala Ca L’Anita de Roses fins el 31 de maig.
___________________________

M’ha agradat 
l’exposició sobre el món gitano que el pintor i escultor francès Gabi Jiménez, exposa a la Casa de Cultura de Giro



Amb un estil propi, original i colorista (le gabisme),  el pintor gitano retrata el món d’aquest poble nòmada, la seva cultura, el folklore, l’estil de vida, amb una visió crítica i de denúncia de les injustícies que pateix el poble gitano.


        ©Lluís Serrat/2015_all rights reserved
_______________________________


M’ha agradat
l’exposició Cicatrius, que el  fotògraf Saltenc Martí Artalejo presenta a Les Bernardes de Salt.

Cicatrius és un retrat de les dures vivències de 5 persones privades de llibertat per diferents motius, que van complir condemna la presó de Girona fins el seu tancament. Acompanyen l’exposició uns plafons amb els relats dels mateixos interns, uns relats veritablement colpidors, autèntiques cicatrius inesborrables en les vides dels protagonistes.


El muntatge, molt original, recrea l'interior d’una cel·la amb tots els seus elements i fins i tot amb una finestre amb vistes al pati de la presó.


Martí Artalejo ofereix visites comentades per estudiants, on explica la seves vivències durant el temps en que va fer el treball i la seva relació amb els interns que van participar en el projecte.
Cicatrius es pot veure fins el dia 29 d'abril a la casa de cultura Les Bernardes de Salt.


_______________________________

M'ha agradat


L'autora moments abans de la presentació
L'exposició que el que la fotògrafa catalana Anna Bahí a inaugurat a l'Instituto Italiano di Cultura di Barcelona amb el títol: Desconfiar/Deffiare.


Anna Bahí en la seva disertació on va parlar amb italià i català

La mostra de set fotografies és un autoretrat introspectiu i reflexiu sobre la desconfiança i el recel i de com aquestes sensacions que tenim a vegades envers algú en certes situacions, a sovint no son més que la manca de confiança en un mateix.



Anna Bahí al costat d'una de les fotografies 

A la inauguració també i va assistir  Manel Esclusa, un dels grans fotògrafs del nostre país 

Tampoc i va faltar el proseco de Treviso de nom ben curiós per cert.

Anna Bahí conversant amb la directora del centre Roberta Ferrazza.

En el recorregut per les imatges  de Anna Bahí, podem observar com els rostres exposats passen del recel a la confiança en set passos.
l'exposició està acompanyada de frases filosòfiques d'autors clàssics, i escriptors i pensadors contemporànis que parlen de la desconfiança i la confiança.
©Lluís Serrat/2015_all rights reserved
_____________________

M'ha agradat

Genís Matabosch fent la presentació de l'exposició.
L'exposició que el fotògraf Martí Dacosta ha inaugurat a la sala La "Cate" espai cultural de la ciutat de Figueres: Fotos (d) Circ. 
En aquesta exposició el fotògraf figuerenc ens dona una visió del del món màgic i misteriós que envolta l'espectacle del circ. Dacosta amb una acurada tècnica per resoldre les condicions difícils de il·luminació que té sempre el circ i el seu entorn, ha aconseguit fotografies d'una gran plasticitat i bellesa. que a més ens donen una visió molt fidedigne de la vida al 

Genís Matabosch, Martí Dacosta, i Ricard Sayeras durant l'acte.
__________________________

M'ha agradat


Sergio Dalma, que torna a l'auditori de Girona tres anys després del darrer concert a la ciutat.
Només començar, el el cantant convida a tothom a fer el que volgués: aixecar-se, ballar, fer fotos, filmar, “petonejar i regalar flors a l'artista” el que vulgueu, va subratllar.


Dalma no va escatimar res per deixar content al seu públic sempre fidel, sobretot al femení.
Un gran artista, un gran espectacle.
________________________

M'ha agradat.
 l'exposició "Tossudament", que l'agència gironina de fotoperiodisme ICONNA va presentar ahir dia 20 de desembre a la casa de cultura de la ciutat de Girona.

El director de ICONNA Jordi Ribot en el seu discurs inaugural, acompanyat de l'alcalde de la ciutat Carles Puigdemont que ha Col·laborat també amb un article sobre l'exposició i Miquel Nogué Vicepresident de la Diputació de Girona.

El conseller de territori i sostenibilitat Santi Vila en el seu discurs inaugural acompanyat dels fotògrafs Rubén Garcia, Joan Castro i Jordi Ribot, amb la periodista del Periódico Cristina Buesa.
Tossudament, es un relat audiovisual que tracta el procés que el poble català està portant a terme per tal d'arribar a fer una consulta legal a favor o en contra de la independència de Catalunya.
Fotografia, àudio i vídeo, es combinen enmig dels elements més significatius que han acompanyat les darreres grans mobilitzacions que el poble català a dut a terme els tres darrers anys.

Entre el nombrós públic assistent a l'acte cares conegudes com el prestigiós fotògraf barceloní Pepe Encinas o la presentadora de TV3, Mecé Sibina


El director de l'agència ICONNA no va parar de signar catàlegs al final de l'acte.
A l'acte hi van assistir diverses personalitats del món del periodisme, la fotografia, la cultura i la política. Aquesta exposició es podrà visitar fins el dia 31 de desembre a la Casa de Cultura de Girona. Després està previst que viatgi per diferents ciutats de Catalunya com Figueres, Olot o Vic.
_____________________________

M'ha agradat. 
Adrià Punti va tornar aquest passat divendres a l’Auditori de Girona plé a vessar, per repetir un concert màgic espectacular, plé de sensibilitat, rock and roll, una mica d’ironia, i molta entrega.  


Igual que fa un any, Puntí no va decebre a ningú, demostrant que està en un moment pletòric interpretatiu i de creativitat.
“Prepareu-vos per un concert llarg” va anunciar d’entrada, “imagineu-vos que el concert comença amb cada cançó.




En total el músic del Veïnat de Salt, va tocar dues hores llargues acompanyat de la Band Bang Bang. Amb Lluís Costa a la guitarra, Pere Martínez al baix, i Dani Pujol a la bateria.
Un concert memorable per la cloenda de l’apartat musical del Temporada Alta.
______________________

 M'ha agradat L'exposició que el fotògraf empordanès Roger Lleixà té a la Casa de Cultura Les Bernardes de Salt, Sri Lanka: La llàgrima de L'Índic.


Martí Artalejo comissari de l'exposició i el director del centre cultural Robert Fàbregas fan la presentació de l'exposició.


Roger Lleixà explica per la televisió la seva experiència a Sri Lanka.
El Jove fotoperiodista ens convida a través de les seves imatges i de la força del color, a un viatge per la vida quotidiana i espiritual de la República Democràtica Socialista de Sri Lanka, coneguda en l'època colonial com a Ceilan, anomenada la llàgrima de la Índia i batejada al llarg de la història com la illa dels mil noms.

-Si algú veu que t'apropes amb la intenció de fer-li una fotografia i no vol, senzillament et fa un gest....
Un magnífic treball, molt ben presentat amb ampliacions generoses, i un bon tractament del color tot dins d'un espai acollidor. No us la perdeu els amants dels països exòtics i de la fotografia en estat pur. Les Bernardes de Salt fins el 19 de desembre.
___________________________

M'ha agradat
la biennal de fotografia Xavier Miserachs 2014.

Reportatge de Miquel Dewever-Plana sobre les "maras" a Guatemala
Palafrugell celebra fins el proper 12 d’octubre, la seva VIII biennal de fotografia Xavier Miserachs. Un cop més els amants de la fotografia periodística i documental, poden gaudir de les exposicions de fotògrafs consagrats com Català Roca, amb un recull de imatges força desconegudes de la regió de Múrcia.O l’obra de fotògrafs joves com Txema Salvans, que presenta una visió crítica i humorística de diferents grups socials a la costa mediterrània. Del recentment desaparegut i sempre recordat Paco Elvira, podem veure un recull de imatges de la Xina de Deng Xiaoping de finals del anys setanta.
També podeu contemplar un dur reportatge del francès Miquel Dewever-Plana, sobre els membres de les “maras” de Guatemala,  (premiat al VISA pour l’mage de 2013) en el marc d’un muntatge espectacular.
Un certament realment interessant, del que caldria fer difusió per tal de que podes tenir més continuïtat i perquè no, acabar essent de periodicitat anual, ja que tant la qualitat de les exposicions, com dels espais on s’exhibeixen realment s’ho mereixen.


Reportatge de Miquel Dewever-Plana sobre les "maras" a Guatemala
_______________________________________


M'ha agradat
L'actuació del Cor de Gospel Girona a Pedret.



He escoltat i m’ha agradat El Cor Gospel Girona, que el passat dijous va fer un concert als jardins de Pedret de Girona.


Malgrat que el concert es va fer a l’aire lliure i amb unes condicions d’acústica poc propícies, els assistents a l’acte, van poder gaudir d’unes bones peces del gènere interpretades amb molta mestria i sensibilitat per tots els components del grup. I també d’alguns efectes especials sorprenents en algunes peces com la de storm is over.
El grup ha engegat aquest any una nova etapa amb Xavier Thió com a director.
El passat dia 7 de juny van fer el concert d’estrena amb el nou director, a l’Espai Gironés dins el festival d’arts escèniques.

©Lluís Serrat/2014_all rights reserved
______________________________________

M’HA AGRADAT

Exposició "ja en tinc prou" Pep Iglesias, Casa de Cultura Les Bernardes Salt

____________________________
He vist i m’ha agradat, el treball Ja en tinc prou, un recull de imatges que el fotògraf gironí Pep Iglésias  exposa al Centre Cultural Les Bernardes de Salt.
El treball gira al voltant d’una escultura de bronze que representa una nena en actitud pensativa que hi ha a la Plaça de La Constitució de Girona i que casualment es veu des del despatx on treballava en Pep.

-Un dia vaig fer una imatge d’una gent que em va cridar l’atenció perquè es relacionava amb l’escultura, així, el que havia de ser una imatge puntual, es va convertir en un treball de deu anys-.

Pep Iglésias treballant nous projectes al seu estudi.
En Pep explica que ha fet més de mil imatges durant aquests deu anys, de les quals n’ha seleccionat exactament 148.
El treball Ja en tinc prou el podeu veure fins el dia 22 de setembre a la sala espai contemporani de Les Bernardes de Salt en format multimedia i amb una banda sonora que conté musiques, d’Ovidi Montllor, Quico Pi de la Serra, Lluís Llach, o Nino Rota.
L’exposició es complementa amb una maqueta de la nena de la plaça, que l’artista madrileny Francisco López va fer per commemorar la nova constitució espanyola de 1978. I un dibuix de l’artista i escultor Gironí Pep Admetlla, en que és veu la nena de bronze, reencarnant-se en la Marianne, símbol de la revolució francesa.
©Lluís Serrat/2014_all rights reserved.
_____________________________________
M'HA AGRADAT 
l'exposició il-lusionografies, de Jordi S. Carrera.

He vist i m’ha agradat l’exposició que el fotògraf gironí Jordi S. Carrera presenta a l’espai de la botiga Moby Disk, a la rambla de la Llibertat número 46 de Girona amb el títol de il-lusionografies gironines.

El fotògraf  Jordi S. Carrera mostra un catàleg de l'exposició.
L’exposició forma part dels darrers treballs de l’obra d’en Jordi, que també ha fet les il-lusionografies: Corporals, generals, interiors, florals, vitivinícoles, i Portes....
Quan li pregunto si és pintura o fotografia, em diu que és un treball que comença fotogràfic, jugant amb el moviment, tant de càmera com del subjectes (molt importat) i aprofitant les hores del dia que tenen la millor llum per poder potenciar els colors i aconseguir el resultat final que vol. Tot el procés és una combinació de laboratori analògic i digital.




Diu que les il-lusionografies son una línia molt fina entre la fotografia i la pintura que a ell li ha agradat sempre explorar. I crec que ho ha ben aconseguit
©Lluís Serrat/2014_all rights reserved
______________________________________

M'HA AGRADAT
EXOSICIÓ "ESTRELLES DEL SILENCI", MUSEU DEL CINEMA GIRONA

He vist i m’ha agradat l’exposició temporal “Estrelles del silenci”, que presenta el Museu del Cinema de Girona, amb fotografies dels grans actors i actrius dels primers anys del cinema.


No sé si al cinema no parlat, se’l pot qualificar de cinema mut. De fet el cinema mut quasi sempre ha tingut una banda sonora i evidentment el cinema silent, ha utilitzat des de els seus inicis el llenguatge fotogràfic per explicar-nos les seves històries, que també és una manera de parlar. Un llenguatge que els grans directors de la primera època, van dominar d’immediat amb molta mestria .   

La idea que tenim sobre les pel·lícules dels inicis del cinema, és que eren primitives i de poca qualitat. Aquesta falsa concepció és bàsicament producte de que les cintes que han arribat als nostres dies estan generalment bastant malmeses pel pas del temps i que moltes vegades no son visionades a la velocitat adequada.
Núria Bou que ha comissariat l'exposició, conversa amb Cristina Cervià

                                                                       
L'actriu Cristina Cervià, una visitant de luxe.
Hi ha hagut grans directors, grans artistes i grans pel·lícules de l’època del cinema silent, que va des de 1888 quan louis le Prince filma la primera pel·lícula que dura uns tres segons, fins a finals dels anys ’20.
Durant la dècada de 1920 és quan es varen filmar més pel·lícules no parlades però la majoria de les cintes s’han perdut.
Si feu un vol per la sala d’exposicions del Museu del Cinema de Girona, podreu contemplar un bon recull de fotografies dels actors i actrius que van formar part del star-system de Hollywood, de la anomenada era de plata del cinema.
©Lluís Serrat/2014_all rights reserved
_____________________________________