RECORDANT MIQUEL RUIZ
Ningú mor per sempre mentre hi hagi algú que el recordi i en Miquel Ruiz té molts amics que el recorden.
____________________
UN PASSEIG PER LES FLORS
________________________
RECORDS D'UN ALTRE TEMPS
Dissabte passat es va fer a la Bisbal d’Empordà, un emotiu homenatge a Lluís Pla, més conegut per en Lluís de la Deixesa, es va commemorar així el centenari del seu naixement i el trentè aniversari de la festa de la Carbonera.
Home de bosc, de camp, reconegut carboner,
promotor cultural, en Lluís va esdevenir tot un referent per les noves
generacions, d’ofici, esforç, treball i saviesa popular.
La iniciativa va ser promoguda per l’Ajuntament
de la Bisbal d’Empordà, “Editorial Gavarrers”, Ajuntament de Forallac i el
Museu de la Terracotta i hi van assistir-hi més de cent persones.
L’acte es va tancar amb la projecció del documental; "La veu del carbó. Lluís Pla (1923 - 2013)".
A l’espai el
“Forn” es va inaugurar l’exposició La
feina de carboner.
______________________
"SENSE CÀSTIG"
Tura Soler i Jordi Grau tornaran a la Casa
de Cultura de Girona per fer una nova presentació del seu llibre; “ Sense Càstig”.
Serà avui a les 19 h. Amb el patrocini de la Llibreria Empúries i comptaran amb la col·laboració de reconegut advocat gironí Manel Mir, que porta més de 30 anys a la professió i ha defensat casos arreu de l’estat, alguns amb molt de ressò mediàtic; com el segrest d’Olot o el doble crim de Susqueda.
______________________
"COSTA ESBRAVADA"
l’exposició que el periodista Miquel Riera a penjat al Centre cultural La Mercè de Girona.
Riera presenta un treball fotogràfic molt
periodístic, amb una mirada crítica i de denúncia, de moltes de les
barrabassades urbanístiques que ha patit la Costa Brava des dels anys cinquanta
fins avui dia.
L’especulació del sòl, la febre de la construcció, i el negoci urbanístic han anat canviat els paisatges de la nostra costa, fent que perdi gran part del seu encant natural, així moltes zones verges s’han vist afectades per construccions desmesurades i urbanitzacions de dubtós gust, que han afectat fins i tot zones de platja.
La mostra es pot veure fins el dia 28 abril, 2023 L’horari és de dilluns a divendres de 9.30 a 13.30 h i de 16.30 a
20.30 h.
Al Centre
Cultural La Mercè. Pujada de la Mercè, 12. Girona
Lligat a l’exposició, demà dimecres dia 12, 19 h. es farà el debat; Quin és el futur de la Costa Brava? Quines lliçons podem aprendre del passat?.
Amb la participació de Eduard de Ribot, de SOS Costa
Brava, un representant de Col·legi d’Arquitectes de Catalunya a Girona i Jordi
Colomí, alcalde de Torroella de Montgrí.
______________________
"DE BANYOLES"
Aquests dies, quan entreu a Banyoles amb cotxe
per l’avinguda del Carrer de Mata, us trobareu
unes banderoles penjades dels fanals, amb grans retrats de gent i amb el lema: “De
Banyoles”. No, no estem en campanya electoral encara; és l’anunci de la
exposició que el fotògraf Tino Soriano va inaugurar ahir a la sala Espai Eat. Art. Fundació Lluís Coromina.
L’exposició és un treball sobre la diversitat
que conforma la població banyolina. Soriano ha recorregut els diferents barris
de la ciutat, buscant persones de les diverses ètnies, professions,
religions, nacionalitats que hi viuen i els ha retratat en el seu espai de treball, d’estudi,
de lleure, buscant el lloc i els elements que mostren la seva identitat i el seu origen.
Tino Soriano ha estat uns 15 mesos treballant
en el projecte en el que hi surten en total 153 veïns de la ciutat, dels que 33
son Banyolins de naixement.
Banyoles és el municipi del Pla de l’Estany amb més persones estrangeres empadronades, més del 80% de la població és forània . Hi ha un total de 60 nacionalitats diferents al municipi.
Podeu veure l’exposició fins el dia 20 de maig
de 2023. L’horari de la sala és de dimecres a divendres de 16:00 h. a 19:00 h.
Els dissabtes de 10:00 h. A 13:30 h. i de 16:00 h. a 19:00 h.
______________________
LA TORRE DELS MOROS.
La “Torre dels moros” que en realitat és romana.
La Torrassa de Vilablareix s’ha netejat i consolidat.
També s’hi ha fet un camí d’accés. Al monument que està enmig d’un camp de
conreu privat, no si podia accedir fins
ara.
Aquesta torre coneguda com “Torre dels moros”
és en realitat una torre sepulcral romana, datada entre els anys 150 i 250 de
la nostre era.
La torra columbari, és troba enmig d’una
necròpolis romana envoltada de tombes que no han estat excavades encara.
_______________________
PER CARNAVAL TOT S'HI VAL
No està massa clar l’origen del Carnaval, el qui si se sap, és que ja els grecs i els romans celebraven el Carnestoltes fa més de dos mil anys i que a l’edat mitjana el cristianisme va adoptar aquesta festa pagana, lligant-la a la quaresma, una setmana de disbauxa abans dels quaranta dies d’abstinència des del Dimecres de Cendra, fins el Divendres Sant.
Perquè ens agrada disfressa-nos¿?
No hi hauria una sola raó del perquè ens disfressem, n’haurien moltes, potser tantes com persones disfressades i segurament es podria fer tot un tractat de psicologia sobre el tema.
El fet de disfressar-se, no seria ni tant innocent ni tant aleatori com es podria pensar. La dissimulació, l’engany, la burla, el no voler ser un mateix, encara que sigui temporalment, en serien unes quantes. També pot ser que ens disfressem com una manera de relacionar-nos, d’empatitzar amb altres persones que pensen com nosaltres, amb les que tindríem coses en comú, gustos afins i que d’una altre manera, potser no ens atreviríem a acostar-nos-hi. També està clar que amagar-nos darrera una disfressa, d’una màscara, ens permet desinhibir-nos, perdre la vergonya i així poder transgredir les normes o fer critica de l'autoritat, del clero. O per alliberar tensions, fugir de la rutina, divertir-nos sense més. Encara que podria molt ben ser també, que disfressar-nos, fos una manera de projectar cap a fora el verdader jo de cadascú.
Sigui com sigui, gaudiu del Carnestoltes fins el dimecres que ve Dimecres de Cendra, dia d’enterrar la sardina i recordeu sobretot una dita molt catalana que diu; “els pecats de Carnaval, surten per Tots Sants...
______________________________
XI PREMIS RAHOLA DE COMUNICACIÓ LOCAL
S’ha obert la setmana dels premis Carles Rahola
de comunicació local XI edició, amb un convidat excepcional; el fotoperiodista
Emilio Morenatti, que ha conversat amb la periodista de la televisió pública de
Catalunya Sion Biurrun.
Emilio Morenatti porta més de 30 anys treballant
com a fotoperiodista i corresponsal de guerra. Al llarg d’aquest temps a cobert
multitud de conflictes, a Orient Mitjà,
l’Afganistan, el Pakistan, l’Iraq, el nord d’Àfrica i Ucraïna i també
recentment; la pandèmia i l’erupció del volcà de la Palma. És cap de l’agencia nord-americana AP per
Espanya i Portugal.
Morenatti ha rebut diversos premis al llarg de
la seva carrera, el darrer, el premi Pulitzer de periodisme pel seu treball
sobre les conseqüències que la Covid-19 va tenir per la gent gran.
Dels seus inicis ha explicat que: estant convençut que cal tenir el millor material per fer bones fotografies, va comprar una òptica de més de 400.000 pessetes de l’època per cobrir curses de braus a la plaça de Sevilla. Per la foto va cobrar un milió de pessetes, amb aquests diners va amortitzar l’òptica i a més amb el que li va sobrar, es va comprar una moto per arribar més ràpid als llocs. D’Afganistan em va sorprendre la llum va dir, era com haver passat el túnel del temps, tot era fotografiable, hi havia imatges increïbles per tot arreu.
Durant la conversa, Morenatti ha presentat i
comentat diversos treballs tant de fotografia com de vídeo, de la seva llarga
trajectòria com fotoperiodista d’agència.
Dels nous professionals pensa que és millor que
dominin totes les disciplines; fotografia, vídeo i premsa escrita, però que cal
dominar-ne una de bé, la tècnica sobre tot. Dominar la tècnica fa que et puguis
centrar en el treball sense perdre’t res. Té clar que encara que faci vídeo i
escrigui, lo seu és la fotografia i en això es concentra sempre en els seus treballs.
Del desgraciat incident d’Afganistan en que va
perdre una cama, diu que això la fet tenir sobretot més empatia amb la gent que
ha patit traumes semblants. Te diversos treballs sobre aquest tema que va presentar i comentar durant l'acte.
Sobre els seu reportatges de l’erupció del
volcà de la Palma, explica que moltes vegades l’han acusat de fer bellesa de la
tragèdia, però això Morenatti s’ho agafa com un elogi, ja que diu que sempre
intenta buscar el que funciona visualment per aconseguir cridar l’atenció i a
la reflexió.
La xerrada ha estat realment molt
interessant, intensa i emotiva en poder gaudir de les experiències d’un
professional com Emilio Morenatti que s’ha convertit ja en una llegenda dins la
professió.
Dilluns vinent dia 6
de febrer a les 18 h a l’ Aula magna de la Casa de
Cultura de Girona i seguin amb aquest cicle de converses, hi haurà Manel Alías Tort. Periodista de
Televisió de Catalunya des del 2001 que des del 2015 fins al 2021 va ser el
corresponsal de TV3 i de Catalunya Ràdio a Rússia.
GRAN CIRC DE NADAL SOBRE AIGUA.
L’edició d’enguany del Gran Circ de Nadal, porta
per títol “Sobre aigua 2”. L’aigua i la llum, creen una escenografia que
embolcalla els números de circ, amb una atmosfera espectacular i subtil de gran
bellesa i plasticitat.
Però, si
el circ ja és difícil per ell mateix, l’aigua a
la pista es una dificultat afegida, ja que la humitat que provoca, acaba
impregnant els aparells, els peus i les mans del artistes, augmentant
considerablement així el risc, un risc, que no tots els artistes estan disposats a assumir,
—és per això que costa molt més fer un casting per aquest espectacle, que per un
sobre gel, per exemple— explica Genis Matabosch, president
de la Circus Arts Foundation.
Un espectacle que no us heu de perdre. Teniu temps d’anar-hi, fins el dia 30 de desembre.
_______________________________
CIUTATS PER TORNAR-HI
No soc de repetir els llocs on he estat. Sempre dic que mai compraria una casa a la platja o a la muntanya, on estes obligat anar-hi després per força, a descansar o passar les vacances. Anar sempre allà mateix m’avorrira molt.
Però hi ha algunes ciutats que hi aniria més d’una
vegada, Porto, “ciutat invicta”, en seria una. Porto la trobo una ciutat d’una bellesa
decadent, mística i màgica, que convida a badar, a quedar-te encantat a cada
pas admirant els seus palaus, els ponts, el tragí dels vaixells amunt i avall per l’estuari del Douro. Podries passar-te
hores encantat mirant els seus carrers, on l’anar i venir de la gent no para
mai. Porto
te aroma de vi sorgint de la premsa, de sardines a la brasa, i “bacalhau” a la
braga. Té olor de mar, de dolç aiguabarreig, de història, un lloc on tornaria més
vegades.
Istanbul en seria una altre, una ciutat que
trobo té un encant especial. Una estranya mística, que pots percebre en l’ambient
quan passeges pels seus carrers. Quan cau el sol del capvespre i retalla el seu
perfil sinuós coronat de minarets, és transforma en una ciutat d’encanteri,
de conte de les Mil i Una Nits. Istanbul batejada tres cops, te una història
lligada a la nostre terra, de quan els almogàvers, comandats per Roger de Flor, van ser
claus ajudant al rei Andrònic II, a
expulsar els turcs de Constantinoble, la Istanbul d'avui.
Sant Petersburg antiga capital de Rússia, és
una altre ciutat on hi aniria més vegades. Sant Petersburg que també és va dir Leningrad, des del 1914
fins el 1991, és una ciutat que t’atrapa
amb la seva llum del nord, una llum baixa, sobre tot al hivern, càlida i suau.
Una llum que t’pots sentir com et cau a sobre, t’embolcalla i t’escalfa mentre
recorres els seus canals o els seus carrers. Aquesta ciutat recorda Venècia, ja
li diuen la Venècia del nord. Sant
Petersburg és art, teatre i sobretot ballet. Passejant per les seves avingudes
plenes de palaus i esglésies, no pots deixar de pensar en tota la gent que va
morir aquí defensant aquesta ciutat, aleshores Leningrad, de l’invasió nazi. La
gent és amable, educada, respectuosa i culte. Quan coneixes la història, no
pots deixar de tenir un sentiment de complicitat, de solidaritat amb qui saps
que ha patit, però ha vençut.
A Venècia també hi tornaria, sobre tot perquè
no la vaig aprofitar prou el primer cop d’anar-hi, ara fa set anys. Si escoltes dir: Venècia, ja et ve al
cap ciutat de l’amor, carnaval, màscares i arlequins, festa i llibertinatge,
història i art amb majúscules, misteri i espadatxins. Passejant pels seus
carrerons de nit, sembla que d’un moment a l’altre en una cantonada sentiràs el
soroll del ferro dringant de les espases en un duel a mort. Navegant pels intricats
canals, no pots deixar de quedar-te atònit de veure el fràgil equilibri que les
ciclòpies estructures dels palaus venecians, guarden damunt de la l’aigua lleu i
tremolosa; tot sembla que d’un moment a l’altre es fondrà com un terròs de
sucre en el cafè calent. Venècia és Senzillament una meravella damunt de l’aigua.
_________________________
RECORDAT PAIROLÍ
M’ha
agradat la ruta literària Miquel Pairolí, que des fa uns anys Organitza
Editorial Gavarres i el seu director l’Àngel Madrià, que guia el recorregut i que es
va fer ahir un cop més.
Des que
va morir l’escriptor,
s’han
fet actes de record i homenatge, cada any, tant a Quart, el seu poble natal,
com a Girona i Barcelona.
La ruta va transcorre pels municipis de Quart i Palol d’Onyar seguint la Via Verda de l’antic carrilet, fins el castell i l’església de Palol, per retornar novament a Quart passant pel cementiri on reposa l’escriptor. La ruta comença i acaba a la bòbila, Museu de la Terrissa.
En cada
un dels espais es va fer una lectura breu d’algun passatge de la seva obra
per part dels participants.
El
recorregut per on va viure, gaudir del paisatge i reflexionar Pairolí, també és
pot fer per lliure. Està ben senyalitzat i compta amb plafons explicatius. És
una caminada suau d’uns
set quilòmetres d’anada
i tornada.
Miquel Pairolí, escriptor, periodista, assagista
i crític literari, va morir el dia 6 de juliol de 2011 víctima d’un càncer, quan encara no li
tocava, tenia només 55 anys.
Amb en Miquel, vam ser companys de feina durant
uns quants anys Al Punt. i ha estat per mi un gran referent. En destacaria la
seva bonhomía, el seu esperit crític, la seva coherència, la subtilesa de la
seva prosa....
______________________________
ETERN PABLITO
Ahir es va inaugurar a la Masia Bas de Platja d’Aro,
l’exposició: “Etern Pablito”, que fa un repàs per l’obra fotogràfica i periodística
del fotoperiodista almerienc establert a Platja d’Aro, Pablo Garcia Cortés, a
qui tothom coneixia com Pablito.
Pablito va treballar per nombrosos mitjans,
catalans, espanyols i francesos, a més de les agències EFE i EP, i va
documentar com ningú, (perquè va ser un pioner en l’ofici), la vida, l’esport,
les festes, la cultura, i l’oci nocturn, d’una costa Brava en plena ebullició turística
i cultural, durant tres dècades, des de 1960 a 1984.
Pablito era una persona d’una gran humanitat, sempre disposat a ajudar-te en qualsevol circumstància, malgrat que fossis de la competència.
El seu fill Pol Garcia el defineix com un influencer dels anys setanta, Jo el definiria com un murri, perquè malgrat que vam coincidir poc temps treballant junts, em vaig adonar de seguida que tenia una capacitat innata per intuir allò que anava a passar en pocs moments, només mirant a la gent del voltant, semblava endevinar-los el pensament.
 |
| Pol Garcia al costat del seu pare i davant del bar Ven i Ven que regentava. |
Aquesta exposició romandrà oberta tots els caps
de setmana i festius, des del 18 de juny al 3 de juliol 11-13 h i 17-20 h.
Entrada és lliure.
___________________________
L'ART ÉS UNA VENJANÇA.
Manoli Mansillad i Riudebitlles Territori d´Art
, han convertit un dels aparadors de la Llibreria 22, en una mini sala d’exposicions,
amb el seu projecte: L´ART ÉS UNA VENJANÇA.
La mostra és podrà veure durant tot el més d’abril dins el Passatge del Carrer hortes
_______________________
70 MOTUL RALLY COSTA BRAVA
Dues estampes de la 70 edició del Rally Motul Costa Brava
Alar Hermanson i
Andre Vare Amb el seu GAZ Volga 24. Un cotxe històric rus, que en l’era
soviètica formava part de la flota de cotxes oficials. Dissenyats per aguantar
climes extrems i les carreteres infernals de l’època. Els GAZ, son cotxes extremadament resistents,
es veu que algunes motoritzacions han arribar a fer més d’un milió de km.
Josep Casanovas,
periodista esportiu, especialista de motor, i Toni Romero, cap de redacció del
Punt-Avui i companys de feina durant anys, esprement el seu Autobianchi A-112 Abarth,
(una altre joia automobilística) en el tram de Cladells- Santa Coloma de
farners.
________________________
QUATRE ESTACIONS, UN ANY DE LA DEVESA.
Bon dia jovent des de la Devesa de Girona.
Estem a 19 dies de la primavera i el dia 20 farà 365 dies que vaig començar
aquest projecte: Quatre estacions, un any de la Devesa de Girona.
En aquest darrer any, he anat quasi a diari a
fer una foto d’aquest parc tant singular de la ciutat de Girona i de Catalunya.
No he aconseguit anar-hi cada dia de cada dia, perquè a vegades per feina,
altres cops per salut, i alguns per lleure, m’ha sigut impossible, però és
veritat que l’espai de temps més llarg entre imatges, és de 5 dies màxim i
haure cobert amb això aproximadament un 75 per cent dels dies de l’any. Això si
cada dia he publicat una imatge diferent del parc a la xarxa social Facebook i algunes
a Instagram.
Al final quedarà una tria de 365 imatges que
volen ser un document gràfic dels canvis que experimenta el parc durant les
quatre estacions i de la seva activitat humana.
La
Devesa és un espai que a mi sempre m’ha seduït, des que una ja molt llunyana primavera de 1968, vaig venir per
primer cop a passar-hi el dia, amb una sortida de l’escola.
En aquell moment ja em va impressionar la
dimensió d’aquests plàtans centenaris,
que després uns anys més tard, ja amb el permís per conduir a la
butxaca, el meu primer cotxe i la meva primera càmera seriosa, vaig venir a
retratar-los expressament.
Al final, els avatars de la vida em van portar
a venir a treballar a Girona i a viure molt a prop del parc.
La Devesa doncs ha estat per mi un lloc de passeig,
de relax, de reflexió, d’esport; anava a jugar-hi a frontó abans que fos
enderrocat.
Al principi pensava fer un treball més
artístic, una altre interpretació de lo que és el parc de la Devesa, però a la
cinquena imatge em vaig adonar que no m’acabava d’agradar ni tampoc em servia
per el que tenia al cap, que era reivindicar el parc com un parc urbà de
veritat i vaig optar per fer el que sé fer, un reportatge d caire més
periodístic i aquí queda.
Ja sé
que l’opinió pública està dividida de com hauria de ser el parc entre qui
voldria que fos més una zona verda sense massa intervencions i qui voldria un
parc mes urbanitzat, il•luminat, més atractiu per passejar, passar-hi l’estona.
A mi particularment m’agradaria que les
avingudes grans estiguessin pavimentades amb les rajoles de fulles, on es podés
caminar bé. Es podrien fer Parterres amb
plantes exòtiques i caminets delimitats de sorra de colors, enmig de l’arbreda.
Posar-hi algunes pèrgoles en els encreuaments de les avingudes grans, que a
l’estiu podrien oferir gelats i al hivern vi calent. Estàtues gegants de Fidel
Aguilar, o d’altres autors del país. I no estaria malament posar-hi també una
pista de patinatge en algun lloc ja que som campions de patinatge artístic,
està clar que aquesta és una visió personal de com m'agradaria mi com sigui en
un futur el parc suposo s'haurà de decidir per concens.
En fi aquest és el resum de tot un any visitant
aquest espai tan especial de la nostre ciutat.
Moltes gràcies a tots els que amb els vostres “likes” m’heu anat encoratjant una mica cada dia i molt especialment a en Josep Plazas “lites” perquè sense el seu entusiasme encomanadís, crec que no hagués pas passat dels tres mesos.
_________________________
NÚVOLS VIVENTS
Quan el sol se’n va a la posta, toca les primeres crestes de les muntanyes a l’horitzó i la llum decau, bandades de milers i milers d’estornells s’aixequen de cop dels camps de l’Alt Empordà on s’alimenten.
Com si haguessin rebut una ordre imperativa d’un ser superior, inaudible pels
humans, s’enlairen tots a una, com impulsats per un gran ressort invisible i es
converteixen en grans núvols vivents travessant en el cel.
Mentre volen junts, van canviant de forma i
volum constantment, dibuixant curioses i imaginatives figures amb el seu vol, curiosos moviments ondulants que van i venen, pugen i baixen en una coreografia perfecte que sembla assajada,
una sincrònica dansa, que resulta hipnòtica pels observadors.
ENTRE EL CEL I LA TERRA
M'ha agradat, l’exposició que el periodista del Punt-Avui Miquel Riera a inaugurat aquest cap de setmana al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí.
Riera exposa una selecció de 38 imatges de les
mes de dues-centes que ha fet durant aquests darrers dos anys de pandèmia.
A Miquel Riera li han interessat sobre tot la llum i les formes del núvols que els fenòmens metereològics produeix sobre el paisatge en l’horitzó llunyà, aquesta línia que divideix el cel i la terra i que ell ens ha acostat amb els seus teleobjectius des de la terrassa de casa seva a dalt de Montjuïc, des d’on gaudeix d’unes vistes privilegiades de 360 °.
Els paisatges efímers i canviats, que en Miquel ens convida a compartir, han
quedat per sempre congelats en el temps, reflectint tota la bellesa i esplendor
de la natura. Podeu gaudir de la mostra fins el dia 31 de Gener de 2022.
____________________________
NIT DE JAZZ
M’ha agrat
“Nit e jazz”, el concert que El jove i
guardonat saxofonista, Gideon Tazelaar, va oferir ahir a l’antiga cooperativa
Ricardell de Pont de Molins.
El van acompanyar, Christian
Smith (bateria), Joan Fort (guitarra), i Simon Osuna al contrabaix.
Nit de jazz és una iniciativa de la regidoria de cultura de l'ajuntament de Pont de Molins.
___________________________
BRIGADA DEL SALABRET
L’acció que “La Brigada Activista del Salabret
Grup”, ha fet a les Ribes del Ter.
Aquest mati, membres de “La Brigada Activista
del Salabret Grup”, han portat a terme una actuació de recollida de deixalles a
les ribes del Ter, a la zona del mercat de la Devesa.
En qüestió d’una hora i mitja han recollit
quasi 200 quilos de deixalles entre llaunes, ampolles de plàstic, bosses,
brossa que llencen els marxants, mascaretes i fins hi tot una peça de la suspensió
d‘un tràiler.
En l’acció hi han participat un total de set
persones. No és el primer cop que els activistes d’aquest grup ecologista,
netegen aquesta zona del riu. Diuen que hi vénen un parell de cops al mes, a
més també fan accions a la platja, al carril bici, i zones d’abocaments
il·legals o bé netejant o bé denunciant la infracció.
________________________
GRAN CIRC DE NADAL SOBRE GEL
Com cada any des d’en fa 8, no ha faltat a la seva cita amb la ciutat de Girona, el "Gran circ de Nadal sobre gel".
La pandèmia no ha pogut impedir que Patinadors
de diferents països del món, oferissin un espectacle de circ i ballet, realment
espectacular.
Una funció amb tots els elements del circ, combinats amb la plàstica i la dificultat del patinatge sobre gel.
L’obra “El Trencanous”, de Piotr Ilitch Chaikovski és el fil conductor de l’espectacle.
Durant la representació van apareixent sobre la pista, els personatges i els elements més representatius i més icònics de l’obra del compositor rus. M'ha agradat, realment a valgut la pena anar al circ una vegada més per Nadal.
________________________
CARMEN CASTILLO UNA EXILIADA XILENA.
Ahir es va inaugurar al MUME (Museu Memorial de l’Exili) a la Jonquera, l’exposició: Carmen Castillo, Una exiliada xilena.
L’exposició és un recorregut apassionat i apassionant per la vida i l’obra de Carmen Castillo, activista política durant la dictadura del general Pinochet i a l'exili, cineasta, documentalista i escriptora.
 |
| Imma Merino i Carmen Castillo en un moment de la presentació |
L’exposició te com a fil conductor l’exili, des de que Castillo ferida, embarassada i vídua, (acabava de perdre el seu marit, Miguel Enriquez, dirigent del MIR, en un assalt a la seva vivenda, per part de forces de la dictadura, DINA) és expulsada del país, fins els nostres dies.
La mostra, que compta amb abundant material
gràfic i audiovisual, està commissariada per la reconeguda periodista i crítica de cinema, Imma Merino.
_____________________________
MIRADOR PHOTO GARRIGÀS.
M’ha agradat la conferencia que han fet Elena
Vilà i Conxi Molons dins el festival Mirador Photo Garrigàs.
Les fotògrafes, han fet un repàs de la seva trajectòria professional exposant un ampli ventall dels treballs i explicant tècniques i maneres de fer, cadascuna en el seu camp.
Elena Vilà és fotògrafa, il·lustradora,
creadora de continguts i especialista en programes d’edició. Conxi Molons és
fotoperiodista i fotògrafa social, diu que el que més l’interessa es l’ésser
humà i les seves circumstàncies. Al
final també les dues han donat la seva visió des del punt de vista femení, de l’ofici
de fotògraf, del canvi de la fotografia química a la fotografia digital i de
com veuen elles el futur de la professió.
El festival acaba avui diumenge 26, però encara
teniu temps per veure les exposicions: El projecte fotogràfic «Mir-art-te & Em-poder-art», de
Lluís Carballo i Cèlia Mach (sala vella del local social). I «La resposta», projecte fotogràfic
guanyador de la divuitena edició del Premi Joves Fotògraf(e)s, realitzat per
Oriol Roura (sala Josep Masoliver del centre 1 d’octubre).
___________________
LLOTJA DE SILS
A Sils s’ha celebrat aquest cap de setmana la XLII edició de la Lotja del automòbil i la moto antiga que organitza Col·lecció d’Automòbils Salvador Claret.
Aquesta fira que normalment es celebra la primera setmana de juny, aquest any s’ha passat al setembre per motius COVID.
FESTIVAL INTERNACIONAL DE CIRC DE GIRONA
M’ha agradat la gala final del festival de circ.
Ahir
va concloure amb l’entrega de guardons l’edició especial del Festival internacional de circ de Girona
Elefant d’Or. Un festival que s’hauria d’haver fet el febrer dins la carpa
tradicional però que la pandèmia va impedir.
 |
Esperem que l’any vinent es pugui tornar a la normalitat i celebrar realment les deu edicions del festival.
_________________________________
PLACETA PEPA BOUIS
M’ha agradat que l’ajuntament de Girona hagi decidit preservar la memòria de la periodista Pepa Bouis Gutièrrez, batejant una placeta de la ciutat amb el seu nom just al costat de casa meva.
Des
del dia 4 de juny la placeta enmig de la confluència dels carrers Pare Coll,
Santiago Rusiñol i Narcís Monturiol, portarà el nom de la periodista que ens va
deixar ara fa exactament deu anys.
Amb la Pepa vam treballar plegats a El PUNT durant quasi vint anys anys. Si hagués de definir la Pepa Bouis amb una sola paraula diria: passió, passió per l’ofici, per la música, pel mar, per defensar els drets de ser dona, per la VIDA, així, amb altes.
__________________________
VENÈCIA SECRETA
Aquest llibre no és supervendes, ni tant sols és un llibre, sinó una guia de la ciutat de Venecia.
M’ha
agradat que Norma edicions hagi fet una nova edició millorada d’aquesta guia tan especial.
A través de les seves planes, podreu viure la vostra pròpia Faula de Venècia i descobrir els racons més amagats d’aquesta màgica ciutat, de la ma del marí i aventurer "Corto Maltés" i del seu creador Hugo Pratt, que va passar la seva infantesa a Venècia. Tots dos ens portaran per llocs plens de misteri a traves de rutes insòlites que barregen història i llegenda i qui sap si no hi acabareu trobant una magnífica maragda, o algun tresor amagat. Una bona opció de lectura si a més penseu visitar la Reina del Adriàtic, ara que ja podem començar a viatjar de nou
______________________________
El
periodista Jordi Martínez presenta el seu darrer llibre El rellotge de sorra. Editat per Curbet Edicions i presentat per Llibreria 22. El llibre és un recull de d’artícles publicats al Diari de
Girona durant una dècada. Martínez ha seleccionat 110 columnes d’un total de
552 de publicades.
L’acte
ha estat presentat pels també periodistes; Alfons Petit (Diari de Girona) i
Jordi Grau ( El Punt-Avui) que també han parlat i debatut sobre l'estat de la premsa i l'ofici de periodista en l'actualitat.
Jordi Martínez explica que ha escollit les columnes de manera que ens puguem fer una idea de com hem viscut aquesta dècada passada i que la selecció no ha estat fàcil de fer. Ha insistit molt en la pèrdua de l’esperit crític en el periodisme actual i en la banalització de la història. – Penso que El rellotge de sorra no es un llibre optimista perquè aquesta dècada no ha estat la més meravellosa de la nostra història, han passat moltes coses, socialment, políticament, econòmicament i hem perdut bous i esquelles, per tant em costa ser optimista–.
Vaig copiar la notícia tal com estava redactada a la pauta. Quan li vaig entregar a en Jordi s’ho va llegir i al cap de poc s’aixeca al mig de la petita redacció de Figuerola i em diu – a tu ningú t’ha explicat lo de la piràmide invertida ni les cinc W del periodisme¿? – –no– –doncs torno a escriure i tota la palla la poses al final, que si he de tallar, tallaré per baix–. Aquesta va ser la meva primera lliçó de periodisme. _______________________
 |
Carles Palacio, guanyador de la onzena edició, dels premis Rahola de fotografia, conversa amb el president de la diputació de Girona Miquel Noguer i el president del Col·legi de Periodistes de la demarcació de Girona Joan ventura. |
Una novel·la de no
ficció sobre la vida del controvertit periodista i advocat Alfons Quintà.
La novel·la escrita per Jordi Amat, escriptor, filòleg i assagista, repassa la vida d’un personatge fosc, controvertit i pervers, de l’escena del nostre país que va tenir un ascens fulgurant en la seva carrera periodística destapant el cas “Banca Catalana” i col·laborant després amb el president de la generalitat Jordi Pujol, en la posada en marxa de TV3.
Quintà és va saber moure
sempre molt bé per les clavegueres del poder a Catalunya, però va tenir un
final tràgic, va acabar suïcidant-se amb
un tret d’escopeta després haver assassinat la seva dona.
Jordi Amat va parlar de
la seva obra, conversant amb l’escriptor Josep Maria Fonalleras i l Periodista
Jordi Grau, en un acte presentat pel llibreter Guillem Terribas.
_________________________________
DIADA DE LA CANDELERA
Diu un refrany popular que “Si la Candelera plora el fred és fora i si la candelera riu el fred és viu”.
 |
| La lluna minvant passa damunt els plàtans de la Devesa |
Avui 2 de febrer dia de la Candelera, el
dia s’ha aixecat serè, per tant hem d’esperar segons la dita popular, que
encara patirem uns dies més de fred, comptant sobretot, que estem en el punt
exacte entre el principi i el final de l’hivern i la primavera encara tardarà
uns quants dies a venir.
_________________________________
EQUINOCCI
Avui dia 22 de setembre entrem en un punt que marca el principi i final de les estacions, l’equinocci de tardor, i així entrarem de ple en aquesta nova estació de l’any. Això pel que fa l’hemisferi nord, a l’hemisferi sud en canvi començarà la primavera, una conseqüència de la inclinació de l’eix de la terra respecte al del Sol.
En el seu viatge al voltant de la nostre estrella local, el Sol, aquesta gran nau en la que estem embarcats que és la Terra, passa per un punt molt concret de la seva òrbita, i això dona lloc a l’equinocci de tardor. Avui el dia i la nit duraran el mateix temps i el Sol que ha sortit just pel punt cardinal est, es pondrà pel punt cardinal oest exactament després de 12 hores. Moltes de les antigues civilitzacions alineaven els seus monuments i construccions seguint aquest patró.
_________________________________
TESTIMONIS CALLATS
Alguns testimonis de la guerra injusta que va patir aquest país, segueixen drets, ferms, aguantant els embats del mar i del temps.
Figures
inertes, quietes, greus , testimonis estoics i callats que ens interroguen en
silenci reclamant justícia, una justícia que després de més de 80 anys, encara
no ha arribat pels vençuts.
A tots dos bàndols hi va haver patiment, dolor i morts, però només els vencedors han passat comptes, ells han escrit la història i tapat aquella ignomínia llençant-hi terra a sobre, tant dels fets, com dels milers de cossos que encara resten llençats a les cunetes de les carreteres i a les foses comunes de molts cementiris de l’estat, esperant que algun dia puguin tenir un respòs digne i en pau.
Sembla impossible, que a aquestes alçades de la història, encara hi ha qui s’oposa a aplicar la Llei de Memòria Històrica. L’excusa és al·legar que això no faria més que obrir de nou les ferides, unes ferides que per altre banda mai s’han tancat.
Esperem que
la justícia arribi per fi als que van defensar la legalitat contra els colpistes
franquistes, molt abans que no es cobreixin també els búnquers de terra o engolits pel mar, acabin desapareixent de les nostres mirades.
____________________________________
M'ha agradat el concert que The Seventies, amb els germans Ismael i Ruben Berengena a l'front, han fet a la Plaça Núria Terés i Bonet de Santa Eugènia. Una tarda plena de Rock & Roll contundent i emotiu amb la guitarra i la veu d'Elisma.
Llàstima que amb la nova normativa no és Pugui ballar. No us perdeu aquest grup si Teniu ocasió de veure'l i us agrada el Rock de sempre.
___________________________
BIENNAL DE FOTOGRAFIA XAVIER MISERACHS
Fins el dia 11 de octubre Teniu temps d'anar a ver els exposicions Fotogràfiques que AQUEST any presenta la XI Biennal de fotografia Xavier Miserachs a Palafrugell.
Especialment interessant és el Treball Amb la boca oberta, de Cristina Garcia Rodero, una de les fotògrafes més guardonades de l'estat.
Rodero presenta una selecció d'imatges de gran format que la fotògrafa ha escollit d'entre diversos Treballs que ha FET Arreu de l'món. En AQUESTA exposició Totes els fotografies tinença 1 nexe en comú, la boca oberta, una forma d'expressar les MOLTS Sentiments que segons Rodero representin l'essència de la vida mateixa.
De Leopoldo Pomés, Fotògraf i publicista contemporani de Miserachs podeu ver 1 interessant recull de diferents imatges preses a l'Llarg de su vida.
Retrats de felicitat efímera és una selecció de fotografies inèdites que l'Enric Bruguera ha Seleccionat d'entre més de 4000 imatges que Pere Palahí banquer i fotògraf va Fer entre 1925 i 1939. L'exposició està dividida entre el teatre municipal i la Biblioteca, calç Tenir en compte Quant que si aneu a dia festiu la biblioteca aquesta tancada.
A la fundació Josep Pla i trobareu Josep Pla vist per Eugeni Forcano. Forcano va ser fotògraf de la revista Destino on también col·laborava Pla.
Per Diferents espais de la vila trobareu els fotografies de Lluís Català, que sota el títol de Nusatrus presenta una sèrie de retrats de gent de al carrer, gent anònima que Agafa protagonisme a través de les Seves fotografies.
_________________________
La presentació va anar A càrrec de regidor de l'Ajuntament de Girona, Adam Bertran. Bertran va destacar que el llibre és més 1 experiència de vida. Un llibre que va de sentiments i de les sensacions que les preses experimentin estant a la presó, més que de política. També va dir que pel Fet d'estar Escrit a quatre mans, también et una doble visió i un doble sentiment, el de la persona que pateix la injustícia directament i la de la persona que ho viu i ho pateix des de fora, en AQUEST ques un familiar Molt directa, un germànica.
Dolors Bassa que porta complerts 907 dies de presó d'una sentència de 12 anys, va explicar que Calia Fer el Procés que és va Fer. Que Calia ver Fins on és podia arribar i Malgrat que uns quants sectors a els han acusat de no tenyir res preparat, Dolors bassa ho nega, argumentant que tothom havia treballat Molt preparant el Procés, però no creien TROBAR-se un estat que va resultar ser un mur infranquejable i que de cap manera va Voler entrar mai al Diàleg. Bassa va explicar que Totes els decisions que és van prendre en aquells i aquelles Moment va concretar ella creia que eren encertades, va afegir que ara amb l'experiència potser ho faria d'1 Altre manera.
_________________________________
Senyals A EL CEL, TREBALLS A LA TERRA
Llavors el dia del teu sant, arribaves a l’escola amb una bossa de caramels dins la cartera per correspondre a les felicitacions dels teus companys i donar-ne uns quants també “al señor maestro”, sempre de mala gana, perquè esperaves que després de doner-li caramels, ell fos una mica més indulgent en els càstigs, però això no estovava el cor d'aquells esperits rectes.
Aleshores tothom sabia quan era el dia del teu sant, però eren molt pocs els que sabien quin dia queia el teu aniversari.
És per això que va ser una gran sorpresa per mi, quan el pare es va treure del cabàs del fato, una caixa sense embolicar i així, de seguit vaig poder veure de que es tractava. Encara tinc ben present aquell color blau elèctric i les il·lustracions, que delataven ràpidament el seu contingut, era una màquina de fotografiar. Aquella va ser la meva primera càmera, una senzilla Nerasport, feta per Negra Industrial, a la seva fabrica Plemen de Riells. Allà també hi feien material fotogràfic sensible, les pel·lícules Negra i el famós paper Negtor portrene, que uns quants anys després vaig utilitzar per fer les còpies de les meves primeres fotografies "artístiques". El Portrene era un paper de clorbromur de plata, es comercialitzava com especial per positivar retrat, tenia una qualitat extraordinària, una definició i una tonalitat càlida espectaculars i es podia fer servir per positivar-hi també qualsevol altre tema que no fos retrat.
La fàbrica estava instal·lada molt a prop de casa i hi aleshores hi treballava molta gent del meu poble, una llegenda urbana diu que la gran quantitat de plata que utilitzaven en la fabricació de les seves emulsions, va portar a la fallida de l'empresa.
Amb aquella càmera vaig començar a fer les meves primeres fotografies, evidentment en aquell moment la meva única il·lusió era retratar la família, els meus amics, els nostres jocs, o les sortides que fèiem.
Era mitjans de 1968, els anys seixanta, així és com han quedat marcada per la història, aquesta va ser una dècada de convulsió i canvi, en que la nostre societat va viure alguns moments extremadament crítics, però també d'altres de molt més interessants i esperançadors.
També va ser un moment extraordinari per la fotografia amb milers de publicacions, diaris i revistes il·lustrades i havia molt per explicar molt per retratar i internet encara estava lluny.
És a dir, resumint, vaig tenir la meva primera màquina argèntica quan ja s’estava investigant en la fotografia digital, però també en el moment de més gran desenvolupament de la fotografia química i la seva tecnologia. Cada dia hi havia novetats al mercat de màquines i productes consumibles els més avançats de la història de la fotografia analògica. Així doncs, abans que s’implantés definitivament la fotografia digital, m’ha donat temps per utilitzar uns quants models més de càmeres argèntiques, les de la foto. Final de la primera etapa......
_______________________________
NIT DEL FOC
Feliç nit del foc a tothom. No desaprofiteu avui per cremar tot allò vell i sobrer que arrossegueu, encara que sigui a la foguera virtual que ens ha tocat fer aquest any.
I si per casualitat estiguéssiu prop d’algun gorg o algun estany aquesta nit , penseu que avui també surten les dones d’aigua. Unes nimfes blaves de les que és molt difícil escapar dels seus encanteris, per sort avui no correreu cap perill.
VOL DE LA ISS
La ISS sobrevola El Castell de Quermançò entre la óssa Menor i la Ossa Major just quan els astronautes nord-americans Bob Behnken y Doug Hurley (NASA) acabaven d’arribar a l’International Space Station després de 18 hores de vol amb la nau Crew Dragon.
VOL DE LA ISS
El Drogas, acompanyat d’una magnífica banda de música, va oferir un recital vibrant buscant sovint la complicitat del públic que omplia la sala que va corejar la major part dels temes, sobretot els de Barricada.
http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1750044-el-drogas-en-plena-forma-a-la-mirona.html _________________________________
LA CONCHA , ARTISTA EFÍMER.
FOTOGRAFIA.
Nuria faig ens convida a fer un viatge al cor de Àfrica a traves de les seves fotografies i a emocionar-nos amb la delicadesa de com la fotògrafa d’Angles a través de la mirada dels personatges que retrata, tracta temes com els rituals, la màgia, o la vida quotidiana de la gent de Etiòpia.
_________________
M’HA AGRADAT
Adrià Puntí és va convertir el passat dissabte dia 9 en l’amo indiscutible del Municipal de Girona. Feia 18 anys que no hi actuava i el músic del Veïnat de Salt i la seva banda van oferir un concert magistral en que Puntí va presentar el seus nous treballs: Enclusa i un cop de mall i La clau de girar el taller, desplegant tot el seu talent tant de músic com d’actor en un marc incomparable.
Adrià Puntí sempre m’ha semblat un músic fascinant, El vaig conèixer en una antiga masia on assajava amb altres músics, era a mitjans dels anys 80. S’estava gestant Umpah-pa, un grup del que Puntí en seria l’ànima i líder indiscutible fins al 1996 quan la banda es dissol, no sense deixar-nos cançons que han esdevingut himnes com La Catximba, Bevent passat, o Nina ensucrada, Punti després de dissoldre’s Umpah-Pa, comença una carrera en solitari i edita tres discs que quedaran com icones de la música d’aquest país: Papalallarga, L’Hora del Pati, i Maria.
Després d'Un llarg Parèntesi, el músic de l'Veïnat de Salt ha tornat ALS escenaris amb noves idees, nous temes, noves Propostes realment interessants. El su darrer treball: Enclusa i 1 cop de Mall Deixa clar que Puntí a tornat amb contundència ia brillar fort a l'univers musical de El Nostre país sens Dubte 1 dels Millors Referents de la música feta a Catalunya.
© LluísSerrat / 2016
______________________
Camins de Rafa Bosch
Entrevista
__________________________________
M’HA AGRADAT
_______________________
L’exposició de fotografia: No hay luz sin oscuridad, que Agus Prats a penjat a l’Espai Eat Art de la fundació Lluís Coromina de Banyoles.
L’exposició d’Agus, s’acompanya de texts escrits per la Maria J. Sanchez, una persona amb un trastorn mental que anava experimentant i comentant el que veia en les imatges que Prats anava fent.
Aquesta circumstància l’ha obligat a adaptar la camera al xassís de la cadira i acostumar-se a veure el món des d’una perspectiva diferent.
D'AQUESTA simbiosi ha sorgit No hi ha llum sense foscor , una experiència que és Molt més que una exposició de fotografia, és un poema visual amb Excellents imatges i uns texts acurats que et fan reflexionar sobre el pensament i sobre la vida.
__________________________________
M'ha AGRADAT
_______________________
AQUEST pasado diumenge és va celebrar ALS Jardins de la Mercè la primera fira eròtica.
Els Assistents van poder TROBAR a la fira articles relacionats amb el sexe il 'erotisme, com
El Grup la Fada Verda que integrin La Geòrgia, la Sara i la Marta,
van cloure la fira amb 1 espectacle de cabaret creat expressament per l'Esdeveniment on no van faltar erotisme ni sensualitat.
M'ha AGRADAT
On es pot gaudir no solament de les instal·lacions artístiques, sinó també d'espais que habitualment no estan oberts al públic.
__________________________________
L’exposició Lladres d’ànimes que és va inaugurar el passat dia 15 a la sala Les Bernardes de Salt.
_______________________
L’exposició que la creativa i fotògrafa Núria Faig va inaugurar a Anglès el passat divendres dia 15.
____________________________
Jordi Sandalinas des de la seva visió de jurista i investigador va parlar sobre tota la problemàtica i les qüestions legals que existeixen sobre la utilització de l’espai exterior més immediat al nostre planeta i el seu satèl·lit
M’ha agradat
 |
| Els Autors Glòria Sánchez i Miquel Oller amb Vicente, extreballador i sindicalista que va viure nombroses lluites i reivindicacions en els seus 40 anys a l'empresa. |
 |
| Miquel Oller presentant el documental. |
 |
| Vicente i Glòria atenent els mitjans de comunicació. |
_______________________
M’ha agradat
_____________________________
_______________________
Inauguració Temporada Alta
El fotoperiodista empordanès Roger Lleixà presenta aquests dies a la sala La Cate de figueres el seu darrer treball: Postals d’un viatge a l’Àfrica subsahariana.
Un treball documental molt ben realitzat amb imatges impactants de gran format i en
Hi ha de temps fins el dia 11 d’Octubre.
M’ha agradat
Lluna de sang
De petit, el meu pare que era home de bosc i de pagès, em va ensenyar a mirar el cel.
______________________
M’ha agradat
 |
| Al celler el vi va envellint en silenci dins de botes de roure francés |
Ahir vaig fer una visita a la Cooperativa de Garriguella de la mà d’en Guillem. Vam fer una volta per les instal·lacions i vam provar un garnatxa D’Empordà Ambre, que com molt bé diu en Guillem: ......”fa sentir la dolçor engrauada que engarnatxarà el nostre esperit”
 |
| Les grans tines de formigó que daten de 1963, tenen capacitat per més de 4 milions de litres de vi. |
 |
| La producció anual és de 800.000 litres més o menys i el procés es fa amb la més moderna tecnologia. |
M’ha agradat
_______________________
M’ha agradat
la presentació que Jaume Vidal, cap de Cultura del Punt-Avui, va fer de la novel·la Mala Lluna del periodista i també redactor del diari, David Marín.
Avui ja desaparegudes, els seus terrenys estan actualment ocupats pels habitatges i les instal·lacions dels jocs olímpics de 1992.
Jaume Vidal va apadrinar l’obra de David Marín elogiant el seu magnífic treball narratiu i sobre tot el sentit periodístic que te el seu relat, encara que li va retreure (fent broma) que acabava de descobrir perquè sovint Marín li lliurava tard els articles del dia a dia al Punt-Avui, sempre sobre el límit del tancament del diari, evidentment Marín estava embolicat en una trama entre un científic assassinat, el cap dels Mossos Rull, la bonica agent Núria, unes llums misterioses, les llunes de Júpiter i uns éssers estranys d'un altre galàxia.........tot això és Mala Lluna.
Paco Camarasa va amanir la presentació de la novel·la amb una exquisida musclada i un vi negre a temperatura ambient gentilesa i norma de la casa, per treure's el barret.
_______________________
M’ha agradat
___________________________
Pel Girona i pel Barça, va dir ahir alçant la copa Joan Manuel Serrat enmig del seu concert dels cinquanta anys de carrera a l’Auditori de la ciutat.
_________________________
M’ha agradat
Una altre manera de veure el món, l’exposició que el Fotògraf Miquel Ruiz ha inaugurat a Roses.
Ruiz, presenta una selecció de la feina que com a fotoperiodista a vingut desenvolupant durant més de trenta anys en diferents mitjans, tant d’àmbit comarcal com estatal.
 |
| Enric Matarrodona, periodista i ex-director del Punt Diari, va presentar l'acte. |
___________________________
M’ha agradat
l’exposició sobre el món gitano que el pintor i escultor francès Gabi Jiménez, exposa a la Casa de Cultura de Giro
_______________________________
l’exposició Cicatrius, que el fotògraf Saltenc Martí Artalejo presenta a Les Bernardes de Salt.
 |
| L'autora moments abans de la presentació |
 |
| Anna Bahí en la seva disertació on va parlar amb italià i català |
La mostra de set fotografies és un autoretrat introspectiu i reflexiu sobre la desconfiança i el recel i de com aquestes sensacions que tenim a vegades envers algú en certes situacions, a sovint no son més que la manca de confiança en un mateix.
 |
| Anna Bahí al costat d'una de les fotografies |
 |
| A la inauguració també i va assistir Manel Esclusa, un dels grans fotògrafs del nostre país |
 |
| Tampoc i va faltar el proseco de Treviso de nom ben curiós per cert. |
 |
| Anna Bahí conversant amb la directora del centre Roberta Ferrazza. |
En el recorregut per les imatges de Anna Bahí, podem observar com els rostres exposats passen del recel a la confiança en set passos.
l'exposició està acompanyada de frases filosòfiques d'autors clàssics, i escriptors i pensadors contemporànis que parlen de la desconfiança i la confiança.
_____________________
M'ha agradat
 |
| Genís Matabosch fent la presentació de l'exposició. |
 |
| Genís Matabosch, Martí Dacosta, i Ricard Sayeras durant l'acte. |
Sergio Dalma, que torna a l'auditori de Girona tres anys després del darrer concert a la ciutat.
________________________
M'ha agradat.
l'exposició "Tossudament", que l'agència gironina de fotoperiodisme ICONNA va presentar ahir dia 20 de desembre a la casa de cultura de la ciutat de Girona.
 |
| El director de ICONNA Jordi Ribot en el seu discurs inaugural, acompanyat de l'alcalde de la ciutat Carles Puigdemont que ha Col·laborat també amb un article sobre l'exposició i Miquel Nogué Vicepresident de la Diputació de Girona. |
 |
| El conseller de territori i sostenibilitat Santi Vila en el seu discurs inaugural acompanyat dels fotògrafs Rubén Garcia, Joan Castro i Jordi Ribot, amb la periodista del Periódico Cristina Buesa. |
Fotografia, àudio i vídeo, es combinen enmig dels elements més significatius que han acompanyat les darreres grans mobilitzacions que el poble català a dut a terme els tres darrers anys.
 |
| Entre el nombrós públic assistent a l'acte cares conegudes com el prestigiós fotògraf barceloní Pepe Encinas o la presentadora de TV3, Mecé Sibina |
 |
| El director de l'agència ICONNA no va parar de signar catàlegs al final de l'acte. |
_____________________________
Adrià Punti va tornar aquest passat divendres a l’Auditori de Girona plé a vessar, per repetir un concert màgic espectacular, plé de sensibilitat, rock and roll, una mica d’ironia, i molta entrega.
______________________
 |
| Martí Artalejo comissari de l'exposició i el director del centre cultural Robert Fàbregas fan la presentació de l'exposició. |
 |
Roger Lleixà explica per la televisió la seva experiència a Sri Lanka. |
 |
| -Si algú veu que t'apropes amb la intenció de fer-li una fotografia i no vol, senzillament et fa un gest.... |
___________________________
M'ha agradat
la biennal de fotografia Xavier Miserachs 2014.
 |
| Reportatge de Miquel Dewever-Plana sobre les "maras" a Guatemala |
 |
| Reportatge de Miquel Dewever-Plana sobre les "maras" a Guatemala |
M'ha agradat
L'actuació del Cor de Gospel Girona a Pedret.
______________________________________
M’HA AGRADAT
Exposició "ja en tinc prou" Pep Iglesias, Casa de Cultura Les Bernardes Salt
 |
| Pep Iglésias treballant nous projectes al seu estudi. |
_____________________________________
M'HA AGRADAT
l'exposició il-lusionografies, de Jordi S. Carrera.
He vist i m’ha agradat l’exposició que el fotògraf gironí Jordi S. Carrera presenta a l’espai de la botiga Moby Disk, a la rambla de la Llibertat número 46 de Girona amb el títol de il-lusionografies gironines.
 |
| El fotògraf Jordi S. Carrera mostra un catàleg de l'exposició. |
Diu que les il-lusionografies son una línia molt fina entre la fotografia i la pintura que a ell li ha agradat sempre explorar. I crec que ho ha ben aconseguit
______________________________________
M'HA AGRADAT
EXOSICIÓ "ESTRELLES DEL SILENCI", MUSEU DEL CINEMA GIRONA
He vist i m’ha agradat l’exposició temporal “Estrelles del silenci”, que presenta el Museu del Cinema de Girona, amb fotografies dels grans actors i actrius dels primers anys del cinema.
.jpg)
