RETRATS



PABLITO


 Pablito passejant per Platja D'Aro amb la seva esposa Ramona on tenien un apartament

Segurament sereu poquets els fotoperiodistes  que el reconeixareu o el recordareu, era Pablo Cortés “Pablito” fotoperiodista. El vaig conèixer en aquesta mateixa població un setembre de 1983. Jo anava justet de temps per fer l’arribada de la 63ª volta ciclista a Catalunya. Els ciclistes estaven al caure a la  línia d’arribada, l’espeaker anava anunciant per megafonia que els corredors ja estaven a pocs quilòmetres de la meta. Jo no portava cap acreditació només el “carnet” del meu diari. El comissari em va mirar amb cara de mala llet per que hi havia feina a la recta d’arribada i jo li estava fent perdre el temps, ja que pretenia arribar fins la línia de meta si o si sense acreditació de la Volta.
Em va dir expeditiu que: o anava a recollir l’acreditació, o no passava, però ja no hi havia temps per res vaig pensar que aquella arribada me la perdria i hauria de donar algunes explicacions.

 De sobte un col·lega s’acosta amb les seves càmeres penjades al coll. Un home ja gran, alt i esprimatxat que s’interessa per l’acalorada conversa que teníem el comissari i jo en el mateix moment que aquest ja anava marxant passant de mi. El col·lega em va preguntar que passava i jo ben atabalat li vaig explicar la situació. Se’m va quedar mirant i em diu: “como que no dejan entrar a un hijo mio a meta, ven que estant a punto de llegar” . Se’m va obrir el cel, vam arribar a la línia d’arribada quasi amb els ciclistes mentre anava dient: “el viene conmigo” vaig al·lucinar quan el mateix comissari que no em deixava passar ens saludés mentre ens deia: ràpid poseu-vos a lloc que son aquí. Després vaig saber qui era aquell que tant amable havia estat amb mi, Pablo Cortés, alies Pablito, corresponsal de l’Independent amb una llarga experiència a Algèria, cronista de la Costa Brava i fotògraf també del diari Los Sítios, que més tard és convertiria en el Diari de Girona. Evidentment és va convertir en el meu ídol. 

       __________________________________________________________


ISIDRE VICENS







Isidre Vicens, pintor paisatgista que ha estat durant anys un referent molt important per les noves generacions de d’artistes i pintors, ha tancat la seva darrera porta.
 En les seves obres, han quedat congelats per sempre els paisatges tant dels Països Catalans, com de la Espanya erma de postguerra. Paisatges que havia descobert de manera peculiar a través de la finestreta del tren que el conduïa de presó en presó un cop acabada la contesa. A part dels paisatges sempre plens de color, Vicens també va pintar una sèrie de portes i finestres velles i corcades, un dels projectes més rellevants de la seva obra




©Lluís Serrat/2014_all rights reserved
___________________________________________________________________


______________________________________________________________
________________________________________________________________

TORRES MONTSÓ





©Lluís Serrat/2014_all rights reserved
___________________________________________________________________



________________________________________________________________
________________________________________________________________

LLUÍS RALUY


"Quan estic trist o preocupat les matemàtiques em donen consol".


En Lluís Raluy es una persona que te dos passions a la vida: el circ i les matemàtiques.
Recorda el moment en que les matemàtiques van despertar en ell un interès fora del normal.  "A l’hivern, després de fer les gires pel nord de Europa, sempre tornàvem a casa, a Sant Adrià on hi vivien els avis. Llavors el nens del circ, aprofitàvem per anar a l’escola tres mesos, el temps en que el circ estava aturat. En aquell temps els nens i les nenes estàvem  separats a les  aules. Un dia a classe, un company va preguntar a la mestra: com és que les nenes fan regles de tres i nosaltres no? La Mestra va respondre que si que en fèiem de regles de tres però el que passava, és que les nenes utilitzaven la X i nosaltres no. La pregunta em va sorprendre tant com la resposta i em va fer buscar en el llibre d’aritmètica totes les regles de tres que em podia imaginar, me’l vaig llegir i vaig poder resoldre tots els problemes que hi sortien amb un parell de dies. Descobrir la lletra X va fer despertar la meva passió per les matemàtiques".


"el que més m'agrada és fer riure els nens"


________________________________________________________________
________________________________________________________________

 En Lluís s’emociona, els ulls li brillen d’una manera especial quan obre el seu llibre i m’ensenya en un gràfic la seva teoria. Un cilindre on els nombres primers estant representats en una seqüència en espiral que s’allarga fins l’infinit  formant sis columnes. Li faig observar que apareix el sis en el gràfic.


Lluís Raluy amb el seu llibre sobre els nombres primers.



"El sis no és un nombre primer, però és un número màgic ja des del temps dels grecs fa més de dos mil anys. El numero sis es la clau de tot, el meu mètode de moment funciona i crec que permetrà buscar més fàcilment nombres primers, aquests nombres no segueixen una lògica i és per això que és tant difícil descobrir-los penseu que trobar un nombre primer molt gran pot suposar molts i molts anys de fer càlculs". 


©Lluís Serrat/2014_all rights reserved
___________________________________________________________________