REPORTS/REPORTATGES

______________________________________

PALAUS SOTA TERRA



Iósif  Vissariónovich Dzhugashvili (Stalin: fet d’hacer) encara avui és una figura 
controvertida a Rússia. Per alguns és vist com un líder, com la persona que va modernitzar i impulsar la Unió Soviètica fins arribar a convertir-la en segona economia mundial en molt poc temps just acabada la Segona guerra Mundial, la Gran Guerra pàtria com l’anomenen. Però per molts altres compatriotes, és vist com un tirà, com el líder supremacista aferrat al poder per sobre de tot, malgrat que en tres ocasions va demanar ser rellevat del càrrec, cosa que el partit no se li va acceptar mai. Stalin va ser proposat dos cops candidat al premi Nobel de la pau, 1945 1948, però que no va aconseguir.



Sota la direcció d’Stalin es va crear l’Acadèmia d’Arquitectura Soviètica que va  impulsar l’estil arquitectura stalinista o classicista soviètica,  que ha deixat infinitat de grans i espectaculars edificis. Stalin també va crear el programa nuclear i el programa espacial soviètic, que va ser pioner en l’exploració del cosmos.


Una de les obres més espectaculars son les estacions del metro de Moscou i Sant Petersbourg. Aquestes estacions son una autèntica xarxa de palaus sota terra que deixen bocabadat quan hi entra per primera vegada.



Marbres d’arreu del país es van fer servir per la seva construcció i els millors arquitectes de l’època van projectar el que avui es considerat el metro més bonic del món amb algunes estacions premiades internacionalment.




La idea d’Stalin, era que les estacions del metro moscovita reflectissin el poder del 
socialisme i fossin també autèntics museus populars.



La majoria des les estacions estan a una gran profunditat pensades perquè servissin també de refugi antiaeri a la població en cas de conflicte armat. De fet algunes estacions ja van ser utilitzades en el setge de Moscou en la segona guerra mundial. Algunes estan a tanta profunditat que també podrien servir de refugi atòmic.



Els conjunts artístics i estàtues de les estacions més antigues i emblemàtiques tenen motius arquitectònics i ornamentals que fan referència a la revolució d’Octubre i els seus herois, a la gran guerra pàtria, a personatges rellevants de la cultura russa artistes poetes etc.

 Totes les estàtues icones i discursos de Iósif  Stalin van ser retirades totalment de la iconografia de totes les estacions després de la seva mort a finals dels anys cinquanta.

El servei és espectacularment eficient, ràpid i econòmic. Comprant una targeta Troika, que permet combinar metro, tramvia i bus el cost del cada viatge és de 31 rublis, uns 45 cèntims d‘euro.



______________________________________

OSTÀNKINO




Moskow vist des de 337 metres d’alçada.
La Torra d’Ostànkino de la capital russa de 540 metres d’alçada, va ser durant 8 anys la torre de comunicacions més alta del món, avui només superada per la Tokio sky tree,  la de Canton TV, i la CN tower.


La torre va ser un projecte del enginyer soviètic Nikolài Nikitin. El 1960 va començar la seva construcció i el 5 de novembre 1967, vigília del 50 aniversari de la Revolució d’Octubre, és va inaugurar. Hi emetien 4 cadenes de televisió  i tres de radiofonia.

A 337 metres d'alçada hi ha un mirador i un restaurant giratori de nom El Setè cel, on es pot sopar per uns 24 euros, gaudint d’una impressionant panoràmica de 360 graus sobre la ciutat de Moskow.



____________________________________

TEMPS D'ESPIGOL


En aquesta època de l’any, els camps de la Provença francesa, es tenyeixen de color violat gràcies a les flors de l’espígol que esclaten per tot.
Aquest és un temps en que la regió de la Provença es converteix en un autèntic espectacle, Una representació que et sedueix per la llum, el color i el perfum penetrant de l’essència de lavanda que s’escampa arreu. No en va, artistes com Vincent Van Gogh, Cezànne o  Picasso és van deixar atrapar per aquest indret únic i màgic.


Aquesta regió de França, que va des de les ribes del Roine fins la frontera italiana, fa més de 2600 anys, era una colònia grega, més tard Roma la conqueriria i li donaria nom de: “La província”. Al 1112 passava a formar part de la casa dels comptes de Barcelona, gràcies al casament entre Dolça de Provença I Ramon Berenguer III. I l’any 1483 va passar a formar part del regne de França fins ara.


Aquesta és sens dubte una de les regions amb els paisatges més idíl·lics i bucòlics que es poden trobar. I no solament és l’autèntic paradís de l’espígol, sinó que ho és també de multitud d’altres plantes medicinals, aromàtiques i culinàries, que gràcies al clima mediterrani de la zona creixen arreu, crec que hi son totes: romaní, farigola, menta, fonoll, sàlvia, donzell, espígol, alfàbrega, orenga, marduix, cerful, herba de Sant Joan i un llarg etcètera.  



La Provença té també un importantíssim patrimoni geològic, cultural i arquitectònic a més del paisatgístic.


Lacoste, el castell que fou la morade de Donatien Alphonse François molt més conegut com a Marqués de Sade
Des de coves, com Thuzon, assentaments neolítics com el de Avallonnet i innumerables Abadies, monestirs, castells medievals i pobles mil·lenaris.


Cova de Thouzon

Una regió per gaudir-la en aquesta època de l’any, perfecte per veure els camps d’espígol en flor, que duraran ben bé fins a mitjans mes d’agost, que es quan es recullen les darreres flors  a les parts més altes de la muntanya per damunt dels mil metres d’alçada.
©Lluís Serrat/2019
___________________________________



RESINERS


No us hauríeu imaginat mai la importància que te la resina de pi, una humil substància segregada per aquestes coníferes, per la indústria i el consum humà.
Des de la cera depilatòria fins als xiclets, passant per la pintura de les ungles, la dels dels cotxes, o la tinta per imprimir, es fa necessària la resina de pi. I la llista es faria interminable: electrònica, construcció, medicina, automoció, quimica, alimentació, tot necessita de la resina de pi per la seva elaboració.


 8000 anys abans de la nostre era, quan comencen els assentaments humans, i també comença la agricultura, el conreu de l’arròs a Xina, de Patates i fesols a l’Amèrica del sud, quan també és comença a treballar la ceràmica, ja es te constància de la utilització de la resina, per exemple, per fixar les puntes d’obsidiana de les armes primitives, o per il·luminar-se a les coves.
Podríem afirmar que sense resina o sense la pega grega que s’utilitzava en la indústria naval i en la guerra, el progrés de la humanitat si més no hauria estat més lent.
A la península la industrialització i les primeres fàbriques daten de principis del segle XIX. instal·lades a Burgos i Almansa.


Després d’una època en que l’explotació resinera quasi s’abandona, en els darrers anys i amb la crisi, l’activitat resinera s’ha tornat a reprendre amb força des de 2010.


L’ofici de resiner és un treball dur, els resiners treballen normalment sols, i poden tenir cura de 5000 o 8000 pins en una explotació o mata com l’anomenen. Els estris principals son una aixa per pelar l’escorça, una escoda per fer els talls per on brollarà la resina, una ampolla de poliestirè plena amb una barreja d’àcid i calç per posar als talls, això fa que la ferida no es tapi i no pari el flux de resina, unes grapes per canalitzar la resina i un recipient per recollir-la.

La resinació és comença quan l’arbre te més de 30 cm. de diàmetre, uns 

cinquanta anys de vida i si el treball està fet per experts, l’arbre no pateix gens en el procés d’explotació que dura uns 20 o 25 anys per arbre.
©Lluís Serrat 2018


______________________________________________________________________
______________________________________________________________________

AMB CANOA PER LA TORDERA 


Era el trenta de Març de 1980, Diumenge de Rams. Dos dies abans l’aigua del riu Tordera, havia arribat a les portes de l’església de Fogars, el nivell del riu havia pujat més de tres metres.


 Feia dies que a la televisió anunciaven pluges i també feia dies que en Joan i jo teníem preparada una canoa feta de manera totalment artesanal per baixar navegant, el riu Tordera, des de Hostalric fins a blanes, uns 11 quilòmetres en total.







 Poques vegades el riu ha tornat a anar tant ple com aquell dia, la sequera continuada, la indústria i el consum humà, han acabat assecant La Tordera, un riu que avui dia, es pot veure ple d’aigua en comptadíssimes ocasions, només a l'hivern, mentre que a l'estiu baixa practicament sec.

©Lluís Serrat/2018_all rights reserved


______________________________________________________________________
______________________________________________________________________

ELS WARAO DE WINA MORENA




Al 1492 quan els conquistadores espanyols van arribar a Amèrica els warao ja vivien a la ribes del delta del Orinoco. Diuen que fa mes de 8.000 anys que aquest grup indígena ocupa aquest lloc.




 En la seva llengua Warao vol dir “el que rema” o “l’home de l’aigüa” i és veritat que la major part de la vida se la passen damunt de les seves piragües: les Curianes. Son embarcacions fetes de troncs sencers que buiden i donen forma a mà.
Wina Morena, és un petit poblat de cabanyes construït damunt de palafits que s’enfonsen a les aigües fangoses del riu i on hi viuen unes cent persones.
Els Warao viuen bàsicament dels recursos del delta bàsicament la pesca, i la recol·lecció de fruites i plantes comestibles i la elaboració de fècula de palma. També de la recol·lecció de mel i en menor mesura de la caça, sobre tot de petits rosegadors que viuen al delta.




També fan artesania petites talles de fusta, cistells pels pocs turistes que arriben fins aquí. Els Warao son hospitalaris  i excel·lents guies per moure’s pel entramat laberint dels “caños” que conformen el delta del Orinoco.

©Lluís Serrat/2015_all rights reserved
______________________________________________________________________

______________________________________________________________________
______________________________________________________________________

TELEGRAFIA ÒPTICA 



Queden moltes restes d’aquestes construccions encara dempeus a Catalunya. Aquesta concretament es la de Puigsardina a Riudarenes.
Catalunya va tenir una extensa xarxa de torres de telegrafia òptica que va ser construïda per l’exercit liberal durant la segona guerra carlina dita també dels “matiners”.
En una època en que no existia encara la telegrafia elèctrica, aquestes instal·lacions feien més ràpides les comunicacions i permetien així combatre més efectivament als revoltats que es movien molt ràpidament pel territori. Anaven en scamots poc nombrosos barreja de carlins, pagesos, obrers, i republicans, i atacaven a les tropes isabelines sempre per sorpresa i de matinada.
I havia una xarxa civil i una altre de militar d'aquestes torres que estaven construïdes damunt de turons o llocs elevats, tenien comunicació visual entre elles, estaven separades per una distància que variava entre els vuit i els deu quilòmetres i en alguns punts coincidien la línia civil i la militar.
©_Lluís Serrat/2015
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________

FORMENTERA
 wheat island,  the last paradise.




Els historiadors no s’acaben de posar d’acord d’on ve el nom de Formentera,  però alguns estudiosos entre ells Josep Pla defensen la teoria que ve del llatí: Frumentaria, (illa del blat).
Arribo a Formentera pel  port de la Savina, el mateix lloc per on va arribar Bob Dylan ara fa quasi mig segle.
És un gran honor per mi trepitjar el mateix lloc on va viure el meu gran ídol de joventut.
 Aquí l’olor del mar i de la sal t’impregnen només de baixar del ferry que et du des d’Eivissa.
Em deixo acaronar pel vent que bufa suau tot esperant una resposta, la resposta que el mateix Dylan assegura estar en el vent. Qui no ha cercat respostes en el vent alguna vegada a la vida?.
Diuen que Dylan va viure una temporada en un molí, hi ha molts molins a l’illa, molins que atrapen el vent i qui sap si no atrapen també alguna que altre resposta.
 En aquest petit paradís també si pot buscar calma, pau interior, aquest assossec que a vegades se’ns fa necessari i que és impossible de trobar sense fugir del nostre entorn quotidià.
És evident que l’illa no és ara com la que es va trobar Dylan, a mitjans dels anys seixanta quan el bitllet del vaixell per arribar-hi costava només  14 pessetes.
La gran quantitat de locals d’oci la majoria tancats i en reformes perquè encara no ha començat la temporada turística, fan presagiar que d’un moment a l’altre l’illa esclatarà en una gran festa, una disbauxa que trencarà aquesta calma que és respira ara durant la Setmana Santa. La música ofegarà el silenci, les platges quasi verges s'ompliran de gent, la gresca s’allargarà fins el final de l’estiu i no s’aturarà fins que no sigui fora de l’illa el darrer turista, tanquin de nou les sales de festa, els grans hotels i les guinguetes.  I les cales d’aigües turqueses i sorra blanca com l’escuma, tornin a quedar solitàries i el mar, el vent, el paisatge i les acolorides sargantanes Pitiuses, siguin altre cop els amos i senyors del lloc i aquest torni a ser un veritable paradís fins la propera temporada.

 A mi em semblen la primavera i la tardor les millors èpoques per descobrir el veritable paradís de Formentera.
Formentera és una illa petita, fàcil de recorre amb bicicleta. L’illa és pràcticament plana i no et cal estar molt en forma per anar d’una punta a l’altre sense massa problemes en poc temps. Només El Pilar de la Mola te una alçària considerable encara que no arriba als dos-cents metres des del nivell del mar i si no els vols pujar pedalant, sempre et queda la alternativa de pujar-hi fent drecera a peu i empenyent la bicicleta per l’antiga calçada romana des de Es Caló.
Després de prendre una mica el sol i un petit bany a Cala Saona faig ruta cap el Far de Barbaria. Travessant petits boscos puc sentir l’olor del pi, del romaní, de la farigola, i de la savina que creix arreu de l’illa amb els seus troncs recargolats desafiant els canvis de temperatura, el sòl salí, la sequera i el vent, les savines son molt resistents i son també un símbol de Formentera.
Aquí a Barbaria a més del majestuós far envoltat de grans penya-segats, s’hi troba la cova on el director Julio Medem va rodar algunes escenes de la pel·lícula Lucia i el Sexo,  un lloc que val la pena visitar, un balcó natural sobre el mar extremadament blau.
Un altre Juli, Juli Verne també va trobar inspiració per algunes de les seves obres a Formentera, concretament a la Mola, el seu far i els penya-segats que l’envolten, van inspirarà a l’escriptor francés: Viatge a través del món solar i El far de la fi del món.
A Es Caló em perdo entre els escars caminant entre els seus plans inclinats, cerco una bona perspectiva, intento trobar un punt de vista atractiu que em permeti plasmar en una bona fotografia la bellesa plàstica però a l’hora difícil dels varadors, de les seves barques descansant, esperant l’hora de fer-se a la mar......
 La mar de blaus intensos i canviants, que envolta l’illa, està sempre sota la vigilància de les cinc esveltes torres de defensa del segle XVIII. Aleshores des de dalt d’aquestes imponents construccions els vigies alertaven a la població dels perills que venien del mar, sobre tot de les incursions dels pirates, de dia feien fum i de nit fogueres brillants. Ara son un atractiu més per visitar i somiar amb el paradís.
A l'altre banda del mar, cap el nord, Es Vedrà vigila amatent des de l'illa d'Eivissa com si d'un moment a l'altre hagués d'aixecar-se sobre les onades disposat a defensar les Pitiuses de qualsevol amenaça.


A l'altre banda del mar, cap el nord, Es Vedrà vigila amatent des de l'illa d'Eivissa com si d'un moment a l'altre hagués d'aixecar-se sobre les onades, disposat a defensar les Pitiuses de qualsevol amenaça.


©Lluís Serrat/2015_all rights reserved
______________________________________________________________________


CARRARA: THE WHITE GOLD.
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________



















40 anys abans del naixement de Crist els romans van aixecar Colonnata per allotjar els esclaus que treballaven a les mines de Marbre.
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________

Llard de Colonnata. Cansalada salada i marinada amb herbes i espècies dins de tines de marbre de Carrara.
Una menja tradicional heretada dels antics romans, que ha arribat fins els nostres dies.




 ©Lluís Serrat/2014_all rights reserved
______________________________________________________________________




IRLANDA DEL NORT/ NORTHERN IRELAND.


______________________________________________________________________
______________________________________________________________________

DERRY

L'activista local pels drets civils, John "Caker" Casey, va fer aquesta pintada "Vostè està entrant ara a Derry Lliure". Quan el ministre de l'Interior britànic, Jim Callaghan , va visitar Derry a l'agost de 1969

______________________________________________________________________
______________________________________________________________________

Diversos murals recorden els temps de lluita a Irlanda del Nort.






______________________________________________________________________
______________________________________________________________________




Mural de benvinguda a shankill road "carrer de l'esglèsia vella" al barri unionista de l'Ulster






______________________________________________________________________
______________________________________________________________________


Militants unionistes preparan les fogueres per celebrar el dia de la ira. 






______________________________________________________________________
______________________________________________________________________



Unes gavines s'alimenten de desferres de peix en una conservera de Dublín. 

La calçada de gegant uneix Irlanda i Escòcia



©Lluís Serrat/20_all rights reserved
______________________________________________________________________



SAHARAUIS: FORGOTTEN CONFLICT
________________________________________________________________________
________________________________________________________________________


conflicte que manté el poble sahrauí amb el Marroc per la seva independència, és un tema aparcat des de fa més de quatre dècades. Un conflicte oblidat en un escenari geopolític i estratègic, que fan molt difícil de poder trobar-hi una solució, una sortida digne pel poble sahrauí, que hauria de passar per la fi de l'ocupació del Sàhara occidental per part del Marroc, i el reconeixement del dret a l'autodeterminació. 


http://streaming.ajgirona.org/pandora/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_pdf;publication=Pres%C3%A8ncia;sort_publication=presencia;day=02;month=09;year=2012;page=030;id=0003007885;filename=20120902;collection=pages;url_high=pages/Presencia/2012/201209/20120902/20120902030.pdf;lang=ca;pdf_parameters=view=FitH;encoding=utf-8

________________________________________________________________________
________________________________________________________________________



http://streaming.ajgirona.org/pandora/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_pdf;publication=Pres%C3%A8ncia;sort_publication=presencia;day=02;month=09;year=2012;page=031;id=0003007886;filename=20120902;collection=pages;url_high=pages/Presencia/2012/201209/20120902/20120902031.pdf;lang=ca;pdf_parameters=view=FitH;encoding=utf-8

________________________________________________________________________
________________________________________________________________________

Les seqüeles de la  guerra.
Entre el campament 27 de febrer, i Rabuni , em mig del no res, hi ha l’hospital de mutilats de guerra, Màrtir Cherif. En aquest hospital residència, hi ha internats una cinquantena de combatents del Front Polisario ferits en accions de Combat, o per l’explosió de mines antipersona. Estan atesos les vint-i-quatre hores del dia per personal sanitari que ajuda als interns que tenen poca mobilitat en les seves necessitats, i a fer teràpies de rehabilitació per mantenir una bona qualitat de vida. 








________________________________________________________________________
________________________________________________________________________



http://streaming.ajgirona.org/pandora/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_pdf;publication=Pres%C3%A8ncia;sort_publication=presencia;day=02;month=09;year=2012;page=032;id=0003007887;filename=20120902;collection=pages;url_high=pages/Presencia/2012/201209/20120902/20120902032.pdf;lang=ca;pdf_parameters=view=FitH;encoding=utf-8

________________________________________________________________________
________________________________________________________________________




http://streaming.ajgirona.org/pandora/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_pdf;publication=Pres%C3%A8ncia;sort_publication=presencia;day=02;month=09;year=2012;page=033;id=0003007888;filename=20120902;collection=pages;url_high=pages/Presencia/2012/201209/20120902/20120902033.pdf;lang=ca;pdf_parameters=view=FitH;encoding=utf-8

©Lluís Serrat/2014_all rights reserved


_____________________________________________________________________________________________


GERMANS ROCA UNS CUINERS DE SOMNI 


Els germans Roca Fontané, en Joan en Pitu i en Jordi, dirigeixen el que va ser el millor restaurant del món durant l’any 2013, El Celler de Can Roca.
I encara que aquest any 2014 ha perdut el primer lloc en favor del Noma de Copenhague, no cal oblidar que el Celler, va aconseguir la primera estrella Michelin l’any 1995, que en l’actualitat ja en té tres i segueix essent un referent en la cuina mundial. A més Jordi Roca, ha estat proclamat el millor pastisser del món enguany.
________________________________________________________________________
________________________________________________________________________





El Germans Roca destapant l'essència  de la cuina de les emocions.

________________________________________________________________________________________________________________________________________________


Joan Roca, Noves tecnologies al servei dels sabors

________________________________________________________________________
________________________________________________________________________

Les verdures també són divertides, Consells dedicat als mes menuts.


En Jordi Roca,  l'alquimista dels sabors.

________________________________________________________________________
________________________________________________________________________ 
Sobre vins en Josep Roca ho sap tot.

________________________________________________________________________
________________________________________________________________________

©Lluís Serrat/2014_all rights reserved

_____________________________________________________________________________________________



LORCA , TRES ANYS DESPRÉS DELS TERRATRÈMOLS



Han passat més de tres anys des d’aquell fatídic 11 de maig de 2011, en què la ciutat murciana de Lorca va patir un dels terratrèmols de major magnitud que s'han produït a la Península Ibèrica.
Passaven cinc minuts de les cinc de la tarda quan hi va haver la primera sacsejada. Molta gent va sortir al carrer alertada pel tremolor, que va arribar a una magnitud de 4,5 en l’escala de Richter.

Però quasi ningú esperava el terratrèmol de 5,1 que es va produir una hora i quaranta-dos minuts més tard i que va deixar Lorca pràcticament en ruïnes.

________________________________________________________________________________
________________________________________________________________________________


Tres anys després les seqüeles del desastre encara son ben visibles a les parets de la ciutat.

La zona zero 


________________________________________________________________________
________________________________________________________________________





El sisme va acabar amb la vida de nou persones i va causar més de 300 ferits de diversa consideració. Un total de 24.000 habitatges van patir danys. D’aquests, se’n van haver d’enderrocar 1.152 que estaven habitats i que tenien danys estructurals molt greus.


El barri de “San Pedro” esta just sota el Castell de Lorca. En Mateo, que viu al barri i es dedica a la recollida de ferralla, estava a casa aquell dia a la tarda. Va sortir al carrer en sentir el tremolor i va veure com una enorme roca baixava muntanya avall i s’estavellava contra una casa veïna. Va presenciar com es desprenien grans fragments de les muralles i també de les torres de la fortalesa, amenaçant les cases del barri. Ell i la seva família van agafar la Fiat Ducato i van fugir cap a “Águilas”. El vehicle era de nou places però hi van encabir quinze persones.


________________________________________________________________________

________________________________________________________________________

En Francisco, que viu al mateix barri son veïns amb en Mateo i està a l'atur. Explica que encara no ha rebut cap ajuda per reparar la seva casa i que no pot fer front a les obres fins que no cobri la indemnització. Mentrestant, viu amb les esquerdes a l’edifici, una casa de construcció força humil, que està just on es va desprendre la muntanya.
________________________________________________________________________

________________________________________________________________________

.

Tres anys després només el 50% per cent dels habitatges ensorrats s’han reconstruït. I només s’han lliurat 130  cases acabades. En alguns barris encara hi ha edificis que s’han d’enderrocar, però ningú sap amb certesa quan es farà

________________________________________________________________________
________________________________________________________________________


Molts dels temples malmesos ja han estat rehabilitats

Les tasques de reconstrucció duraran encara anys.

Molts edificis esperen ser reconstruïts


________________________________________________________________________

________________________________________________________________________

El matrimoni Brown torna avui dia 3 de juny de 2014 a casa seva. Una casa de més de cent anys situada al centre històric de Lorca. Però han hagut de passar un autèntic calvari per salvar la casa que en un principi havia d’anar a terra i que finalment han pogut rehabilitar i conservar. 


La May viu al barri d’Alfons X el Savi, en un edifici que encara no s’ha rehabilitat i no sap quan es podrà ho fer perquè alguns dels veïns han marxat a viure en un altre lloc i no han invertit els diners de la indemnització en refer-lo
________________________________________________________________________________

________________________________________________________________________________

No hi ha un lloc de la ciutat que no estigui afectat




©Lluís Serrat/2014_all rights reserved

_____________________________________________________________________________________________



FOC A L'ALT EMPORDÀ


Juliol de 2012
________________________________________________________________________________
________________________________________________________________________________

Avui fa exactament dos anys que el foc va arrasar pràcticament  la comarca de l’Alt Empordà, causant tres víctimes mortals i un centenar de ferits.

La gent fugia desesperada i impotent amb l'arribada del foc.

El foc empès per una forta Tramuntana va cremar més de 14.000 hectàrees i Va causar nombrosos danys materials.

_________________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________________

Un grup d'animals d'una granja prop de Biure d'Empordà fugen de les flames.

________________________________________________________________________
________________________________________________________________________


El foc va arribar a les portes de molts municipis, aquí les flames s'acosten Darnius.


Treballadores d'un club de carretera abandonen el local.

________________________________________________________________________
________________________________________________________________________

Els remats es van haver de recollir davant del foc que avançava amenaçador.

Alguns remats no van tenir sort i van ser víctimes de les flames.
Aquest remat va morir pràcticament tot prop de Biure.

La cobertura de mòbil va caure per culpa de l'incendi.
El foc avança sense control cap a Biure d'Empordà

________________________________________________________________________
________________________________________________________________________

La destrucció és total en aquesta granja.
Moltes cases s'hauran de refer de nou.


©Lluís Serrat/2014_all rights reserved 
_____________________________________________________________________________________________



SALT CONVIVÈNCIA DIFÍCIL


Salt es una de les poblacions de les comarques gironines que suporta un major nombre de persones immigrants. Això trenca algunes vegades la pau de la població i ha causat alguns fets violents. Malgrat tot el poble de Salt s’ha convertit en un exemple de convivència en els darrers temps.


_________________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________________

Multitut de gent de diferents races i condició social van omplir els carrers de la vila en clara unitat contra el racisme


Un grup de joves saltencs clama justícia per un company assassinat.



__________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________



Tensions verbals en una manifestació antiracista.


Tensions verbals en una manifestació antiracista.


Capçalera d'una manifestació antiracista


Control policial en una manifestació antiracista.




Manifestació contra el racisme. Salt 2011.
©Lluís Serrat/2014_all rights reserved

_____________________________________________________________________________________________