Les treballadores i treballadors de Girona surten al carrer l’1 de maig per
demanar més polítiques socials en un moment d’una gran precarietat
laboral.
Els representants sindicals exigeixen al govern de Pedro Sanchez, la inmediata derogació de l'actual llei de reforma laboral enmig d'una manifestació marcadament feminista.
Una mica d’Història
1889,
París. En una conferència internacional de treballadors, es decreta l’1 de
maig, com el dia internacional del treball.
L’origen cal cercar-lo en els anomenats fets de Chicago: era el començament
de la revolució industrial al Estats Units i el dia 1 de maig de 1886 més de
200.000 treballadors van començar una vaga per conquerir la jornada de vuit
hores. vuit hores de treball, vuit hores de lleure i aprenentage i vuit hores
de descans.
Després de 4 dies de revolta, una repressió brutal per part de les forces d’ordre,
la mort d’un policia per l’efecte un artefacte explosiu i desenes de morts entre
els manifestants, van acabar amb la detenció de vuit militants i dirigents
sindicalistes dels quals , tres van ser condemnats a presó i cinc van ser condemnats
a morir a la forca, en un judici ple de irregularitats i violacions de les
normes processals.
I hauria moltes més dates tant o més important que aquesta, que podríem fer
servir de referent per reivindicar i recordar l’esforç que la classe obrera i
treballadors de tot el món, han portat a terme al llarg de la història per
aconseguir aquests drets laborals, socials i polítics dels que ara gaudim i que
segueixen estant en perill.
El gener de 1905 la pagesia, la classe mitjana i els treballadors de les
indústria de la Rússia imperial, es van unir per protestar contra l’opressió
del imperi del tsar Nicolau II i exigir millores en les terribles condicions de treball quasi medievals que
imperaven arreu de la Rússia tsarista. Les mobilitzacions van acabar amb una
massacre davant del Palau d’hivern a Sant Petersburg, on hi van haver centenars
de morts.
El 22 d’Octubre també de 1905 a Chile hi va haver la vaga de la Carn. El preu
de la carn havia pujat molt de preu que feia difícil l’accés a aquest aliment
per part de la majoria de la població de classe humil. Unes 30.000 persones es
van dirigir en manifestació fins el palau de la Moneda, les concentracions van
durar una setmana i els manifestants van ser reprimits amb foc real per
efectius de l’exèrcit que van causar més
de 200 morts. aquella setmana és recordada com la “semana roja”
També a Xile al desembre de 1907 milers de treballadors del Salitre és van
tancar a l’escola Santa Maria de Iquique. Exigien millores salarials i també de
les miserables i inhumanes condicions de treball a les mines de Nitrat de Xile.
Els vaguistes superaven els 20.000 treballadors, exercit va reprimir
violentament la protesta disparant contra els treballadors i les seves
famílies. El nombre de morts és incert hi ha fonts que xifren la massacre en
més de 2000 pesones.
