Avui
que celebrem el dia mundial de la fotografia voldria recordar una anècdota de fa ja uns anys i tenir un record per a una persona que ja no hi és i que sense
ella no hagués arribat mai fins aquí, en Miquel Nauguet, fotògraf amic i
mestre.
Aprofitant
que estava fent un taller d’il·luminació d’estudi amb en Miquel, vaig aprofitar
per fer unes fotografies per presentar a un concurs que es feia a prop, a Maçanet
crec recordar.
Vam
anar fent tot el procés fins obtenir les fotografies acabades, el muntatge,
il·luminació, revelat, còpies finals.
Eren
imatges grans, de 30X40, un format molt usual a l’època, quasi tots els concursos
demanaven aquesta mida.
Les
fotos ja revelades portaven una estona rentant-se, s’havien d’esbandir perquè no
quedessin restes del químics i jo ja estava impacient per veure-les emmarcades i penjades
a la paret. Ell també tenia dins el mateix bany de rentat, unes quantes còpies d’un
treball que havia fet amb els nens de les escoles de primària de Sant Celoni.
Mentre
jo anava traient i estenent les fotografies, en Miquel m’explicava que donem
poca importància al rentat de les còpies i moltes vegades no el fem bé, per això de la pressa,
de veure la nostre obra d’art totalment acabada massa ràpid i que una bona
esbandida és molt important perquè no quedin restes de químics a les
fotografies, això t’assegura una bona conservació de les imatges revelades per
molt temps.
De seguit vaig adonar-me que no hi havia
pinces suficients per penjar totes les fotografies i li vaig demanar a en
Miquel si en tenia més, em va contestar que si i de seguit va treure una
embosta de pinces d'estendre la roba. A mi no m’agradava penjar les fotografies amb aquestes pinces perquè marcaven molt el paper. En uns minuts en Miquel les va
anar desmuntant una per una amb parsimònia i les va tornar a muntar, però ara girades
de tal manera que agafaven delicadament el paper sense marcar-lo, mentre em
deia: ja tenim pinces, hem convertit les pinces d’estendre roba en pinces de
fotògraf.
Vaig
trobar aquell fet tant senzill i gens trivial, molt imaginatiu, les pinces així
resultaven molt efectives i barates, en aquella època, les economies no donaven
per masses alegries i coses com aquestes permetien estalviar uns diners, ja què
les pinces utilitzades per aquest fet solien ser cares i se'n necessitaven moltes.
Al cap de poc temps jo també em vaig dedicar
professionalment a la fotografia, al fotoperiodisme concretament i certament
durant aquest anys he pogut comprovar la importància de la pinça de fotògraf i el saber adaptar-te ràpidament a les
circumstàncies, saber improvisar de manera ràpida i efectiva per resoldre un
problema qualsevol, saber donar-li la volta a les coses perquè funcionin, i
saber esbandir bé, perquè no quedin restes tòxiques, ni químiques ni emocionals,
que a la llarga et puguin perjudicar.
