dilluns, 18 de juliol del 2016

UN LLARG DIA DE JULIOL


66 Equips van prendre part aquest any en la prestigiosa cursa de les 24 hores de Catalunya de resistència, d’ells, 28 eren equips catalans.
Les curses de resistència son una verdadera prova de foc, tant per les màquines i pilots, com per les persones que conformen l’equip. 
Una perfecta posta a punt de la mecàniques, una gran preparació física dels pilots, i una gran coordinació i disciplina organitzativa dels equips, son claus per aconseguir la victòria en una carrera en que es corre contra el temps, contra el rivals, i contra tu mateix, una prova que porta la resistència d’homes i màquines al límit.

En les proves de resistència la família sol acompanyar als pilots, des dels més grans als més petits
Persones,  màquines i combustible comparteixen espai les 24 hores del dia mentre dura la cursa.
La recuperació física és molt important. s'ha de preveure tot.
L'intercanvi de informació és clau en els relleus.
la posta a punt de les màquines en les aturades és breu, però al pilot sovint se li fa una eternitat.
Equip de repostatge
Esperant fer un relleu, unes paraules d'ànim de la persona estimada pugen segur la moral.

Tothom és necessari i ha de fer bé la seva feina
Cau la nit, s'encenen els llums de les màquines, no s'ha de baixar el ritme, cal estar molt més atent.
Mentre alguns descansen, els altres agafen el relleu.
Estem a mitja cursa, moltes motos i moltes granotes ja s'han arrossegat pel terra. Mentre la moral sigui alta i la mecànica aguanti, cal continuar. No guanyarem però serem a la pista quan s'aturi el cronòmetre.
Canvi de rodes, a vegades també frens,  omplir dipòsit, canvi de pilot.... encara queden 8 hores.
És hora de fer el relleu, al box sempre hi ha algú que es quedarà patint.
El pilots han de tenir informació en tot moment.


poc a poc es va fent de dia.
Les primeres llums acosten una mica més la prova al seu final. Els motors segueixen rugint i els pilots donant el màxim de si mateixos. Alguns però la sort els ha girat l'esquena i han abandonat, algunes màquines tampoc arribaran a veure la bandera a quadres.


A punt d'arribar al final els senyals de la duresa de la prova es poden veure tant en les màquines com en els pilots
Darrers esforços.




La cursa s'ha perdut, però no la dignitat, cal acabar com sigui mentre quedi alè i es pugui engegar de nou el motor.
Ullastres porta la seva R1a la victoria.
Final
després de 24 hores de tensió no importa massa haver guanyat o no el que importa és poder dir vam arribar al final, o nosaltres també hi vam ser


El podi es una festa, després de 24 hores inacabables l'alegria és desborda en un aquelarre de xampany. 
La primera vegada a la meva vida que vaig veure una cursa de motos no va ser pas a la televisió, va ser en directe al parc de Montjuïc de Barcelona, van ser les 24 hores de resistència.  Una Cursa que des de 1955 és celebrava al circuït urbà de la Muntanya Màgica.
Encara recordo noms de corredors mítics com: Bultó Grau, Canyelles, Palomo, Rocamora, Reyes, Garriga, Cardús....Era realment sorprenent que màquines de petita cilindrada com: Montesa, Bultaco o Ossa, s’imposessin en una prova tant exigent, davant de motos de major cilindrada com Ducati, BMW o Honda.
Aleshores feia posar els pels de punta veure aquells pilots gas a fons, passar llepant les voreres arran de les faroles i les senyals de transit. Fent a tota velocitat l’angle de Miramar, baixant per la Font del Gat, El Grec, o la pujada del Poble Espanyol cap a recta de l’Estadi.
Amb el temps les màquines van anar evolucionant, la velocitat mitjana de les curses va anar augmentant i el circuit es va anar fent cada vegada més perillós fins que el 1986 es va decidir tancar-lo arran de la mort del pilot barceloní Mingo Parés. Avans ja s’havien prohibit les curses de formula 1, també arran d’una tragèdia ocorreguda al 1975 on van morir cinc persones quan un cotxe va sortir de la pista per culpa d’una fallada mecànica.
Al 1995 després de 9 anys d’absència les 24 hores de resistència de Monjuic es van recuperar al circuit permanent de Montmeló.