Fa dies que semblen trencats tots els ponts de diàleg entre Catalunya i l’estat espanyol. Això ens ha deixat una situació extremadament delicada i abocats cap una espiral de violència, tant verbal com física que és va fent insuportable.
Amb una sentència pels
processats del 1 d’octubre totalment injusta i ignominiosa, amb la total
negativa per part de l’estat espanyol de buscar una sortida negociada al
conflicte que viuen des de fa segles Catalunya i Espanya, al final només ens
han deixat el carrer, el carrer com l’única àgora de debat polític.
Immersos en una campanya
electoral permanent des de fa anys, cap líder espanyol s’ha atrevit mai a buscar solucions pel mal anomenat conflicte català
i menys, ara que ja no hi ha conflicte basc, ni morts d’ETA, ara els cal buscar
una nova font de vots frescos i aquests els dona Catalunya, si, anar contra Catalunya
apel·lant a la unitat d’Espanya, te un redit positiu de vots.
Tampoc els nostres
dirigents estant prou a l’alçada de les circumstàncies, desorientats, dividits,
i desbordats pels esdeveniments amb els líders empresonats i els carrers
vessant de gent reclamant solucions sense un lideratge clar i amb enfrontaments
amb les forces de seguretat cada vegada més violents, fa la impressió que anem
amb un gran avió per la pista d’enlairament a tota velocitat i acostant-nos
perillosament a V1, punt de no retorn.
