Antoni Bassas ha estrenat la XIII Setmana dels
Rahola conversant amb la periodista Laura Fanals.
Amb el títol Una manera d’entendre el periodisme, Antoni Bassas, tot un referent
del periodisme a casa nostre, a fet un repàs de la seva trajectòria
professional, tant a la ràdio i la televisió, com en la seva etapa de
corresponsal als Estats Units.
Bassas ha explicat, que el secret està en connectar
amb la societat, intentant sempre ser un referent de certesa i credibilitat.
Antoni Bassas ha reflexionat sobre la
necessitat de tenir un mitjà de comunicació propi a Catalunya.
—Pregunta: existiria Catalunya sense TV3 ? si clar per descomptat, però també hauríem perdut una peça important de reconeixement nostre. El fet d’existir com un sistema comunicatiu propi, és fonamental. Jo això ho vaig viure molt intensament i amb molt de goig a Washington. Allà no havies de passar per Madrid per existir al món. Jo allà era el Catalan guy (el noi Català) i treballava al costat del corresponsal de la BBC, del de Televisió Espanyola, en Lorenzo Milá, un bon amic i allà estava jo amb la Televisió de Catalunya. Això és molt important perquè permet explicar el que passa al món en català als catalans, igual que els anglesos ho fan en anglès. I tenir aquest sistema de comunicació propi és molt important, sobretot quan no tens un estat al darrera.
— Això
de la veritat ens ha amoïnat sempre, quina és la diferència entre ara i abans;
ara tots tenim un altaveu, tots podem enviar un missatge a qualsevol lloc del
món i el pot rebre molta gent. Abans es mentia igual que ara, la diferència és
que ara poden arribar més lluny, a més gent i més ràpidament. Hem de saber que
hi ha molts interessos, polítics, econòmics, molta veritat, però també, mitges
mentides i mentides. Com et pots protegir d’això ? doncs informant-te en
mitjans seriosos a qui puguis demanar responsabilitats si cal.
Durant la conversa amb Laura Fanals, Bassas va
explicar un bon recull de anècdotes viscudes durant la seva vida com periodista. Anècdotes que
van fer riure sovint al públic que omplia l’Aula Magna de la Casa de Cultura de Girona.
