 |
Ho va fer pràcticament a l’eixida de casa seva,
a Sant Joan les Fonts, sota el pont medieval i vora les ribes del Fluvià.
Tot
el concert va estar envoltada de veïns, amics, periodistes i fins i tot no hi
va faltar el mossèn, que va haver de posposar un compromís important per
assistir al concert de la Clara. Un concert quilòmetre zero, com el va definir ella
mateixa quan va fer la presentació del recital.
La
Clara, cantautora de terra endins enamorada del mar i de la platja del Borró
sobretot, on li agrada anar sempre per escriure, ens va oferir un concert teixint
les cançons i trenant els temes, com les “remendadores” sargeixen les xarxes; amb
saviesa, mestria i amor.
La Clara estima la música, estima cantar i
això ho sap transmetre al públic. Es mou bé entre dues aigües, entre el mar i
la muntanya, entre el seny i la rauxa. Navegant amb la “Barca Xica”, no li fa
por sortir a pescar al mar de l’escenari; xanguet, valsets, havaneres, rumbes o
cançons de taverna, tan li fa. Va estar acompanyada de les seves dues filles;
la Jana i la Clara, que li feien les segones
veus. Totes plegades haguessin encisat al
mateix Odisseu si hagués baixat pel Fluvià aquesta nit.
Clara
Bonfill cap el final es va despullar una mica amb algun dels seus temes més
intimistes, Lluny del Mar, Portbou, Trenc. Va cloure el concert amb la rumba “Atramuntanada”
que dona nom al disc i que és un retrat que defineix molt bé el caràcter i manera
de viure de la autora.
