Ahir es va presentar El Saló de Descans del Teatre Municipal de Girona, el llibre de Joan Boadas, Històries d'arxiver. Un llibre que ha estat editat per l'Editorial Gavarres i forma part de la col·lecció El Caliu de la Memòria.
Joan Boadas ho ha dit sovint, “Els que tenen memòria són els documents”, i en Joan ha dedicat gran part de la seva vida a clasificar-los, descriure’ls, preservar-los, conservar-los i custodiar-los. En definitiva ha estat el guardià de la memòria col·lectiva durant anys i ara ha decidit explicar-ho.
L’arxiver, a més d’evitar que aquesta memòria es perdi, també contribueix a transmetre-la a les noves generacions. Fa que tinguem coneixement d'esdeveniments que no hem viscut i que poguem reviure'ls a través de la memòria arxivada. “Els arxivers són també missatgers del futur, Un arxiu no es un regal dels nostre pares, sinó un préstec per als nostre fills”, conclou Boadas en el seu discurs.
Joan Boadas fa en el seu llibre tot un repàs de la seva vida personal i professional; des de la seva infantesa a Riudellots de la Selva, on relata la dualitat de la seva educació entre un mestre franquista i una professora republicana, fins fer un repàs exaustiu de tota la seva carrera professional com arxiver. Des de que va començar a Caldes de Malavella l’any 1984, quan encara no hi havia totes les eines necessàries per fer aquesta feina, diu. Fins la seva jubilació com arxiver municipal de Girona l’any 2022. Sense oblidar el seu pas per per l’arxiu municipal de Salt, on hi va estar més de cinc anys.
En
la presentació del llibre, la directora del Museu d’Història i dels Jueus, Sílvia
Planas, va subratllar la tendresa que inunda el llibre en molts dels seus passatges,
sobretot quan parla de moltes de les persones que joan Boadas ha conegut durant la seva dilatada vida professional com arxiver. De fet, en Joan en el seu discurs va dir amb la ironía que el caracteritza "el títol
del llibre hauria de ser : La gent que he conegut”.
