NO SOM UN PUNT DE LLUM AL PLATÓ

 

La periodista Laura Rosel va parlar ahir al Casino de Girona sobre la descriminació de la dona en els mitjans de comunicació. Rosel reivindica al menys la paritat ens els mitjans de comunicació. 

Durant l'acte, l'ex-conductora del Matí de Catalunya Ràdio, va fer un repàs dels principals mitjans tant públics i privats i tant del principat com de l’estat espanyol, on tots els llocs de direcció i responsabilitat estan ocupats per homes, amb molt poques excepcions. Rosell diu que és imprescindible que com a mínim, la meitat dels càrrecs siguin ocupats per dones periodistes. —La mirada de les dones és diferent de la dels homes, i calen totes dues per complementar-se. — Tinc companyes a la televisió que lluiten perquè hi hagi el mateix nombre de dones convidades que d’homes i això també és activisme, s’ha de resistir—.

La periodista va explicar el menyspreu que ha patit moltes vegades a la televisió. —alguna vegada m’han dit que surti al plató i faci de “punt de llum”,  som periodistes i no focus, puntualitza Rosel. O que miri d’aconseguir una entrevista amb tal o qual personatge, que només “vol tocar cuixa”, són situacions com aquestes amb les que encara s'ha de lluitar i amb les que s’huría d’acabar—

La xerrada va ser durant la presentació del llibre “Montserrat Minobis una dona lliure”. On Rosel va conversar amb el periodista Joan Carles Codolà, editor del llibre i M. Carme Minobis, autora i germana de Montserrat. L’acte va estar presentat per Jordi Grau president del Col·legi de Periodistes de Girona.

UN BRINDIS PEL MESTRE

 

Una colla d’amics, familiars i admiradors del malaguanyat Fotògraf gironí Jordi S. Carrera, es van trobar ahir al carrer de Mora a Girona, on el fotògraf hi té una exposició penjada amb fotografies seves. 

La mostra és del treball que en Jordi  havia preparat per  “Temps de Flors” d'enguany i que malauradament ell no va poder veure penjada. Aquesta exposició que és a l’aire lliure, encara es pot contemplar avui.

Durant una bona estona els assistents van poder recordar, les vivències,  experiències i les anècdotes viscudes amb en Jordi.

 Jordi S. Carrera és un  fotògraf molt popular recordat i estimat a la ciutat. La trobada va acabar amb un brindis per la seva memòria.

Jordi S. Carrera nebot i net d’artistes va ser el cronista de la ciutat durant molts anys. El monestir de Sant Daniel, la Catedral i molts d'els espais singulars de la ciutat han passat pel seu punt de vista i han quedat lligats per sempre a la seva obra, en forma de llibre, cartell, Fotografia, o de postal. 

Però també les seves inquietuds i les ganes de experimentar constantment amb noves tècniques, nous suports i noves formes d’expressió en el món de la fotografia, sobre tot quan va irrompre la era digital, el van portar a les seves famoses "il·lusionografies", imatges, a mig camí entre la pintura i la fotografia.

Retrats d'objectes de lo més quotidià, que un cop passats pels filtres del seu objectiu i del seu laboratori, esdevenien obres plenes de màgia i de poesia. 

En Jordi, amb la ironia que el caracteritzava, deia que volia transmetre una mica de il·lusió amb aquestes imatges, que sovint partien de la decadència i de la degradació i un cop acabades esdevenien autèntiques obres d'art per la reflexió.

FEM FUSTA DE L'ARBRE CAIGUT

 

Cau un plàtan de la Devesa sense causar danys greus.

Dissabte a la matinada va caure a la Devesa de Girona un plàtan d'uns 50 metres d'alçada.  No és el primer arbre que cau al parc. Des de 2008 n’han caigut quatre amb aquest. Cap a ocasionat danys de rellevància, ni personals ni materials.  Segons va explicar l’alcalde de Girona Lluc Salellas en el seu compte de X, la causa de la caiguda pot ser la manca de rec, ja que l’arbre està a prop del canal de la Rosaleda que no porta aigua des de fa mesos per la sequera.

L'Ajuntament fa seguiment de tots els arbres de La Devesa, amb informes periòdics i anàlisis visuals i instrumentals dels arbres que es sap que estan més tocats.

L'empresa encarregada del seguiment de l'arbrat de La Devesa estudiarà amb deteniment les causes de la caiguda i repassarà els arbres propers al canal per mirar que estiguin tots en bones condicions.

Diu Salellas que s’aprofitarà la fusta del plàtan caigut per fer mobiliari urbà per el projecte La Vora.

La Vora és un projecte de ciutat que vol apropar la natura als ciutadans, oferint-los espais verds per al benestar, la salut, l'esport i el gaudi, dels paisatges i espais naturals que estan a tocar de Girona, 

TEMPS DE FLORS

 Torna Temps de Flors a Girona.

Com cada any des de 1954, aquests dies la ciutat s’omple de gent. Passavolants i veïns comparteixen els carrers i les places de la ciutat. En els bars, els restaurants, les botiguetes de records, arreu es pot sentir parlar una barreja de llengües, talment com si acabéssim d’entrar dins de la Torre de Babel.

L’objectiu principal dels visitants però, son els llocs més emblemàtics i singulars de Girona i sobretot les instal·lacions que diferents artistes han anat muntant pel centre històric de la ciutat.

Com diu el lema de la mostra, és “Temps de Flors”, perquè també és temps de primavera, és per això que els muntatges tenen les flors com element principal.

Ja sabem que la creativitat i la imaginació no tenen límits, en el recorregut podreu admirar desenes de treballs, tots diferents i tots amb la seva peculiaritat pròpia.

Temps de Flors és una mostra d'art, una mostra d'art viu i que per tant és també efímer. És un art que no està fet per durar en el temps, ni per endur-se’l a casa i penjar-lo a la paret. Aquest és un art per perdurar en la memòria, mentre la nostre memòria persisteixi. Creacions per excitar els sentits, l’estima, l’admiració, la passió, la curiositat, la contemplació o la provocació. Tot un espectacle per convidar a la reflexió sobre el pas del temps, de com anem de l’exuberància al marciment i de com en el trànsit, podem gaudir del aroma i de la bellesa seductora de les flors. 

La mostra permet també poder gaudir d’espais de la ciutat que habitualment no son accessibles al públic en general i això fa que temps de flors tingui un valor afegit.

AUCA DE LA DEVESA

 

Dolors Reig, presidenta de la associació amics de la UNESCO, ha presentat l'acte.

Una exposició sobre el Parc de la Devesa de Girona, es pot veure a l’Espai 22 de la Llibreria 22, durant tot el mes de maig.

L’exposició “Auca de la Devesa” ha estat una iniciativa d’Amics de la UNESCO de Girona amb la col·laboració de la Associació de Veïns de la Devesa-Güell i Amics de la Devesa.

En la mostra hi han participat més de trenta artistes i si poden contemplar un total de 48 dibuixos originals de diferents estils.

Jordi Dalmau, escriptor i pessebrista, ha fet el guió juntament amb Dolors Reig.

L’Auca vol ser una eina pedagògica que serveixi per posar en valor la Devesa, des d’un punt de vista patrimonial, social, artístic, natural i cultural.

 Quim Curbet és l’autor dels rodolins que l’acompanyen i entre els autors dels dibuixos hi han artistes de renom com: Ció Abellí, Mònica Aymerich, Clara Bacquelaine, Ester Baulida, Bosch Aragó, Pere Carmaniu, Narcís Comadira, Pia Crozet, Ángel del Pozo, Anna Estadella, Ignasi Esteve, Vicenç Huedo, Alfons Jiménez, Josep L. Lucero, Maguí Noguer, Josep Perpinyà, Txell Ramos, Martí Rosés, David Sanmiguel, Jordi Serra, Guillem Terribas, Montserrat Vidal de Llobatera i amb la col·laboració de Pep Admetlla.

1 DE MAIG

 

Unes cinc-centes persones s’han manifestat aquest matí pel centre de Girona responent la crida dels sindicats CCOO i UGT per celebrar la diada de l’1 de Maig.

La manifestació ha sortit de la plaça Independència i ha acabat a la plaça del Vi. Encapçalava la manifestació una pancarta amb el lema Protegir les conquestes, guanyar el futur.

 La secretària general de CCOO, Diana Estudillo, ha subratllat la necessitat d’aconseguir la reducció de la jornada laboral. “Tenim la oposición d’algun partit, però no s’entendria  que els polítics no avalin una reivindicació àmpliament sostinguda per la classe treballadora”.

Maxi Rica, UGT. Ha manifestat que aquest Primer de Maig hauria de servir per “enfrontar models”. A una banda, el que propugna la ultradreta, “amb el seu discurs de l’odi. I de l’altra banda, aquell que “construeix una realitat nova per aconseguir més drets i transformar el model laboral”.

XVI EDICIÓ DELS PREMIS CARLES RAHOLA

 

La fotografia de premsa gironina rep un doble guardó als premis Rahola de periodisme local.

Glòria Sanchez i David Aparicio guanyen ex aequo, el premi a la millor fotografia de premsa de la XVI edició dels Premis Carles Rahola de Comunicació Local.

Les protestes reivindicatives del món de la pagesia i els efectes del temporal Dana a València, han estat els dos temes que el jurat ha premiat per unanimitat.

Finalistes i premiats posant junts al final de l'acte.

Altres guanyadors han estat: La periodista del Punt-Avui, Gemma Busquets. Carme Martínez Palomé, de la Cadena SER. Marc Faro i Anna Teixidor de TV3 televisió de Catalunya.

DE BANYOLES AL MÓN

La setmana dels Rahola segueix endavant amb el seu cicle de Converses, avui De Banyoles al Món, amb un dels més grans fotoperiodistes actuals i també un dels més guardonats, Tino Soriano.

Tino ha donat diverses vegades la volta al món amb les seves càmeres al damunt. Ha estat a Mèxic, Etiòpia, Myanmar, els Estats Units, l’Índia, el Perú, l’Iran, la Xina o Àfrica. Ha treballat per mitjans tant diversos i importants mundialment com: National Geographic, Los Angeles Times, La Repubblica, Time Magazine, Smitsonian Magazine, Paris Match, Der Spiegel.

En una distesa conversa amb el Periodista del Punt-Avui Jordi Grau, Tino ens ha convidat a fer un viatge  per la seva vida professional, des dels orígens fins l’actualitat, acompanyats de magnífiques fotografies dels seus treballs més importants i dels seus viatges més espectaculars. Perquè Tino Soriano, és un dels millors fotògrafs del món, sens dubte, però també és un gran viatger i observador de la vida.

Tino no podia acabar sense parlar dels seus llibres més rellevants. Nou son de viatges, treballs encarregats per National Geographic. Altres son més d'autor, com CurArte, un llibre sobre 40 anys de la sanitat espanyola vista des de dins, un treball espectacular que no deixa indiferent ningú. També té publicat; Ayúdame a Mirar: La bíblia del reportage gráfico, que li va valdre el Premio Nacional, com a millor llibre de fotografia l’any 2020.

Segueix la setmana dels Rahola amb més converses. Dissabte dia 22 a les 12 del migdia Jordi Hurtado conversarà amb Alfons Petit, periodista i cap de redacció del Diari de Girona. A l’Aula Magna de la Casa de Cultura

XIII SETMANA DELS RAHOLA

 

Antoni Bassas ha estrenat la XIII Setmana dels Rahola conversant amb la periodista Laura Fanals.

Amb el títol Una manera d’entendre el periodisme, Antoni Bassas, tot un referent del periodisme a casa nostre, a fet un repàs de la seva trajectòria professional, tant a la ràdio i la televisió, com en la seva etapa de corresponsal als Estats Units.

Bassas ha explicat, que el secret està en connectar amb la societat, intentant sempre ser un referent de certesa i credibilitat.

Antoni Bassas ha reflexionat sobre la necessitat de tenir un mitjà de comunicació propi a Catalunya.

 —Pregunta: existiria Catalunya sense TV3 ? si clar per descomptat, però també hauríem perdut una peça important de reconeixement nostre. El fet d’existir com un sistema comunicatiu propi, és fonamental. Jo això ho vaig viure molt intensament i amb molt de goig a Washington. Allà no havies de passar per Madrid per existir al món. Jo allà era el Catalan guy (el noi Català) i treballava al costat del corresponsal de la BBC, del de Televisió Espanyola, en Lorenzo Milá, un bon amic i allà estava jo amb la Televisió de Catalunya. Això és molt important perquè permet explicar el que passa al món en català als catalans, igual que els anglesos ho fan en anglès. I tenir aquest sistema de comunicació propi és molt important, sobretot quan no tens un estat al darrera.

 Sobre la veritat, Bassas va comentar que ja fa dos mil anys Pilat li va preguntar a Jesús que era la veritat i no va obtenir resposta.

—  Això de la veritat ens ha amoïnat sempre, quina és la diferència entre ara i abans; ara tots tenim un altaveu, tots podem enviar un missatge a qualsevol lloc del món i el pot rebre molta gent. Abans es mentia igual que ara, la diferència és que ara poden arribar més lluny, a més gent i més ràpidament. Hem de saber que hi ha molts interessos, polítics, econòmics, molta veritat, però també, mitges mentides i mentides. Com et pots protegir d’això ? doncs informant-te en mitjans seriosos a qui puguis demanar responsabilitats si cal.

Durant la conversa amb Laura Fanals, Bassas va explicar un bon recull de anècdotes viscudes durant la seva vida com periodista. Anècdotes que van fer riure sovint al públic que omplia l’Aula Magna de la Casa de Cultura de Girona.

BON NADAL A TOTHOM I MILLOR 2025

 

Com Neruda, ”podria escriure els versos més tristos aquesta nit”, Perquè fa ja temps, estàvem enmig d’una pandèmia i dèiem que en sortiríem més savis, més forts i més bons i sembla que no ha estat així. Fa menys, el que va començar com una operació especial, s’ha convertit en un conflicte de caire mundial que ens porta a la misèria sense remei, perquè ningú vol renunciar al negoci de les armes. S’acosta el Nadal, es parla de pau i a la terra on va nàixer Jesús, estan més en guerra que mai. En aquestes dates parla d’amor, però la violència, l’odi, la enveja, la venjança, s’han apoderat de la nostre societat d’una manera cruel i preocupant. “Podria escriure els versos més tristos aquesta nit”. Perquè no veig motius d’alegria enlloc. La bona gent és apartada, assassinada, empresonada i els botxins excarcerats i aclamats com herois i salvadors de la pàtria. “Podria escriure els versos més tristos aquesta nit Com Neruda, però no ho faré, En canvi us desitjaré un feliç Nadal, unes bones festes plenes de felicitat i un any 2025, ple de bons propòsits, esperança, salut, amor i èxits.