dijous, 21 de gener del 2016

PREMSA EN PAPER

Fa pocs dies vaig llegir en una informació, que la premsa escrita editada en paper, tenia el mateix futur que els discs de vinil.
El vinil és un suport on s’enregistrava la música per ser escoltada fins fa algunes dècades. Un radical lliure de l’eté per pèrdua d’un dels seus àtoms d’hidrògen, de fórmula C4H6O2. clorur de vinil, o sigui, un plàstic.
El suport on s’imprimeixen els textos i les imatges que conformen la informació que de moment ens arriba cada dia, és un element orgànic, la cel·lulosa de fórmula C6H10O5, o sigui paper.
Aquest material ha estat durant cents d’anys el suport ideal de tots els diaris del món.
No m’imagino que els diaris en paper acabin desapareixen i renunciem així a la qualitat i a les avantatges que té aquest suport.
Imatges de 300 punts per polzada, que fan que veiem les fotografies amb una gran resolució. En canvi a a les pantalles les imatges s'editen entre 72 i 100 ppp. La riquesa de la tipografia, el tempo en que es llegeixen les notícies, i els reportatges passant les planes poc a poc. La facilitat de llegir en qualsevol lloc sense necessitar cap tipus d’energia ni de cap aparell electrònic qua a sobre solen ser molt cars.
Totes aquestes coses i més que em deixo fan del paper un suport ideal per a la premsa i és segurament per això que fa tants anys que tenim diaris en paper.
La premsa digital per contra ens bombardeja ràpidament amb una gran quantitat de informació que es fa molt difícil d’assimilar. D’aprofundir en els temes i perdem així esperit crític, ens deixem arrossegar fàcilment per corrents d’opinió que creen tendències i ens fan influenciables i manipulables.
He llegit també no fa gaires dies, que els disc de vinil tornen. Que els amants de la música no és resignen a escoltar només música reproduïda per codis binaris, on els reproductors digitals es salten sistemàticament infinitat de seqüències que mermen la qualitat del so.
Neil Young ja ho va dir: La música digital no és música només és un codi binari.
Els vinils tenen poca capacitat de informació, però la que contenen és molt més fidedigna al so original.
Benvinguts doncs els vinils i esperem que els diaris en paper no acabin marxant mai
©Lluís Serrat/2016