Fa pocs dies vaig llegir en una informació,
que la premsa escrita editada en paper, tenia el mateix futur que els discs de
vinil.
El vinil és un suport on s’enregistrava la música
per ser escoltada fins fa algunes dècades. Un radical lliure de l’eté per pèrdua
d’un dels seus àtoms d’hidrògen, de fórmula C4H6O2. clorur de vinil, o sigui,
un plàstic.
El suport on s’imprimeixen els textos i les
imatges que conformen la informació que de moment ens arriba cada dia, és un
element orgànic, la cel·lulosa de fórmula C6H10O5, o sigui paper.
Aquest material ha estat durant cents d’anys el
suport ideal de tots els diaris del món.
No m’imagino que els diaris en paper acabin
desapareixen i renunciem així a la qualitat i a les avantatges que té aquest
suport.
Imatges de 300 punts per polzada, que fan que
veiem les fotografies amb una gran resolució. En canvi a a les pantalles les imatges s'editen entre 72 i 100 ppp. La riquesa de la
tipografia, el tempo en que es llegeixen les notícies, i els reportatges passant
les planes poc a poc. La facilitat de llegir en qualsevol lloc sense necessitar
cap tipus d’energia ni de cap aparell electrònic qua a sobre solen ser molt
cars.
Totes aquestes coses i més que em deixo fan
del paper un suport ideal per a la premsa i és segurament per això que fa tants
anys que tenim diaris en paper.
La premsa digital per contra ens bombardeja ràpidament
amb una gran quantitat de informació que es fa molt difícil d’assimilar. D’aprofundir
en els temes i perdem així esperit crític, ens deixem arrossegar fàcilment per
corrents d’opinió que creen tendències i ens fan influenciables i manipulables.
He llegit també no fa gaires dies, que els
disc de vinil tornen. Que els amants de la música no és resignen a escoltar només
música reproduïda per codis binaris, on els reproductors digitals es salten
sistemàticament infinitat de seqüències que mermen la qualitat del so.
Neil Young ja ho va dir: La música digital no és
música només és un codi binari.
Els vinils tenen poca capacitat de informació,
però la que contenen és molt més fidedigna al so original.
Benvinguts doncs els vinils i esperem que els
diaris en paper no acabin marxant mai
©Lluís Serrat/2016