 |
| Foto: Lluís Serrat. Base Loran L'Estartit. Nikon D-600/nikon300f4 |
El 1969, els Estats Units vivien una paradoxa monumental.
Mentre assolien el cim de la tecnologia amb l'exploració espacial, estaven
profundament immersos en diversos conflictes, tant bèl·lics com ideològics. El
Vietnam era, en aquell moment, el front obert més sagnant i divisiu del país.
Va ser un dels anys més intensos per a Richard Nixon.
Feia poc que havia pres possessió del càrrec amb la promesa de reduir les
tropes americanes destinades al conflicte, però la realitat era que hi havia
prop de 500.000 soldats desplegats a la zona. Però no només el Vietnam patia
els bombardejos nord-americans; també Laos, amb l'objectiu de tallar
l'anomenada Ruta Ho Chi Minh. Així mateix, Cambodja i Corea continuaven essent
bombardejades.
A més de les guerres a l'estranger, els EUA estaven enmig
d'una transformació social convulsa. A l'interior del país, la tensió racial
era altíssima i el moviment hippie i la contracultura estaven en el seu punt
àlgid.
La Lluna com maniobra de distracció.
Mentre tot això passava, Neil Armstrong caminava per la Lluna. El govern dels EUA necessitava desesperadament una "victòria" que es pogués retransmetre en directe. El contrast visual a les notícies de la nit va ser radical: les imatges de soldats morts arribant en caixes de zenc i de pobles cremats al Vietnam van ser substituïdes per les imatges netes, heroiques i tecnològiques dels astronautes plantant la bandera de les barres i estrelles al cor de la Lluna. L'allunatge va permetre que els ambaixadors americans a tot el món tinguessin un relat positiu. Ja no eren "els agressors del sud-est asiàtic", sinó "els exploradors de la humanitat".
Cortina de fum i xou mediàtic
L'actual i tan retransmès vol de l'Artemis II a la cara oculta de la lluna, té moltes
similituds amb el de l'Apollo 11, de fet és calcada. Aquesta missió, que ens estan venent com si
fos una cosa nova, no en té res de nou. La primera foto de la cara oculta de
la Lluna data del 1959; la va fer la nau automàtica soviètica Luna-3, que va
cartografiar el 70% de la superfície del satèl·lit. Després, l'han orbitat totes les
tripulacions de les missions Apollo que a més hi han allunat. Més tard, la LRO (Lunar Reconnaissance
Orbiter), una missió de la NASA, ha cartografiat el satèl·lit amb una
precisió sense precedents. Per tant, parlar de veure la Lluna "com mai
l'havíem vist" sona més a propaganda que a una altra cosa.
Geopolítica i pressupost
El paral·lelisme és gairebé calcat, però amb un escenari
geopolític actualitzat. Si el 1969 el motiu era la Guerra Freda contra l'URSS,
entre el 2024 i el 2026 el motiu és la nova competició contra la Xina. Però també és
una manera de presentar una cara amable de victòria tecnològica i estendre una cortina
de fum per desviar l'atenció en un moment molt delicat per als Estats Units,
amb els conflictes sagnants a Gaza, el Líban, la agresió a l'Iran i la tensió amb Rússia.
Que això només ha estat un xou mediàtic es confirma quan
el mateix president anuncia, només acabada d'aterrar la nau, de tornada de la lluna, que retallarà el pressupost
de la NASA en un 8% per al proper exercici. Abans, ja s'havien acomiadat 500
treballadors i centenars de contractistes de l'agència espacial per manca de pressupost.
La "rentada de cara" de l'administració Trump
ha costat 4.100 milions de dòlars. L'agència sembla que ha publicat unes 100
fotos de gran qualitat per al consum del gran públic, tot i que els astronautes
n'han fet unes 15.000. Això vol dir que cada cop que els astronautes premen el
botó de la càmera, el cost per als contribuents americans és de 273.333 dòlars. Això si han aconseguit que durant hores les televisions occidentals només parlin de les grans proeses tecnològiques dels Estats Units, obviant la història i menyspreant les fites aconseguides per altres potències i fent que ens oblidem de les atrocitats que segueixen perpetrant a orient mitjà.
