“Si estem a la plaça dels Jurats, jo
dec ser un magistrat” va sentenciar amb to entremeliat Adrià Puntí
presentant-se al festival TEMPO sota les estrelles, aquest passat dilluns dia 29.
I ben cert que Puntí va exercir de magistrat, perquè va administrar el concert,
els temes i els tempos, com aquell magistrat que pensa , jutja, executa, pren
les decisions i fa el que vol amb públic que emplena l’àgora, deixant-lo clavat als seients fins que no s'apaga el darrer acord.
Puntí va fer el concert que va voler, com sempre, però si a cada concert, siguis
o no incondicional, saps que el “magistrat”
Puntí es valdrà de la seva mestria per sorprende’ns, aquest cop tampoc no
va fallar.
Puntí es va presentar com un espectador més entre el públic esperant que
comences l’espectacle, fins que va adonar-se que si ell no pujava a l’escenari
no hi hauria concert aquesta nit.
Amb els primers acords i els primers
versos d’una peça nova: La meva novia fa morros,
vam entrar de cop en l’univers Puntí: un “Pasen
i vean”, on el geni de Salt, exercint de magistrat, va començar a conduir-nos per
el seu món i el seu imaginari.
vam anar fen via sense cap pressa, per camins laberíntics dels que no sabíem ben bé
com en sortiríem.
El músic del veïnat, va fer un repàs exhaustiu de la majoria
dels seus temes. Les cançons anaven apareixent com en un caleidoscopi al·lucinant.
Alguns temes giraven buscant la clau, estaven en “C major”. Algunes cançons
queien contundents i breus, com un cop de mall damunt l’enclusa o incompletament,
com insinuades lleus com un alè . D’altres semblaven haver-se perdut pel Bulevard del Xiprers o
pels carrers de qualsevol ciutat, embriagades de vi, de poesia o de virtut de la mà d'El Boig del telèfon roig.
Adrià o Pep¿?,
abans que sonés “Cor agre” del seu
disc “Pepalallarga”, l’Adrià havia fet un tema dedicat
a una beguda ensucrada: la Pepsi-Cola. Pepalallarga no era més que un anagrama de Pep a la llarga, o sigui, algun
dia tornaria com a Pep i no com Adrià. De fet en el seu retorn, després de no publicar res
durant quasi tretze anys es va presentar com a Pep Puntí, però el nom d’Adrià
Puntí tenia tanta força, que li va ser impossible canviar-lo. Seria doncs Pepsi-Cola
un nou intent d’aparèixer un dia com a Pep¿? “Pep si cola”, o sigui a veure si ara cola. de fet mentre dedicava el
concert al públic va confessar que ell es deia Pep, no tothom ho sap.
En l’imaginari Puntí no hi falten mai les referències al seu progenitors, als
que te dedicats alguns temes, aquesta nit tampoc hi van faltar.
A prop de caure les dotze Puntí li va donar un tomb al desastre abans de
que el concert és convertís en l’hora del pati quan un nen va tenir el seu
moment de glòria pujant a l’escenari i posant harmòniques pel mestre. Ja ben passada la
mitja nit, Puntí va convertir en magistral un altre concert seu, interpretant Si i
Ull per ull mentre del cel queien guspires, les dels estels que teníem per
sostre.
©Lluís Serrat/2019.
https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/1644102-geni-sota-els-astres.html
