Amb el lema “Rapejar no és delicte”, unes 60 persones s’han manifestat aquest vespre davant de la subdelegació del govern a Girona en suport de raper i poeta català, Pau Rivadulla Duró, conegut pel nom artístic de Pablo Hasél.
L’audiència Nacional ha donat 10 dies al cantant perquè es presenti voluntàriament a la presó. Hasél ja ha fet saber a través de les xarxes socials que no pensa fer-ho.
_______________________________
Els cotxes tenien l’interior remenat i segons la policia municipal alguns els faltava la documentació.
Fins
l’assegurança més bàsica cobreix el trencament de llunes i el valor sostret no
passa de les poques monedes de pagar el peatge que deixem al
cendrer. Però és evident que fets com aquests, no fan més que augmentar la sensació d’impotència
i d’inseguretat que ja fa temps pateix la zona de Santa Eugènia, Sant Narcís i Can Gibert del Pla.
No és pas el primer cop que passa fa un any, 12 cotxes van ser víctimes del mateix vandalisme.
Les
associacions de veïns de Santa Eugènia han reclamat a l’Ajuntament de Girona
diverses vegades, una gestió més eficaç de la seguretat i de les ocupacions de
pisos al barri. L’Ajuntament per la seva banda nega que no si estigui actuant en aquests barris i diu haver reforçat la vigilància a la zona amb més patrulles de dia i una de nits fixa.
______________________________
160 litres de deixalles és el que els membres Membres de la associació Família i Salut Mental de la ciutat de Girona, Club Social el Centre, han recollit avui dissabte al recinte del Castell de Montjuïc.
És
la primera recollida sostenible que fan, diuen que amb l’intenció de que l’ajuntament
prengui consciència de que no només el centre ha d’estar net, sinó també els
entorns de la ciutat i sobre tot, llocs tan emblemàtics i concorreguts com
aquest espai del castell, un lloc únic que està força deixat actualment.
________________________________
La Casa de Cultura, la Fundació Fita i la Casa Masó de Girona exposen una retrospectiva, del pintor Quim Corominas formada per 150 obres. L’exposició va des de 1970 fins l’actualitat i repassa més de 50 anys de la trajectòria del pintor de Sarrià.
Corominas treballa diferents tècniques; pintura, collage,
gravat, litografia i escultura amb paper o pop-up
objectes tridimensionals desplegables i mòbils.
L’obra d’aquest artista és bàsicament una explosió de color, colors vius, primaris en que predomina el blau, el blau Montserrat sobretot, un color que defineix molt bé Corominas.
Corominas de formació bàsicament autodidacta, explica que en els seus orígens hi havia pocs referents pintors a Girona i la majoria feien un tipus de pintura molt carrinclona i que per ell un dels primers referents va ser Lluís Güell, artista multidisciplinari banyolí, qui el va animar a continuar la carrera.
Coromines diu pintar de forma molt intuïtiva, però que a vegades també comença amb una idea preconcebuda que al final pot acabar essent o representant un concepte totalment diferent.
Explica que quan començava va exposar a totes les sales gironines de l’època de les que ja no en queda ni una d’oberta. Fora de Girona Quim Corominas ha exposat a Barcelona, diferents ciutats de l’estat espanyol, Londres, Berlín, Àmsterdam, França i Itàlia.
L'exposició es pot visitar fins el dia 5 de desembre. L'entrada és lliure. Horaris de dilluns a divendres d'11a 20 i dissabte d'11a18. ________________________________
L’art s’enfronta al COVID-19 a Castelló D’Empúries.
Castelló d’Empúries ha celebrat aquest llarg cap de setmana passat; la tretzena edició de la ja tradicional Ruta de L’art, una proposta cultural molt interessant, que combina Pintura, escultura, fotografia i història.
En l’edició d enguany
hi han participat 91 reconeguts artistes, que han exposat les seves obres en
els llocs més emblemàtics de la vila que al segle XI va ser la capital del
comtat d’Empúries.
L’antiga presó medieval, el Convent de Santa Clara, el convent de Sant Domènec, el de Sant Agustí, la Basílica de Santa Maria o el Palau Maceli van ser el llocs més representatius de la vila on es varen exhibir obres. També algunes cases particulars van cedir espais per exposar, com Can Sanllehí o alguns restaurants i bars.
________________________________
LA PETITA REVOLUCIÓ D’OCTUBRE
Encara no ha passat prou temps perquè la memòria col·lectiva elevi a categoria de mite aquest dia, sobre tot perquè tots els dirigents polítics que van propiciar que els ciutadans d’aquest país podessin exercir el mandat democràtic promès de votar en un referèndum vinculant el seu futur, estan exiliats o presos i ara mateix pendents d’una mesura de gracia que molts rebutgen, ja que creuen que el que s’hauria d’aplicar és una amnistia general i no un indult com pretén el govern de Pedro Sanchez.
El que no podem negar de moment però, és que l’U d’octubre de 2017, es va produir un dels l’actes de auo-afirmació nacional més important del nostre país.
Un 43% de la població censada va acudir a votar malgrat la tremenda repressió policial amb que va respondre el govern central presidit aleshores per Mariano Rajoy (M.R.). El resultat del referèndum no deixava lloc a cap dubte; el 90% dels votants van optar pel “si”, mentre que el “no” fregava el 8%, només un 1% va votar en blanc.
Els
resultats del referèndum però al final no va servir per aconseguir la tant anhelada
independència. Encara que el 27 d’octubre de 2017 el Parlament va celebrar un
ple per proclamar unilateralment la independència de Catalunya del Estat
Espanyol, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, la posava immediatament en suspens després de
fer la proclamació i uns minuts més tard el Senat espanyol aprovava aplicar l’article
155 de la constitució de 1978, que va comportar la destitució del govern de la Generalitat
i convocar eleccions al parlament de Catalunya dos mesos més tard.
Avui el panorama no és gaire engrescador, amb els líders sobiranistes empresonats o al exili, el govern central a precipitat al país a unes altres eleccions forçoses, unes eleccions que per la majoria de forces independentistes haurien de tenir caire plebiscitari, però la realitat és més complexa, ja que les tres principals forces sobiranistes tenen enormes discrepàncies entre elles i sembla impossible poder pactar un full de ruta conjunt, així que ens trobem enmig d’un nou repte per construir el nostre futur, però amb moltes d’incerteses en l'horitzó més immediat.
___________________________________
INHABILITAT
Unes 1.500 persones s'han manifestat aquest vespre a Girona per mostrar el rebuig a la sentència del Tribunal Suprem que per unanimitat ha decidit la inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra.
Les protestes han estat convocades pels CDR que s’han concentrat a dos quarts de vuit del vespre a la Plaça U d’Octubre i després han marxat en manifestació per diferents carrers de la ciutat.
A la Plaça del Vi s’han afegit a la concentració convocada per Girona Vota, que celebrava la seva concentració dels dilluns en suport als presos polítics, concentració que acompleix 155 dies.
_____________________________
RIDERS
El suprem sentència que els repartidors a domicili coneguts com a Riders, son falsos autònoms, per tant considera que existeix una relació laboral entre els repartidors i l‘empresa Glovo, aquesta empresa es dedica a comprar, recollir, i repartir comandes a domicili.
És un primer pas molt important, però no la solució final perquè hi ha sentències contradictòries d’altres tribunals.
La difícil nova normalitat arriba a l’escola.
Després de la primera setmana del inici del nou curs escolar, la normalitat sembla que ja està instal·lada a les aules, encara que no ha estat una tasca fàcil.
Higiene, presa de temperatura, mascaretes quan
calgui, grups estables i que corri l’aire, aquestes son les normes per començar
el nou curs.
L’evolució
de la pandèmia però farà que aquestes normes es vagin ajustant a la nova
situació en cada moment.
A
Catalunya 5000 nous professionals de l’ensenyament i 370 milions d'Euros extres, serà l’aportació
de la Generalitat per tirar endavant el proper curs.
Amb
tot i encara que el Conseller d’ensenyament Josep Bargalló, insisteix a dir que
el centres son segurs i les mesures suficients, els sindicats o qüestionen, o veuen insuficient i avisen amb mobiltzacions.
______________________________
Avui que celebrem el dia mundial de la fotografia voldria recordar una anècdota de fa ja uns anys i tenir un record per a una persona que ja no hi és i que sense ella no hagués arribat mai fins aquí, en Miquel Nauguet, fotògraf amic i mestre.
Aprofitant
que estava fent un taller d’il·luminació d’estudi amb en Miquel, vaig aprofitar
per fer unes fotografies per presentar a un concurs que es feia a prop, a Maçanet
crec recordar.
Vam
anar fent tot el procés fins obtenir les fotografies acabades, el muntatge,
il·luminació, revelat, còpies finals.
Eren
imatges grans, de 30X40, un format molt usual a l’època, quasi tots els concursos
demanaven aquesta mida.
Les fotos ja revelades portaven una estona rentant-se, s’havien d’esbandir perquè no quedessin restes del químics i jo ja estava impacient per veure-les emmarcades i penjades a la paret. Ell també tenia dins el mateix bany de rentat, unes quantes còpies d’un treball que havia fet amb els nens de les escoles de primària de Sant Celoni.
Mentre
jo anava traient i estenent les fotografies, en Miquel m’explicava que donem
poca importància al rentat de les còpies i moltes vegades no el fem bé, per això de la pressa,
de veure la nostre obra d’art totalment acabada massa ràpid i que una bona
esbandida és molt important perquè no quedin restes de químics a les
fotografies, això t’assegura una bona conservació de les imatges revelades per
molt temps.
De seguit vaig adonar-me que no hi havia pinces suficients per penjar totes les fotografies i li vaig demanar a en Miquel si en tenia més, em va contestar que si i de seguit va treure una embosta de pinces d'estendre la roba. A mi no m’agradava penjar les fotografies amb aquestes pinces perquè marcaven molt el paper. En uns minuts en Miquel les va anar desmuntant una per una amb parsimònia i les va tornar a muntar, però ara girades de tal manera que agafaven delicadament el paper sense marcar-lo, mentre em deia: ja tenim pinces, hem convertit les pinces d’estendre roba en pinces de fotògraf.
Vaig
trobar aquell fet tant senzill i gens trivial, molt imaginatiu, les pinces així
resultaven molt efectives i barates, en aquella època, les economies no donaven
per masses alegries i coses com aquestes permetien estalviar uns diners, ja què
les pinces utilitzades per aquest fet solien ser cares i se'n necessitaven moltes.
Al cap de poc temps jo també em vaig dedicar
professionalment a la fotografia, al fotoperiodisme concretament i certament
durant aquest anys he pogut comprovar la importància de la pinça de fotògraf i el saber adaptar-te ràpidament a les
circumstàncies, saber improvisar de manera ràpida i efectiva per resoldre un
problema qualsevol, saber donar-li la volta a les coses perquè funcionin, i
saber esbandir bé, perquè no quedin restes tòxiques, ni químiques ni emocionals,
que a la llarga et puguin perjudicar.