Els amics més íntims de Miquel Ruiz li van
donar el passat dia 13 de març, un darrer adéu amb un homenatge pòstum i fent
un repàs de les anècdotes, facècies i moments viscuts amb el fotoperiodista de
Fortià al llarg de la seva vida.
L’acte que va tenir lloc a la Casa de Cultura
de la ciutat, hi van assistir El seu fill Isaac i la seva vídua Dolors, a més
de representants de la Diputació de Girona i del Col·legi del Periodistes
d’aquesta demarcació.
Quan el vaig conèixer, un estiu, allà ben
entrats els anys 80, me’l van presentar com en “Bragues”. Més tard vaig
descobrir el perquè; abans de començar a treballar com a fotoperiodista, en
Miquel portava una parada de llenceria fina pels mercats de la província.
Un dia vam coincidir en una feina tots dos.
Recordo com si fos ara; Era a la discoteca Bananas, a Roses.
Jo, amb les meves càmeres penjades al coll per documentar un esdeveniment i en
Miquel amb un flotador de cocodril dins la piscina que hi havia muntada al mig
de la pista, gaudint de la nit i la “Festa de l’aigua”.
En Miquel era una persona responsable i compromesa que estimava la seva feina, estimava la gent i estimava Bòsnia com ningú, tenia un lligam especial amb el país dels Balcans. En Miquel estimava la gent i per sobre de tot estimava la vida, aquesta vida que li ha girat l’esquena quan encara no li tocava. Bona llum i bona sort bon amic.
