Si volem sobreviure ens hem de deshumanitzar.
Vostè com marxista, te la sensació d’haver
perdut la batalla contra el capitalisme¿?
Si, el capitalisme ha fet una feina tant bona,
ha aconseguit que les élites extractives tinguin ideologia pràctica en aquests
moments i han aconseguit també convèncer les nostres elits comunistes amb la
globalització, que és la pitjor idea que ha tingut la humanitat, aquest sistema
injust, ens han portat al llindar de l’extinció.
Considera el sistema capitalista responsable d’aquest
desastre ¿?
Son responsables molt directes de
l’aprofitament que n’ha fet tothom d’aquest tipus de plantejaments. El
capitalisme és un sistema totalment anacrònic, parteix de les lleis
biològiques, no de les lleis socials i per tant és el pitjor que ens podia
passar i la globalització és l’expressió claríssima d’aquest inter-imperialisme
que hi ha al món, es un gran problema, perquè genera moltes contradiccions.
El comunisme seria la solució¿?
L’estructura més gran que hi ha al món és el
Partit Comunista Xines, els comunistes hem aconseguit a molts llocs i en aquest
cas a Xina, fer una munió de plantejaments tant potent, que hem fet la
organització més gran de la història de la evolució humana. El problema és que
a la vegada hem assumit conceptes que van contra el desenvolupament del nostre
propi sistema. Però cap altre instrument com el marxisme, ha estat capaç de fer
una organització així i no se sap la importància que té. ho explico perquè la
gent això no ho dimensiona, perquè no s’explica, la informació sempre és esbiaixada i contra el comunisme directament.
Vostè diu
que anem cap el col·lapse¿?.
No és que hi anèm, ja estem col·lapsant, en el meu darrer
llibre [El futur de la humanitat, Ara Llibres, 2022] ho explico i proposo un decàleg per evitar el col·lapse, deu
punts, que recorden els deu manaments.
Diu que ho evolucionem o fem la revolució, fan
falta líders¿?
No fan cap falta. El lideratge és una cosa
biològicament atrassada. Això és història passada, de societats que no tenen
res a veure amb les societats de la revolució científico-tecnològica. Compta
que 50 anys d’ara son 10.000 d’abans. El lideratge és una qüestió de la
teologia animal, tots els animals amb una certa agrupació, utilitzen el
lideratge. Nosaltres com animals racionals hem tingut temps d’evolucionar i
veure que els líders son el pitjor que hi ha. A sobre d'una espècie imbècil,
acabem escollint imbècils.
Llavors que caldria fer en una societat tant
manipulable com la nostre¿?
A les societats nostres modernes, avançades, fa
falta direcció i coordinació. Les societats sempre han estat manipulables, la
fake news més gran i més ben construïda de la història almenys a occident, és
la d’Adam i Eva. A còpia de repetir-la, la gent la acaba tenint esperança tenint
fe, perquè ho veu proper. La racionalitat costa molt més d’integrar-se als
processos socials, ja que depèn de la lògica, de fer-se preguntes; perquè, com, i la fe depèn només de
repetir-ho tant com calgui. Els humans des de que tenim consciència, el primer
que fem és desinformar, perquè és una forma d’agafar avantatge selectiva
respecta al teu entorn. Desinformar vol dir no informar. Quan es fa el foc els
que el tenien amagat, no explicaven com el feien, així en un sector determinat
tenies factors selectius que t’ajudàven a créixer i també et donava poder. La
competitivitat selectiva del passat, ens ha fet competitius com espècie en el
futur.
Aquest és un comportament essencialment humà¿?
Absolutament, la gent que diu que el que està
passant no ha passat mai menteix, el nostre cervell és el mateix, ha
evolucionat, per tant hi ha algunes coses del substracte, que sempre son igual
d’humanes, som una evolució de la naturalesa.
Marx diu que la lluita de classes és el motor
de la història, encara hi ha lluita de classes¿?
Com revertim aquesta cursa cap al desastre¿?
El sistema capitalista no soluciona els
problemes que està generant està esgotat. I no perquè haguem estat capaços de
tombar-lo, sinò perquè té 300 anys, és vell i no té cap possibilitat de créixer
d’acord amb el funcionament social i qualsevol sistema que no soluciona els
problemes que genera acabarà col·lapsant, Marx un del pensadors que ha produït
més transformacions socials ja ho va plantejar. per això encara avui lluiten
contra les seves idees.
Perquè no hem pogut tombar el capitalisme¿?.
Els comunistes hem tingut errors molt grans, no
hem fet prou autocrítica, però ara l’estem fent, no estem purgant pecats com diuen,
sinó superant aquests errors. En el llibre que he fet El Futur de la humanitat, un dels deu manaments es diu la
individualitat col·lectiva. Un dels errors és que no escoltem a les persones i
és molt important escoltar, sobre tot quan tens qüestions que tu no tens clar
de poder solucionar. Si ets un director d’un equip o un coordinador has
d’escoltar, es molt important, després faràs el que convingui però primer
escoltar. Quan no escoltem la gent es torna individualista. “Ningú m’escolta,
millor estar amb mi mateix”, això és l’individualisme. El que s’ha de forçar és la individualitat
col·lectiva, construïr des de l’individu lo comunitari. Hem fet estructures
socials, on l’individu en forma part, però una part mecànica, hem trencat tota
la iniciativa que hi pot haver en el pensament social humà. El comunisme futur,
com a interdependència social i solidària, es basa en que la gent es senti
escoltada i sigui protagonista de la història col·lectiva.
Això seria socialitzar el pensament¿?
Si i el pensament crític. I si tothom actua de
forma que permeti els canvis i transformacions, si que canvies també el món. Es a dir el món s’ha de canviar a
partir de les persones. I ara mateix si tot el món, amb les possibilitats que
hi ha de comunicacions i tecnologies, es posa a fer el mateix arreu, la
transformació és possible. Un exemple molt pròxim a nosaltres; parlant amb les
classes extractives del nostre país, de Catalunya i Espanya, no es creien que
podéssim arribar on hem arribat, no es creien que hi hauria una rebel·lió.
Pensaven que podrien parar-ho. Els deia “això no ho parareu, això ho guanyarem
perquè és una convicció individual i una qüestió col·lectiva”. Els individus és
reforcen en les seves idees, les dels seus avis, la llengua, una voluntat
popular? No, una estructura social que té una voluntat històrica, això és el
que hi ha a Catalunya .
Vostè no era independentista¿?
No però també em vaig fer independentista. En
la meva conferència sobre la “Refundació del catalanisme” el 2002, jo no
parlava de independentisme, només d’unificació de forces i que fóssim
respectats, però des d’una perspectiva global de respecte als pobles. El que ha
acabat passant a Catalunya és un exemple de com es poden produir aquests
canvis; quan hi ha una convicció socialitzada, raons històriques, identitàries,
que és el més important que tenim els humans, perquè sense identitat no hi ha
diversitat.
Això ho havien de fer els partits¿?
Si però a Catalunya ha estat al revés, sovint
sentim coses per parts dels partits com és que el català no es parla, però és
que no s’ha fet res, mecànicament han fet que la gent a l’escola parli català
però no s’ha convençut a la gent que aquesta és una llengua que contribueix a
la diversitat perquè políticament no s’ha fet res.
Serem independents Catalunya¿?
Vostè a fet moltes coses fora de Catalunya¿?
Si, jo he fet molts equips, moltes estructures
en tres instituts d’evolució humana, he contribuït al museu de l’evolució. A
Catalunya, que era una avanguarda social, identitaria, cultural, no he pogut
fer res. La cultura s’ha deixat de banda i no parlo de subvencionar-la, parlo
de recolzar-la. Ho he pogut fer tot això a Castella i León, amb un president de
l’Opus que va entendre el missatge.
La intel·ligència humana ha arribat a punt en
que no evoluciona més¿?
La intel·ligència no te res a veure amb la
consciència, dos pilars de la humanitat. La intel·ligència és un procés
d’associació d’idees i conceptes que fan operatiu el treball. Es pot ser intel·ligent
i una mala persona, ignorant i una gran persona i intel·ligent i gran persona
perquè té consciència. Integrar consciència i intel·ligència és molt complicat
i això és clau ara mateix, que pot salvar l’espècie¿?, la intel·ligència artificial.
La AI ens permetrà avortar la globalització i fer la planetització. Sense un
big-data, una capacitat de interdependència molt gran, seria impossible
mantenir els sistemes energètics, col·laboratius.
La AI, ens pot arribar a controlar a nosaltres o
acabar amb l’espècie¿?
N’estic convençut però això serà bó. I si un
mecanisme ultrahumà que hem provocat nosaltres, ens extingís, perquè la nostre
consciència, el nostre treball mantingui un equilibri amb el planeta, seria
el més lògic.
El sistema no pot més¿?
Nosaltres hem apretat el sistema al límit i ara
ja no hi ha res a fer, ara petarà, no es pot reedressar. Un cop hagi col·lapsat,
tots aquests elements que ara discutim son els que es podran posar en
funcionament.
Hi haurà un abans i un després del conflicte
d’Ukraïna¿?
Segurament, A nivell polític militar, la
sortida a la Mediterrània de la flota russa des de Crimea és un tema important
i la OTAN continua pressionant el sistema de l’ex-Unió Soviètica per controlar
els pols estratègics, sobretot
l’exportació de grà. El conflicte s’ha d’entendre com una revolució
antiimperialista, com va fer Lenin.
Estaríem a la tercera guerra mundial¿?
Estem a la tercera guerra mundial encoberta,
això va començar pel control de matèries primes, del petroli i les conduccions
de gas ja amb el conflicte d’Afganistan,
després Irak. Ara ho veiem amb tot el que està passant també al Sagel,
Mali, Nigeria. Un cop acabats els conflictes, Àfrica, que te molt potencial, experimentarà
un creixement i en 30 ò 40 anys, agafarà el relleu de Xina i serà un dels continents
més avançats del món.
Podem viure una conflicte nuclear ara mateix¿?
És molt probable, tot el que hem inventat ho
hem acabat socialitzant, per tant amb les condicions actuals de conflicte, és
molt possible encara que probablement això no significaria l’extinció de
l’espècie, ni de la vida al planeta.
No ho crec, penso que serà una nova forma de
capitalisme, no he vist que en aquest sistema cap canvi ideològic ni que es
parli de planetització.
Planetització¿?
La demografia baixa, acabarem desapareixen per
falta de neixaments¿’
Som 8000 milions d’humans al planeta, som molt
pocs, i la població mundial disminueix Xina mateix pot perdre un 100 milions
d’habitants en tres anys. Si la nostre espècie no creix la probabilitat de
l’extinció si no hi ha biotecnologia social aplicada, és molt gran. En set
generacions l’espècie pot desaparèixer, parlo de probabilitats, però tenim molts mitjans per fer que no passi.
Que passa amb el canvi climàtic¿?
Hi ha dos models, però pren molta força segons
un informe de Copenhaguen, també de Rússia que amb l’aturada de les termohalines
(corrents oceàniques), la conductivitat de l’aigua ha pràcticament desaparegut
a les zones pròximes de l’hemisferi nord i podria començar una nova glaciació,
que segons tots els models, es produirà en aquest segle a partir de 2030.
L’espècie humana no està dissenyada per morir-nos
sinó per sobreviure¿?
La nostra espècie i la de qualsevol animal, la
consciència s’ha desenvolupat per sobreviure. De la mateixa manera que la
nostre consciència ens pot autodestruir, també ens pot generar una tendència a
transformacions continues per no fer-ho. En un futur podrem transformar-nos
fins agafar un tipus d’adaptació energètica ho humana que vagi més enllà del
principis de les forces naturals que coneixem. I això dependrà molt de la
intel·ligència artificial generativa i creativa.
Això faria sorgir noves espècies¿?
Si al final d’aquest segle serem diversos, pot
ser que hi hagin varies espècies. Molts no voldran ser modificats, per
qüestions conservacionistes o religioses i encara que la religió ha estat un
qüestió fonamental per convertir-nos en humans, ara la seva desaparició serà fonamental
per deshumanitzar-nos, perquè si volem sobreviure ens hem de des-humanitzar. Ho
explico en un llibre que encara no ha sortit això.
El nostre futur es conquerir el cosmos¿?
De fet ja venim de l’espai i ho farem de
conquerir el cosmos, tal com vam sortir d’Àfrica si volem sobreviure hem d’anar
a conquerir l’espai. Perquè la vida prosperi, el factor fonamental és la
reproducció i trobar un lloc per fer-ho, és la base del nostre futur. La
intel·ligència artificial creativa, la biomedicina i la biotecnologia seran
fonamentals. La conquesta del cosmos no és farà amb vida amb suspensio, sinò
enviant pre-vida; ovocits i esperma congelats, que màquines s’encarregarien de
fer prosperar en algun planeta llunyà.
