EL DIA DESPRÉS
 |
| Campaments Saharauis. Tindouf. Ll. Serrat/2009 |
Encara ressonen els aplaudiments, mentre es van fonent els llums de
l’escenari, cau el teló i els tramoistes comencen a desmuntar l’escenografia.
S’ha apagat l’eco de les veus dels actors; lluny queden el reguitzell de
promeses, projectes, declaracions de bones intencions. Un compendi de retòrica
ideològica, de símbols, rituals i emocions. La posada en escena d’una obra
d’intenció que pretén ser ambiciosa i que al final quasi esdevé una
tragicomèdia.
Ha estat tota una setmana de teatre monumental on no s’han estalviat ni
esforços ni mitjans. Ja ha passat tot; els actors i tota la caravana que els
envolta han marxat buscant nous països, nous escenaris, nou públic. I ara què?
Ahir tot eren propostes de pau, de canviar el món. Tot eren promeses de
prosperitat, de germanor. Hem d’acabar amb la polarització, amb la fam, la
desigualtat, amb els infants xafats sota les bombes, amb el masclisme assassí
que mata una dona cada setmana al nostre país. S’han omplert la boca de bones
paraules demanant acabar amb la pobresa i l’esclavitud. Com si pel sol fet de
proclamar-ho de veu alta als quatre vents, de celebrar un cerimonial per
conjurar els poders supranaturals, s’hagués de produir el miracle i l’endemà
tot hagués esdevingut una bassa d’oli, una terra de pau i bé; però no, el món
segueix girant amb els mateixos conflictes que ahir, amb més morts a Gaza, al
Donbass, a l'Iran. El Sudan s’ha despertat avui amb un atac per drons. Al
Sahel, grups extremistes vinculats a Al-Qaeda i a l'Estat Islàmic controlen
grans zones rurals i bloquegen ciutats senceres. A Síria, amb l'arribada al
poder —amb el suport de la comunitat occidental— del grup islamista Hayat Tahrir
al-Sham, moren assassinats centenars de cristians cada dia.
 |
| Campaments Saharauis. Tindouf. Ll. Serrat/2009 |
El teatre ha marxat cap a un altre lloc i aquí, avui, les ràdios ja no parlen de promeses de pau, ni d’acabar amb la violència, ni que no podem seguir ancorats en la polaritat. Ningú no publica avui que caldria mirar lluny, cap a un món multipolar. Sense esclavitud, sense explotació de l’home per l’home. Encara que en aquesta obra no sortís, hi ha qui treballa per un món més just, més plural, però en un altre teatre.
Avui he vist coses que no creuríeu: resums fixant-se només en el decorat, el
vestuari, lo superficial. Rius de tinta per parlar de l’anècdota. Articles
d’opinió que només són pures ensabonades o brindis al sol. Pura retòrica
intel·lectual en la qual periodistes que mai han sentit parlar de geopolítica,
ni saben què ha estat la Guerra Freda, parlen de polaritat com si n’haguessin
fet la tesi doctoral.
En fi, tot això es perdrà entre les xarxes neuronals i les memòries de
silici, òxids i polímers, com llàgrimes en la pluja.
