El papa Lleó XIV està generant uns quants titulars aquests dies.
"Lleó XIV clama des de la Sagrada Família per una societat que no
giri la cara als vulnerables."
"El Papa commou Brians: 'La dignitat humana no es queda mai
tancada darrere d'uns barrots'."
"Els errors de la vida no determinen la identitat d'una
persona."
"Lleó XIV sacseja l'agenda política espanyola amb una denúncia
contundent de la polarització."
"L'economia ha de servir a les persones i no a la inversa; una
societat que oblida els seus avis i ignora els seus joves està abocada al
fracàs."
"El futbol ens recorda una cosa que no hem d'oblidar: la vida no
és una carrera per lluir-se en solitari, sinó un camí que aprenem a recórrer
junts."
Fem titulars, cròniques acurades i articles d’opinió amb sentències
que, si ens aturem a pensar només uns segons, de seguida ens adonarem que no són
cap novetat, que no tenen res de revolucionàries ni canviaran absolutament res
en un món que sembla abocat al desastre.
Si analitzem fredament els titulars que la premsa d’aquests dies
publica, veurem que no hi ha absolutament res que ja no s’hagi dit abans. Són,
de fet, els mateixos mantres de sempre. El manual clàssic del discurs papal
repetit una vegada i una altra. Si canvies el nom de "Lleó XIV" pel
de Francesc, Benet XVI o fins i tot Joan Pau II, el discurs funciona exactament
igual.
Fa anys, l’Església arribava als
joves a través dels centres parroquials, els esplais i els agrupaments escoltes
(el cau).
Aquests dies, Lleó XIV —aprofitant que s’està a punt d'inaugurar el
campionat del món de futbol— ho ha utilitzat per advertir els joves sobre els
"perills del món modern". És un clàssic que es va adaptant a la
tecnologia i a les tendències de cada època (abans eren els "falsos
profetes", els ateus, els agnòstics i els anticlericals; ara són els
algorismes i les fake news).
En resum: frases fetes, benintencionades i previsibles. És la retòrica
oficial del Vaticà adaptada al 2026. L'únic que canvia és el micròfon i el
decorat darrere del Papa.
