divendres, 30 d’octubre del 2015

ROSENDO


El rocker madrileny Rosendo, va omplir l’espai de la Copa amb el seu rock dur i urbà.


El fundador del mític grup de hard rock, Leño i autor de grans temes com Maneras de vivir, Agradacido, o vergüenza torera, no va decebre en el concert que hauria d'haver sigut el darrer a la ciutat, perquè segons l’artista, està fent els darrers concerts de la seva dilatada carrera, encara que ell mateix després ho poses en dubte.
El poeta madrileny de hard rock, va oferir una actuació estel·lar per recordar per Fires.

Etern Rosendo 

©Lluís Serrat/2015



dilluns, 26 d’octubre del 2015

CASTELLS DE FIRES / HUMAN TOWERS

El 2014 per Fires, els Minyons de Terrassa van aixecar per primer cop a la Plaça del Vi un castell de 10 pisos amb folre i manilles, convertint així la mítica plaça gironina, amb una plaça de 10.



Ahir els Minyons ho van celebrar carregant i descarregant el tres de deu amb folre i manilles que va fer esclatar la plaça del vi. Tampoc va decebre l’actuació dels Marrecs, amb el seu cinc de vuit  carregat i descarregat amb molta seguretat i fermesa.
Capgrossos de Mataró es va estrenar amb un tres de nou amb una actuació impecable.







Tres de 10 amb folre i manilles

©Lluís Serrat/2015

dimarts, 20 d’octubre del 2015

TARDOR/FALL ON PUIG NEULÓS


Ha arribat la tardor, la tardor ve de plenitud i no és una contradicció. És en aquesta època de l’any quan tots els fruits, els sembrats, han arribat a la seva maduresa i poden ser recollits per començar de nou el cicle.



Al massís de les Alberes, a la fageda de Puig Neulós els faigs centenaris van pintant les seves fulles d’un color torrat abans de que vagin caient al terra  amb persimònia.
©_Lluis Serrat/2015

divendres, 18 de setembre del 2015

La Llamada del Puma


Ahir al Pati Llimona de Barcelona El fotògraf naturalista Andoni Canela va presentar el seu darrer llibre “La Llamada del Puma” Amb textos de Maritxell Margarit i il·lustracions de Unai canela.
“La Llamada del Puma” no és només un llibre de fotografia, és una gran aventura viscuda en família pels cincs continents del planeta durant mes de quinze mesos.

Andoni amb la seva esposa Maritxell i els seus dos fills: Unai i Amaia van emprendre un viatge èpic pel món per atrapar en unes fantàstiques imatges, set animals emblemàtics dels cinc continents que han visitat. Tots immersos en els paisatges espectaculars del seu habitat natural.
Andoni explica que el Puma va ser l’excusa principal per emprendre aquesta aventura. Ja havia intentat retratar el puma en alguna altre ocasió, però sempre se li havia escapat. Com a felí, és un animal molt difícil de aconseguir fotografiar.

 El puma també és l’animal preferit de l’Unai,  per això el llibre porta per títol: La Llamada del Puma.
A més dels animals motiu del viatge, El Puma i el Bisó d’Amèrica, el cocodril marí d’Austràlia, el pingüí de l’Antàrtida, el càlao d’Asia, el llop europeu i l’elefant africà, en el llibre també trobareu animals tant sorprenents i difícils de veure com el casuari, una reminiscència de passat que viu als boscos australians.
Tots els animals estan esplèndidament retratats per l’Andoni, en unes imatges netes, pures, despullades de qualsevol guarniment superflu, o sigui, natura en estat salvatge.
  A “La Llamada del Puma” no solament t’atrapen les imatges de l’Andoni, la Maritxell des del seu punt de vista de mare i esposa et transporta amb els seus acurats textos per aquests paisatges com si realment estiguessis allà, sense oblidar les il·lustracions de l'Unai amb els seu particular toc de color. Un llibre rodó que encantarà tant a grans com a petits.

A la meva mare que té vuitanta vuit anys li ha encantat i només hi ha una cosa no  li agrada: que la lletra és una mica petita.

©_Lluís Serrat 2015.

diumenge, 26 de juliol del 2015

SANTA ANNA




La pirotècnia del País Basc Valacea-Pir va inaugurar el passat dijous dia 23 el 45é concurs de focs artificials de Blanes
Blanes té castell de focs per les festes de Santa Anna des de fa més de cent anys. Només és van interrompre entre 1936 i 1944 durant el període de la guerra civil.
Evidentment que les exhibicions aleshores eren molt més discretes i curtes. Les que es fan ara solen tenir una durada com a mínim de vint minuts sense parar. Aleshores tampoc tenien categoria de concurs.
La pirotècnia del País Basc Valacea-Pir va inaugurar el passat dijous dia 23 el 45é concurs de focs artificials de Blanes
Fou durant els anys 70’s  amb l'esclat turístic de la costa Brava, quan els castells de focs artificials de Blanes va agafar  embranzida, ja que va ser aleshores quan es va decidir organitzar el Concurs Internacional de Focs d'Artifici de la Costa Brava
El concurs a tingut èpoques que ha durat quatre dies i èpoques en que n’ha durat només tres. Actualment te una durada de quatre dies i hi participen les principals pirotècnies del món.
Avui teniu la oportunitat de gaudir de l'espectacle que posarà punt i final a les festes de Blanes d'enguany, amb la pirotècnia de València: Global foc Cavaller FX.

diumenge, 19 de juliol del 2015

"NOMÉS ÉS ROCK & ROLL"


 Sopa de Cabra, la mítica banda gironina nascuda a mitjans dels vuitanta a Girona, i liderada per Gerard Quintana a tornat amb força de nou als escenaris.
 Al 2011 i després d’un silenci de deu anys, van tornar per fer un seguit de concerts com a tribut al seus fans amb motiu del 25 aniversari del grup.
 Llavors no va quedar clar si allò tindria continuïtat o no, però ahir el rock de Sopa va tornar a sonar contundent al Guíxols Arena davant de més de 6000 seguidors.
Durant prop de dues hores i mitja van sonar tots els temes de Sopa que més que cançons ja son himnes, i tres més de inèdits que estan destinats a ser-ho.
Per sort Sopa de Cabra ha tornat de nou a pujar als escenaris, esperem que aquesta vegada sigui per quedar-se molt temps i podem seguir somiant.

©_Lluís Serrat/2015

diumenge, 12 de juliol del 2015

GENOCIDI DE SREBRENICA






Els més de 8000 habitants de Srebrenica que van ser assassinats ara fa exactament 20 anys en la anomenada guerra dels Balcans, van rebre un emotiu homenatge de la ciutat de Girona el passat dia 11 a la Plaça del Vi.
En l’acte es va llegir una carta de la presidenta de les Mares de Srebrenica, Munira Subasic condemnant la matança i agraint la tasca solidària que va fer la ciutat de Girona a través de les seves institucions i les campanyes dutes a terme per la organització solidària Fotògrafs per la Pau que presideix el fotoperiodista Miquel Ruiz.
En el seu discurs Miquel Ruiz va lamentar que la ONU no hagi reconegut encara la matança de Srebrenica com a genocidi i que les tropes formades per cascos blaus integrats bàsicament per forces holandeses s’inhibissin en la defensa de la població i no fessin res per aturar la massacre.
Ruiz també va agrair a les institucions el suport i l’ajuda que va rebre en totes les campanyes que va dur a terme Fotògrafs per la Pau.
Lluís Serrat/2015

dijous, 9 de juliol del 2015

AIRRACE 1 World cup, Alguaire Lleida.


AIRRACE 1 World cup Alguaire Lleida.

Les primeres curses aèries es van fer a Reims. França, a principis del segle 20, però la formula 1 de l’aire data de 1947.
Va començar als Estats Units a mitjans dels anys 40. En aquella època es van determinar el tipus d’avions que competirien, mides, pes i potència etc. Les aeronaus de l’Air race 1, porten un motor de quatre cilindres contraposats de 480cc. Que donen una potència de 85 CV, l’hèlix és d’atac fix, la superfície alar ha de tenir un mínim de 6,1 metres quadrats i l’aparell un pes mínim de 227 Kg.


La única modificació significativa durant 50 anys ha estat l’augment de la cilindrada que ha passat a ser de 480 cc. a 508 cc.

Algunes aeronaus son també veteranes com aquest Cassutt III M. que te més de vint anys pilotat per el nord-americà Mike Mundell.  
El avions tenen una mecànica molt senzilla que també els fa molt fiables i segurs. Les curses es disputen en un circuit oval de 5000 m. senyalitzat per torres que s’han de passar per fora a velocitats que poden superar els 400 km. per hora.




Els avançaments és fan sempre superant els contrincants per sobre mai ni pel costat ni per baix.

La majoria dels participants son pilots veterans amb molta experiència en aquest tipus de curses. com el francés Guy Chereau.




Christian Guilie és un veterà Pilot francés.

©_Lluís serrat/2015 






diumenge, 21 de juny del 2015

PACO IBAÑEZ



Paco Ibáñez va omplir divendres passat la (a)phònica de Banyoles amb la poesia de sempre i la seva prosa combativa.
  Miguel Hernández, Gongora, Blás de Otero,  Lorca, León Felipe, Goytisolo, Quevedo Espriu...hi van ser presents a través de la veu i la música de l’artista.
 Paco Ibáñez ha sabut musicar i interpretar com ningú els poetes clàssics que  sempre sonen nous en la veu trencada del cantant, que s’autodefineix com Catalano-Vasco-Francés.
Paco Ibáñez va començar el seu recital fent una defensa aferrissada de les diferents llengües que és parlen a la “Península Ibèrica” i que molts volen amagar, va dir.
Se li va resistir però, el poema Barques de paper de Salvador Espriu, perquè malgrat que és un idioma que adora, diu que sempre se li ha resistit.
Paco Ibáñez va interpretar temes també en francès, en gallec, i en l’euskera en un recital emotiu i intimista de quasi dues hores i buscant sovint la complicitat del públic que és sabia la majoria de cançons.
El símbol més significatiu de la resistència antifranquista, va fer un dur atac contra la invasió de la cultura anglosaxona, mostrant sense embuts la seva aversió a tot allò que soni anglès. No va parar de  recalcar (sobre tot, dirigint-se a la gent jove), que no és deixi alinear per aquesta corrent tant potent o pel futbol, que la única cosa que pretenen és que no pensem i obeïm.

©_Lluís Serrat/2015

dilluns, 8 de juny del 2015

DESIL·LUSIÓ

Com va dir una vegada un gran del futbol català Carles Reixach, en aquest joc poden passar tres coses: que guanyis, que perdis, o que empatis, o com deia també un altre mestre d’aquest esport de masses Johan Cruyff, “todo es muy sencillo: si marcas uno mas goles que tu oponente, ganas”.







Ahir el Girona tot i empatant, no en va fer prou per guanyar-se la primera divisió del futbol estatal i el que havia de ser una festa grossa es va convertir en una vall de llàgrimes.










Però el futbol només és un joc, un joc en que a vegades es guanya i d’altres es perd i al Girona encara li queda una altre oportunitat. Diuen els que hi entenen que remota però s’haurà de jugar, s’haurà de competir i com que estem parlant d’un joc, a vegades es pot guanyar.

©_Lluís Serrat/2015