divendres, 10 de juny del 2016

ADEU LLUÍS SALOM


Quan feia primer de batxillerat, per vacances anava a treballar en un petit taller de motos de Breda.
Passava l’estiu desmontant motors i netejant les motos dels joves del poble que venien cada dia a fer-la petar. Explicaven una i altre vegada les seves gestes a la carretera, fugint de la policia de transit que no els podia atrapar amb les seves lentes Sanglas. Es passaven hores posant a punt les seves màquines amb la intenció d'anar sempre més ràpids.
 Així jo em feia uns calerons, (més de propines per deixar brillants els carenats i les llandes de les motos), que pel sou que em pagaven al taller.
 Recordo que eren un grupet molt afeccionat a les motos i a la velocitat i amb una certa rivalitat entre ells. Quasi tots tenien un sobrenom: El de Cal Brau, El de Cal Rey, En Piuma, En Mayugo, el Ros del Turó, en Montplet...i alguns que he oblidat. tots tenien bones màquines: MV, Rovena, Zundapp Ducati, Laverda, Bultaco MK 2,  les famoses Derbi, però preparades en el mateix taller que anaven com bales.
Eren altres temps no hi havia radars, molt poc trànsit i carreteres amb moltes corbes.
El mecànic i amo del taller que formava part de la colla, quan no hi havia res per fer, em feia entretenir retallant les fotos dels pilots famosos que sortien a les revistes de motociclisme i posar-les en un àlbum classificades, aquí va començar la meva afecció a les motos i a les curses.
De tots els pilots que anava coneixen mentre retallava i enganxava fotos, totes en blanc i negre, un pilot em va cridar l’atenció pel que publicaven d’ell les revistes de l'època, en Jarno Saarinen ( el finlandès volador) li deien.
Saarinen, acostumat a pilotar sobre gel al seu país, tenia un estil molt espectacular per l’època. Ara podem dir que va se el precursor de la forma habitual de pilotar avui dia, derrapant i penjant-se de la
moto per traçar les corbes.
Saarinen també era enginyer i va ajudar a Yamaha en el desenvolupament dels seus motors als anys setanta.




Saarinen va ser el primer campió del món de Finlàndia de motociclisme i estava segurament destinat amb la Yamaha que ell mateix preparava, a destronar la llegenda viva del motociclisme Giacomo Agostini i la seva MV Augusta, que durant molts anys van ser imbatibles.
Però la seva carrera es va truncar a les 15:17 minuts del 20 de maig de 1973 a Monza, ara fa exactament 43 anys. “El finlandès volador” va perdre la vida en un dissortat accident juntament amb el pilot italià Renzo Passolini, en caure tots dos per culpa d’una parada sobtada del motor de Passolini que anava davant seu. El pilot Barceloní Victor Palomo també va patir ferides greus en el mateix l’accident. Als anys setanta les mesures de seguretat als circuits del mundial estaven lluny de les que hi han ara, corre el mundial de motociclisme era realment un esport d'alt risc. No vull dir que ara no ho sigui però molts circuits eren urbans i corre entre arbres i fanals era veritablement jugar-se la vida.
Les fotos d’aquell accident em van impactar  però m’agrada quedar-me amb la imatge de  Saarinen pilotant la seva Yamaha.



No m’hauria imaginat mai que 43 anys desprès jo mateix seria testimoni i retrataria un tràgic accident semblant: el del pilot mallorquí Lluís Salom. 




Salom que va estar molt a prop del guanyar el campionat del mon de Moto 3 els anys 2012 i 2013, era un pilot jove ràpid i amb un gran futur per endavant, només un clot i la mala sort van tallar de cop les seves il·lusions a la corba número 12 del circuit de casa, un traçat que coneixia bé i segurament hauria pogut fer amb els ulls tancats.
 No recordaré Saarinen volant pels aires després d’impactar amb Passolini, sinó traçant un revolt impossible amb gran precisió i amb el número 1 pintat al carenat de seva Yamaha. Igual  vull recordar Lluís Salom amb el seu 39 estampat al morro de la Kalex Honda, Perseguint Oliveira en la seva darrera volta dels entrenament lliures de la tarda del dia 3 de juny de 2016 poc després de les 15:17. 

©Lluís Serrat/2016

dimecres, 24 de febrer del 2016

FESTIVAL INTERNACIONAL DE CIRC FIGUERES




Un any més i ja van cinc, torna el festival internacional de circ de Figueres.
Un esdeveniment únic, que ha convertit la ciutat en un referent mundial d’aquest espectacle.
Amb més de 3000 anys de història, el circ, és una de les arts probablement més antigues de les que tenim referències.

Les principals activitats com el contorsionisme, l’equilibrisme o les acrobàcies, sorgeixen a les antigues civilitzacions orientals, com la xinesa, la mongòlica, la índia etc. I abans de convertir-se en l’espectacle que ara tots coneixem, aquestes disciplines servien d’entrenaments per els guerrers o per fer rituals religiosos.

Dimarts passat es fa fer la presentació dels espectacles d’enguany de la mà de Genis Matabosch, director del certamen.
Genis Matabosch és llicenciat en història de l’art, i un dels millors especialistes i col·leccionistes del món  en història del circ de totes les èpoques.


No va decebre el petit tast que algunes companyies van oferir a la premsa assistent a la presentació.
WuQiao Arts School of China, va fer uns exercicis de salts i equilibris en monocicle realment espectaculars. La parella 2-Zen-0, va evocar els frescos de Miquel Àngel a la cúpula de la carpa amb una alta dosis d’erotisme i risc. Passant pels delicats equilibris i contorsions inspirats en l’obra, el Llac dels signes de la companyia mongol Swan Lake.
Així doncs un  festival que promet emocions fortes i que no ens podem perdre.

©Lluís Serrat 2016

dijous, 21 de gener del 2016

PREMSA EN PAPER

Fa pocs dies vaig llegir en una informació, que la premsa escrita editada en paper, tenia el mateix futur que els discs de vinil.
El vinil és un suport on s’enregistrava la música per ser escoltada fins fa algunes dècades. Un radical lliure de l’eté per pèrdua d’un dels seus àtoms d’hidrògen, de fórmula C4H6O2. clorur de vinil, o sigui, un plàstic.
El suport on s’imprimeixen els textos i les imatges que conformen la informació que de moment ens arriba cada dia, és un element orgànic, la cel·lulosa de fórmula C6H10O5, o sigui paper.
Aquest material ha estat durant cents d’anys el suport ideal de tots els diaris del món.
No m’imagino que els diaris en paper acabin desapareixen i renunciem així a la qualitat i a les avantatges que té aquest suport.
Imatges de 300 punts per polzada, que fan que veiem les fotografies amb una gran resolució. En canvi a a les pantalles les imatges s'editen entre 72 i 100 ppp. La riquesa de la tipografia, el tempo en que es llegeixen les notícies, i els reportatges passant les planes poc a poc. La facilitat de llegir en qualsevol lloc sense necessitar cap tipus d’energia ni de cap aparell electrònic qua a sobre solen ser molt cars.
Totes aquestes coses i més que em deixo fan del paper un suport ideal per a la premsa i és segurament per això que fa tants anys que tenim diaris en paper.
La premsa digital per contra ens bombardeja ràpidament amb una gran quantitat de informació que es fa molt difícil d’assimilar. D’aprofundir en els temes i perdem així esperit crític, ens deixem arrossegar fàcilment per corrents d’opinió que creen tendències i ens fan influenciables i manipulables.
He llegit també no fa gaires dies, que els disc de vinil tornen. Que els amants de la música no és resignen a escoltar només música reproduïda per codis binaris, on els reproductors digitals es salten sistemàticament infinitat de seqüències que mermen la qualitat del so.
Neil Young ja ho va dir: La música digital no és música només és un codi binari.
Els vinils tenen poca capacitat de informació, però la que contenen és molt més fidedigna al so original.
Benvinguts doncs els vinils i esperem que els diaris en paper no acabin marxant mai
©Lluís Serrat/2016

dissabte, 12 de desembre del 2015

JOAN VENTURA L'APRENENT DE BARBER


El periodista Joan Ventura, va presentar ahir al vespre a Llagostera i davant de la seva gent el seu primer Llibre: L’Aprenent de Barber.

Ventura fa en el seu llibre una crònica popular i entranyable de la vila que l’ha vist néixer i dels personatges singulars que passaven per la barberia del seu pare, l’Andreu. A l’aprenent de barber també hi ha una bona dosi d’autobiografia perquè Joan Ventura s’anava impregnant de totes aquestes històries que avui podem llegir en el seu llibre, mentre remullava i ensabonava barbes, perquè l’Andreu el seu pare les anés rasurant després com si res.
Era aquell un temps que les barberies dels pobles bullien de vida i de històries, barberies plenes amb gent que vivia menys apressada que ara .

Però com bé va explicar l’Enric Ramionet, en la seva presentació, en Joan aviat va deixar l’ofici de barber per anar a fer les amèriques, a buscar i sentir noves històries i fer el que realment volia: explicar-les.
Fa molts anys que conec en Joan Ventura a més de company de feina es un amic entranyable. Jo ja el vaig conèixer fent de periodista a principis dels 80s., explicant històries, amb el seu llenguatge culte, entranyable, punyent, i amb una mica de romanticisme que sempre podreu trobar aflorant entre les seves paraules.
No us perdeu l’Aprenent de Barber perquè segur que entre les seves planes aprendreu moltes coses.


©Lluís Serrat 2015

dijous, 3 de desembre del 2015

FIRA DE L'AVET, ESPINELVES.

Si aquests dies us passeu per la fira de L’Avet d’Espinelves us podeu arribar a fer una visita i passejar pel mig dels arbres centenaris de Masjoan, on gaudireu contemplant  aquests exemplars de sequoies monumentals de més de 40 metres d'alçada 

També podreu veure els misteriosos teixos, arbres màgics i místics per moltes cultures antigues i utilitzats també durant la edat mitjana per fabricar els arcs llargs, que utilitzaven tots els exèrcits del món.


©Lluís Serrat/2015

divendres, 30 d’octubre del 2015

ROSENDO


El rocker madrileny Rosendo, va omplir l’espai de la Copa amb el seu rock dur i urbà.


El fundador del mític grup de hard rock, Leño i autor de grans temes com Maneras de vivir, Agradacido, o vergüenza torera, no va decebre en el concert que hauria d'haver sigut el darrer a la ciutat, perquè segons l’artista, està fent els darrers concerts de la seva dilatada carrera, encara que ell mateix després ho poses en dubte.
El poeta madrileny de hard rock, va oferir una actuació estel·lar per recordar per Fires.

Etern Rosendo 

©Lluís Serrat/2015



dilluns, 26 d’octubre del 2015

CASTELLS DE FIRES / HUMAN TOWERS

El 2014 per Fires, els Minyons de Terrassa van aixecar per primer cop a la Plaça del Vi un castell de 10 pisos amb folre i manilles, convertint així la mítica plaça gironina, amb una plaça de 10.



Ahir els Minyons ho van celebrar carregant i descarregant el tres de deu amb folre i manilles que va fer esclatar la plaça del vi. Tampoc va decebre l’actuació dels Marrecs, amb el seu cinc de vuit  carregat i descarregat amb molta seguretat i fermesa.
Capgrossos de Mataró es va estrenar amb un tres de nou amb una actuació impecable.







Tres de 10 amb folre i manilles

©Lluís Serrat/2015

dimarts, 20 d’octubre del 2015

TARDOR/FALL ON PUIG NEULÓS


Ha arribat la tardor, la tardor ve de plenitud i no és una contradicció. És en aquesta època de l’any quan tots els fruits, els sembrats, han arribat a la seva maduresa i poden ser recollits per començar de nou el cicle.



Al massís de les Alberes, a la fageda de Puig Neulós els faigs centenaris van pintant les seves fulles d’un color torrat abans de que vagin caient al terra  amb persimònia.
©_Lluis Serrat/2015

divendres, 18 de setembre del 2015

La Llamada del Puma


Ahir al Pati Llimona de Barcelona El fotògraf naturalista Andoni Canela va presentar el seu darrer llibre “La Llamada del Puma” Amb textos de Maritxell Margarit i il·lustracions de Unai canela.
“La Llamada del Puma” no és només un llibre de fotografia, és una gran aventura viscuda en família pels cincs continents del planeta durant mes de quinze mesos.

Andoni amb la seva esposa Maritxell i els seus dos fills: Unai i Amaia van emprendre un viatge èpic pel món per atrapar en unes fantàstiques imatges, set animals emblemàtics dels cinc continents que han visitat. Tots immersos en els paisatges espectaculars del seu habitat natural.
Andoni explica que el Puma va ser l’excusa principal per emprendre aquesta aventura. Ja havia intentat retratar el puma en alguna altre ocasió, però sempre se li havia escapat. Com a felí, és un animal molt difícil de aconseguir fotografiar.

 El puma també és l’animal preferit de l’Unai,  per això el llibre porta per títol: La Llamada del Puma.
A més dels animals motiu del viatge, El Puma i el Bisó d’Amèrica, el cocodril marí d’Austràlia, el pingüí de l’Antàrtida, el càlao d’Asia, el llop europeu i l’elefant africà, en el llibre també trobareu animals tant sorprenents i difícils de veure com el casuari, una reminiscència de passat que viu als boscos australians.
Tots els animals estan esplèndidament retratats per l’Andoni, en unes imatges netes, pures, despullades de qualsevol guarniment superflu, o sigui, natura en estat salvatge.
  A “La Llamada del Puma” no solament t’atrapen les imatges de l’Andoni, la Maritxell des del seu punt de vista de mare i esposa et transporta amb els seus acurats textos per aquests paisatges com si realment estiguessis allà, sense oblidar les il·lustracions de l'Unai amb els seu particular toc de color. Un llibre rodó que encantarà tant a grans com a petits.

A la meva mare que té vuitanta vuit anys li ha encantat i només hi ha una cosa no  li agrada: que la lletra és una mica petita.

©_Lluís Serrat 2015.

diumenge, 26 de juliol del 2015

SANTA ANNA




La pirotècnia del País Basc Valacea-Pir va inaugurar el passat dijous dia 23 el 45é concurs de focs artificials de Blanes
Blanes té castell de focs per les festes de Santa Anna des de fa més de cent anys. Només és van interrompre entre 1936 i 1944 durant el període de la guerra civil.
Evidentment que les exhibicions aleshores eren molt més discretes i curtes. Les que es fan ara solen tenir una durada com a mínim de vint minuts sense parar. Aleshores tampoc tenien categoria de concurs.
La pirotècnia del País Basc Valacea-Pir va inaugurar el passat dijous dia 23 el 45é concurs de focs artificials de Blanes
Fou durant els anys 70’s  amb l'esclat turístic de la costa Brava, quan els castells de focs artificials de Blanes va agafar  embranzida, ja que va ser aleshores quan es va decidir organitzar el Concurs Internacional de Focs d'Artifici de la Costa Brava
El concurs a tingut èpoques que ha durat quatre dies i èpoques en que n’ha durat només tres. Actualment te una durada de quatre dies i hi participen les principals pirotècnies del món.
Avui teniu la oportunitat de gaudir de l'espectacle que posarà punt i final a les festes de Blanes d'enguany, amb la pirotècnia de València: Global foc Cavaller FX.