Quan feia primer de batxillerat, per vacances anava a treballar en un petit taller de motos de Breda.
Passava l’estiu desmontant motors i netejant
les motos dels joves del poble que venien cada dia a fer-la petar. Explicaven una i altre vegada les seves gestes a la carretera, fugint de la policia de transit que no els podia atrapar amb les seves lentes Sanglas. Es passaven hores posant a punt les seves màquines amb la intenció d'anar sempre més ràpids.
Així jo
em feia uns calerons, (més de propines per deixar brillants els carenats i les
llandes de les motos), que pel sou que em pagaven al taller.
Recordo
que eren un grupet molt afeccionat a les motos i a la velocitat i amb una certa rivalitat entre ells. Quasi tots tenien un sobrenom:
El de Cal Brau, El de Cal Rey, En Piuma, En Mayugo, el Ros del Turó, en Montplet...i alguns que he oblidat. tots tenien bones màquines: MV,
Rovena, Zundapp Ducati, Laverda, Bultaco MK 2,
les famoses Derbi, però preparades en el mateix taller que anaven com
bales.
Eren altres temps no hi havia radars, molt poc
trànsit i carreteres amb moltes corbes.
El mecànic i amo del taller que formava part de la colla, quan no hi havia
res per fer, em feia entretenir retallant les fotos dels pilots famosos que sortien a les revistes de motociclisme i posar-les en un àlbum classificades, aquí va
començar la meva afecció a les motos i a les curses.
De tots els pilots que anava coneixen mentre retallava i enganxava fotos, totes en blanc i negre, un pilot em va cridar l’atenció pel que publicaven d’ell les revistes de l'època, en Jarno Saarinen ( el finlandès volador) li deien.
Saarinen, acostumat a pilotar sobre gel al seu país, tenia
un estil molt espectacular per l’època. Ara podem dir que va se el precursor de la forma habitual de pilotar avui dia, derrapant i penjant-se de la
moto per traçar
les corbes.
Saarinen també era enginyer i va ajudar a Yamaha en el desenvolupament dels
seus motors als anys setanta.
Saarinen va ser el primer campió del món de Finlàndia de motociclisme i estava segurament destinat amb la Yamaha que ell mateix preparava, a destronar
la llegenda viva del motociclisme Giacomo Agostini i la seva MV Augusta, que durant molts anys van ser imbatibles.
Però la seva carrera es va truncar a les 15:17 minuts del 20 de maig de 1973 a Monza, ara fa exactament 43 anys. “El
finlandès volador” va perdre la vida en un dissortat accident juntament amb el
pilot italià Renzo Passolini, en caure tots dos per culpa d’una parada sobtada
del motor de Passolini que anava davant seu. El pilot Barceloní Victor Palomo també
va patir ferides greus en el mateix l’accident. Als anys setanta les mesures de seguretat als
circuits del mundial estaven lluny de les que hi han ara, corre el mundial de motociclisme era realment un esport d'alt risc. No vull dir que ara no ho sigui però molts circuits eren urbans i corre entre arbres i fanals era veritablement jugar-se la vida.
Les fotos d’aquell accident em van
impactar però m’agrada quedar-me amb la
imatge de Saarinen pilotant la seva Yamaha.
No m’hauria imaginat mai que 43 anys desprès
jo mateix seria testimoni i retrataria un tràgic accident semblant: el del pilot mallorquí
Lluís Salom.
Salom que va estar molt a prop del guanyar el campionat del mon de
Moto 3 els anys 2012 i 2013, era un pilot jove ràpid i amb un gran futur per
endavant, només un clot i la mala sort van tallar de cop les seves il·lusions a la corba
número 12 del circuit de casa, un traçat que coneixia bé i segurament hauria pogut fer amb
els ulls tancats.
No
recordaré Saarinen volant pels aires després d’impactar amb Passolini, sinó
traçant un revolt impossible amb gran precisió i amb el número 1 pintat al carenat de seva Yamaha. Igual vull recordar Lluís Salom amb el seu 39 estampat al morro de la Kalex Honda, Perseguint Oliveira en la
seva darrera volta dels entrenament lliures de la tarda del dia 3 de juny de 2016 poc després de les 15:17.
©Lluís Serrat/2016
