La proposta era fer una fotografia dels fills
de dos famosos cuiners gironins; en Martí i en Marc Roca, amb el mateix estil,
composició, il·luminació i atmosfera, que una fotografia que en David havia fet
als seus pares ja fa temps.
En
David i el seu ajudant Mario van començat preparant el set per fer la
fotografia; van muntant primer un fons, un immens teló penjant del sostre. Van
col·locar alguns elements escenogràfics, una característica clàsica de l’univers Ruano,
especialista en retratar espectacles durant molts anys. Després van distribuir pel plató els
punts de llum de manera estratègica i finalment van demanar la col·laboració dels assistents perquè algú fes de model i així tenir-ho tot a punt per quan arribessin els models de veritat.
En
David va explicar que encara que la idea és acostar-se al màxim a la fotografia
de referència de la que evidentment en guarda la configuració predefinida, no la
utilitzarà en aquesta ocasió perquè tot el taller sigui una experiència única. Així que va remarcar que partiría completament de zero.
Ruano,
que ve del món de la il·lustració i la pintura i encara que sempre diu que no fa
art, que es considera un artesà i que tot és experiència i ofici, tota la seva obra te un
caràcter marcadament pictòric que el defineix i el delata. Això li ha donat un
segell inconfusible.
Amb tot preparat va esdevenir la màgia. En David va començar a barrejar els elements escènics, els models, la il·luminació, el fum i com un alquimista de la llum, va anar transformant alló físic i humà, en una imatge onírica, amb una paleta de colors i una atmosfera úniques, on els personatges es converteixen finalment en protagonistes d’una imatge que recorda una pintura clàssica.
Ruano a mantingut en tot moment un diàleg amè i interessant amb el públic assistent, responent a qualsevol pregunta i ell mateix a preguntat en repetides ocasions l’opinió dels assistents mentre avançàvem en el procés cap el resultat final.
