EUDALD CARBONELL ENTREVISTA

Si volem sobreviure ens hem de deshumanitzar.

Vostè com marxista, te la sensació d’haver perdut la batalla contra el capitalisme¿?

Si, el capitalisme ha fet una feina tant bona, ha aconseguit que les élites extractives tinguin ideologia pràctica en aquests moments i han aconseguit també convèncer les nostres elits comunistes amb la globalització, que és la pitjor idea que ha tingut la humanitat, aquest sistema injust, ens han portat al llindar de l’extinció.

Considera el sistema capitalista responsable d’aquest desastre ¿?

Son responsables molt directes de l’aprofitament que n’ha fet tothom d’aquest tipus de plantejaments. El capitalisme és un sistema totalment anacrònic, parteix de les lleis biològiques, no de les lleis socials i per tant és el pitjor que ens podia passar i la globalització és l’expressió claríssima d’aquest inter-imperialisme que hi ha al món, es un gran problema, perquè genera moltes contradiccions.

El comunisme seria la solució¿?

L’estructura més gran que hi ha al món és el Partit Comunista Xines, els comunistes hem aconseguit a molts llocs i en aquest cas a Xina, fer una munió de plantejaments tant potent, que hem fet la organització més gran de la història de la evolució humana. El problema és que a la vegada hem assumit conceptes que van contra el desenvolupament del nostre propi sistema. Però cap altre instrument com el marxisme, ha estat capaç de fer una organització així i no se sap la importància que té. ho explico perquè la gent això no ho dimensiona, perquè no s’explica, la informació sempre és esbiaixada  i contra el comunisme directament.

 Vostè diu que anem cap el col·lapse¿?.

No és que hi anèm, ja estem col·lapsant, en el meu darrer llibre  [El futur de la humanitat, Ara Llibres, 2022]  ho explico i proposo un decàleg per evitar el col·lapse, deu punts, que recorden els deu manaments.

Diu que ho evolucionem o fem la revolució, fan falta líders¿?

No fan cap falta. El lideratge és una cosa biològicament atrassada. Això és història passada, de societats que no tenen res a veure amb les societats de la revolució científico-tecnològica. Compta que 50 anys d’ara son 10.000 d’abans. El lideratge és una qüestió de la teologia animal, tots els animals amb una certa agrupació, utilitzen el lideratge. Nosaltres com animals racionals hem tingut temps d’evolucionar i veure que els líders son el pitjor que hi ha. A sobre d'una espècie imbècil, acabem escollint imbècils.

Llavors que caldria fer en una societat tant manipulable com la nostre¿?

A les societats nostres modernes, avançades, fa falta direcció i coordinació. Les societats sempre han estat manipulables, la fake news més gran i més ben construïda de la història almenys a occident, és la d’Adam i Eva. A còpia de repetir-la, la gent la acaba tenint esperança tenint fe, perquè ho veu proper. La racionalitat costa molt més d’integrar-se als processos socials, ja que depèn de la lògica, de fer-se preguntes;  perquè, com, i la fe depèn només de repetir-ho tant com calgui. Els humans des de que tenim consciència, el primer que fem és desinformar, perquè és una forma d’agafar avantatge selectiva respecta al teu entorn. Desinformar vol dir no informar. Quan es fa el foc els que el tenien amagat, no explicaven com el feien, així en un sector determinat tenies factors selectius que t’ajudàven a créixer i també et donava poder. La competitivitat selectiva del passat, ens ha fet competitius com espècie en el futur.

Aquest és un comportament essencialment humà¿?

Absolutament, la gent que diu que el que està passant no ha passat mai menteix, el nostre cervell és el mateix, ha evolucionat, per tant hi ha algunes coses del substracte, que sempre son igual d’humanes, som una evolució de la naturalesa.                                                                 

Marx diu que la lluita de classes és el motor de la història, encara hi ha lluita de classes¿?

 I tant, et contestaré, no amb la lluita de classes, sinó amb la consciència. Hi ha una consciència individual de cadascú, sobre el seu territori, sobre la forma de ser, com es relaciona amb el seu entorn familiar. Hi ha la consciència de classe, perquè pertanys a un determinat àmbit de relacions socials de producció. Hi ha una consciència d’espècie que hem anat construïnt, veiem la terra com un sistema amb diferents biomes, amb diversitat, per això la volem mantenir. I ara ja està emergint una altre consciència, una consciència còsmica, que molts ja tenim, els marxistes ultramaterialistes, que pensem que la matèria te energia i si te energia te esperit. Les consciències son com capes d’una seva i per tant tot segueix vigent, les desigualtats, les necessitats i la lluita de classes per descomptat.

Com revertim aquesta cursa cap al desastre¿?

El sistema capitalista no soluciona els problemes que està generant està esgotat. I no perquè haguem estat capaços de tombar-lo, sinò perquè té 300 anys, és vell i no té cap possibilitat de créixer d’acord amb el funcionament social i qualsevol sistema que no soluciona els problemes que genera acabarà col·lapsant, Marx un del pensadors que ha produït més transformacions socials ja ho va plantejar. per això encara avui lluiten contra les seves idees.

Perquè no hem pogut tombar el capitalisme¿?.

Els comunistes hem tingut errors molt grans, no hem fet prou autocrítica, però ara l’estem fent, no estem purgant pecats com diuen, sinó superant aquests errors. En el llibre que he fet El Futur de la humanitat, un dels deu manaments es diu la individualitat col·lectiva. Un dels errors és que no escoltem a les persones i és molt important escoltar, sobre tot quan tens qüestions que tu no tens clar de poder solucionar. Si ets un director d’un equip o un coordinador has d’escoltar, es molt important, després faràs el que convingui però primer escoltar. Quan no escoltem la gent es torna individualista. “Ningú m’escolta, millor estar amb mi mateix”, això és l’individualisme.  El que s’ha de forçar és la individualitat col·lectiva, construïr des de l’individu lo comunitari. Hem fet estructures socials, on l’individu en forma part, però una part mecànica, hem trencat tota la iniciativa que hi pot haver en el pensament social humà. El comunisme futur, com a interdependència social i solidària, es basa en que la gent es senti escoltada i sigui protagonista de la història col·lectiva.

Això seria socialitzar el pensament¿?

Si i el pensament crític. I si tothom actua de forma que permeti els canvis i transformacions, si que canvies  també el món. Es a dir el món s’ha de canviar a partir de les persones. I ara mateix si tot el món, amb les possibilitats que hi ha de comunicacions i tecnologies, es posa a fer el mateix arreu, la transformació és possible. Un exemple molt pròxim a nosaltres; parlant amb les classes extractives del nostre país, de Catalunya i Espanya, no es creien que podéssim arribar on hem arribat, no es creien que hi hauria una rebel·lió. Pensaven que podrien parar-ho. Els deia “això no ho parareu, això ho guanyarem perquè és una convicció individual i una qüestió col·lectiva”. Els individus és reforcen en les seves idees, les dels seus avis, la llengua, una voluntat popular? No, una estructura social que té una voluntat històrica, això és el que hi ha  a Catalunya .

Vostè no era independentista¿?

No però també em vaig fer independentista. En la meva conferència sobre la “Refundació del catalanisme” el 2002, jo no parlava de independentisme, només d’unificació de forces i que fóssim respectats, però des d’una perspectiva global de respecte als pobles. El que ha acabat passant a Catalunya és un exemple de com es poden produir aquests canvis; quan hi ha una convicció socialitzada, raons històriques, identitàries, que és el més important que tenim els humans, perquè sense identitat no hi ha diversitat.

Això ho havien de fer els partits¿?

Si però a Catalunya ha estat al revés, sovint sentim coses per parts dels partits com és que el català no es parla, però és que no s’ha fet res, mecànicament han fet que la gent a l’escola parli català però no s’ha convençut a la gent que aquesta és una llengua que contribueix a la diversitat perquè políticament no s’ha fet res.

Serem independents Catalunya¿?

 Hem fet una rebel·lió, que serem independents no en te cap dubte ningú i a Madrid ja ho saben que això acabarà així.

Vostè a fet moltes coses fora de Catalunya¿?

Si, jo he fet molts equips, moltes estructures en tres instituts d’evolució humana, he contribuït al museu de l’evolució. A Catalunya, que era una avanguarda social, identitaria, cultural, no he pogut fer res. La cultura s’ha deixat de banda i no parlo de subvencionar-la, parlo de recolzar-la. Ho he pogut fer tot això a Castella i León, amb un president de l’Opus que va entendre el missatge.

La intel·ligència humana ha arribat a punt en que no evoluciona més¿?

 

La intel·ligència no te res a veure amb la consciència, dos pilars de la humanitat. La intel·ligència és un procés d’associació d’idees i conceptes que fan operatiu el treball. Es pot ser intel·ligent i una mala persona, ignorant i una gran persona i intel·ligent i gran persona perquè té consciència. Integrar consciència i intel·ligència és molt complicat i això és clau ara mateix, que pot salvar l’espècie¿?, la intel·ligència artificial. La AI ens permetrà avortar la globalització i fer la planetització. Sense un big-data, una capacitat de interdependència molt gran, seria impossible mantenir els sistemes energètics, col·laboratius.

La AI, ens pot arribar a controlar a nosaltres o acabar amb l’espècie¿?

N’estic convençut però això serà bó. I si un mecanisme ultrahumà que hem provocat nosaltres, ens extingís, perquè la nostre consciència, el nostre treball mantingui un equilibri amb el planeta, seria el  més lògic.

El sistema no pot més¿?

Nosaltres hem apretat el sistema al límit i ara ja no hi ha res a fer, ara petarà, no es pot reedressar. Un cop hagi col·lapsat, tots aquests elements que ara discutim son els que es podran posar en funcionament.

Hi haurà un abans i un després del conflicte d’Ukraïna¿?

Segurament, A nivell polític militar, la sortida a la Mediterrània de la flota russa des de Crimea és un tema important i la OTAN continua pressionant el sistema de l’ex-Unió Soviètica per controlar els pols estratègics,  sobretot l’exportació de grà. El conflicte s’ha d’entendre com una revolució antiimperialista, com va fer Lenin.

Estaríem a la tercera guerra mundial¿?

Estem a la tercera guerra mundial encoberta, això va començar pel control de matèries primes, del petroli i les conduccions de gas ja amb el conflicte d’Afganistan,  després Irak. Ara ho veiem amb tot el que està passant també al Sagel, Mali, Nigeria. Un cop acabats els conflictes,  Àfrica, que te molt potencial, experimentarà un creixement i en 30 ò 40 anys, agafarà el relleu de Xina i serà un dels continents més avançats del món.

Podem viure una conflicte nuclear ara mateix¿?

És molt probable, tot el que hem inventat ho hem acabat socialitzant, per tant amb les condicions actuals de conflicte, és molt possible encara que probablement això no significaria l’extinció de l’espècie, ni de la vida al planeta.

 Creu que els BRICS poden ser una alternativa més justa al capitalisme global que patim¿?

No ho crec, penso que serà una nova forma de capitalisme, no he vist que en aquest sistema cap canvi ideològic ni que es parli de planetització.

Planetització¿?

 És una resposta del humanisme tecnològic a la situació en que està el planeta i la nostre espècie, és l’únic principi d’esperança operatiu que poden tenir els humans per evitar que desaparegui la diversitat. Serà la forma necessària després del col·lapse.

La demografia baixa, acabarem desapareixen per falta de neixaments¿’

Som 8000 milions d’humans al planeta, som molt pocs, i la població mundial disminueix Xina mateix pot perdre un 100 milions d’habitants en tres anys. Si la nostre espècie no creix la probabilitat de l’extinció si no hi ha biotecnologia social aplicada, és molt gran. En set generacions l’espècie pot desaparèixer, parlo de probabilitats, però tenim molts mitjans per fer que no passi.

Que passa amb el canvi climàtic¿?

Hi ha dos models, però pren molta força segons un informe de Copenhaguen, també de Rússia  que amb l’aturada de les termohalines (corrents oceàniques), la conductivitat de l’aigua ha pràcticament desaparegut a les zones pròximes de l’hemisferi nord i podria començar una nova glaciació, que segons tots els models, es produirà en aquest segle a partir de 2030.

L’espècie humana no està dissenyada per morir-nos sinó per sobreviure¿?

La nostra espècie i la de qualsevol animal, la consciència s’ha desenvolupat per sobreviure. De la mateixa manera que la nostre consciència ens pot autodestruir, també ens pot generar una tendència a transformacions continues per no fer-ho. En un futur podrem transformar-nos fins agafar un tipus d’adaptació energètica ho humana que vagi més enllà del principis de les forces naturals que coneixem. I això dependrà molt de la intel·ligència artificial generativa i creativa.

Això faria sorgir noves espècies¿?

Si al final d’aquest segle serem diversos, pot ser que hi hagin varies espècies. Molts no voldran ser modificats, per qüestions conservacionistes o religioses i encara que la religió ha estat un qüestió fonamental per convertir-nos en humans, ara la seva desaparició serà fonamental per deshumanitzar-nos, perquè si volem sobreviure ens hem de des-humanitzar. Ho explico en un llibre que encara no ha sortit això.

El nostre futur es conquerir el cosmos¿?

De fet ja venim de l’espai i ho farem de conquerir el cosmos, tal com vam sortir d’Àfrica si volem sobreviure hem d’anar a conquerir l’espai. Perquè la vida prosperi, el factor fonamental és la reproducció i trobar un lloc per fer-ho, és la base del nostre futur. La intel·ligència artificial creativa, la biomedicina i la biotecnologia seran fonamentals. La conquesta del cosmos no és farà amb vida amb suspensio, sinò enviant pre-vida; ovocits i esperma congelats, que màquines s’encarregarien de fer prosperar en algun planeta llunyà.

HOMENATGE

Els amics més íntims de Miquel Ruiz li van donar el passat dia 13 de març, un darrer adéu amb un homenatge pòstum i fent un repàs de les anècdotes, facècies i moments viscuts amb el fotoperiodista de Fortià al llarg de la seva vida.

L’acte que va tenir lloc a la Casa de Cultura de la ciutat, hi van assistir El seu fill Isaac i la seva vídua Dolors, a més de representants de la Diputació de Girona i del Col·legi del Periodistes d’aquesta demarcació.

Quan el vaig conèixer, un estiu, allà ben entrats els anys 80, me’l van presentar com en “Bragues”.  Més tard vaig descobrir el perquè; abans de començar a treballar com a fotoperiodista, en Miquel portava una parada de llenceria fina pels mercats de la província.

Un dia vam coincidir en una feina tots dos. Recordo com si fos ara; Era a la discoteca Bananas, a Roses. Jo, amb les meves càmeres penjades al coll per documentar un esdeveniment i en Miquel amb un flotador de cocodril dins la piscina que hi havia muntada al mig de la pista, gaudint de la nit i la “Festa de l’aigua”.

En Miquel era una persona responsable i compromesa que estimava la seva feina, estimava la gent i estimava Bòsnia com ningú, tenia un lligam especial amb el país dels Balcans. En Miquel estimava la gent i per sobre de tot estimava la vida, aquesta vida que li ha girat l’esquena quan encara no li tocava. Bona llum i bona sort bon amic. 

EN UN MÓN D'HOMES

L’empresària olotina resident a Califòrnia, Anna N. Schlegel ha presentat a Girona la traducció al català del seu llibre Veritablement global que ha editat La Breu Edicions.

Anna N. Schlegel es una de les dones més reconegudes i influents  del món de la tecnologia, un sector dominat pels homes.

L’acte la presentat el periodista Josep Puigbó, que ha mantingut una llarga conversa amb l’autora.

El llibre és una eina ideal per estudiants, líders de grans corporacions internacionals, membres directius i treballadors.

Anna N. Schlegel  explica des de dins, com les grans empreses poden penetrar en els mercats internacionals i oferir els seus productes als clients de diferents cultures i idiomes amb èxit.

Anna N. Schlegel ha posat Amazon com exemple de empresa d’exit en el món global, és la primera ara mateix diu. I a Google com un exemple de qui no ha fet tan bé les coses.

Puigbó ha preguntat a l'empresària quin és el secret perquè un producte pugui competir globalment i funcioni; «el més important és que no es sàpiga on s’ha produït i que sembli que sigui local». a estat la resposta d'Anna N. Schlegel.

________________________________

PAU PER UKRAINA

 

Nou anys després del inici del conflicte del Donbass i després d’un any de guerra oberta entre Rússia i Ukraina, totes les postures segueixen més enfrontades que mai, tots els escenaris segueixen més oberts que mai i la pau avui, escoltant les darreres  declaracions de les parts en conflicte, sembla més lluny que mai.

Un centenar de persones s’han concentrat aquest divendres a la Plaça del Vi de Girona, per demanar la fi de la guerra a Ukraina.

XI PREMIS RAHOLA DE COMUNICACIÓ LOCAL

SER "FATXA" ESTÀ DE MODA.

Així de contundent es manifestava ahir la periodista i escriptora, Alba Sidera, durant la conversa que va mantenir amb el periodista Salvador Garcia-Arbós dins la Setmana dels Rahola.

Sidera és especialista en l’estudi d’els moviments d’extrema dreta i analista política.

 La periodista va explicar que és va sorprendre molt, quan va descobrir que els fatxes ja no eren gent gran, amb bigotet i clenxinats, sinó gent que no aparentava per res tenir aquesta ideologia i que a més, hi havia gent molt jove dins d'aquests moviments.

Sidera diu que hi ha molta gent que ja no s’amaga de ser fatxa, al contrari, en presumeixen de la seva fatxenderia, exhibint la seva simbologia i els seus mites i que ho viuen com una qüestió contracultural, “antiestablishment”. En aquest context els moviments d’esquerra s’han vist sorpresos, sobrepassats i s’han quedat aturats en el discurs, mentre que l’extrema dreta s’ha apropiat del seu llenguatge i de la seva manera d'actuar.

La periodista va explicar que això és una conseqüència de que poc a poc s’han anat blanquejant aquests moviments ultres amb falsos discursos i amb l’ajuda d’un sector molt important de la premsa. Així han aconseguit tenir ressò mediàtic i veu quan encara no eren res. L’extrema dreta ha aprofitat això per arribar al poder i ara ja és molt difícil revertir-ho.

Alba Sidera es va esplaiar sobre tot en el cas d’Itàlia,  on l’extrema dreta a ha acabat governant.  Va advertir que el fenomen de Giorgia Meloni és un fenomen a tenir molt amb compte per les conseqüències que pot tenir per Europa. Va acabar dient que a Catalunya el moviment d'extrema dreta és insignificant avui dia.

 Dijous 16 de febrer a les 18 h, Conversa amb Eloi Vila.

A l'Auditori Enric Mirambell i Belloc de la Biblioteca Pública Carles Rahola

Per assistir a l’acte cal inscripció prèvia: https://bit.ly/16evila

___________________________________

XI PREMIS RAHOLA DE COMUNICACIÓ LOCAL

 

“Hauriem d’evitar criminalitzar la societat i la cultura russa”

De la xerrada d’ahir entre la periodista i editora Marta Costapau i el premiat periodista de la televisió pública catalana i corresponsal de guerra a Ucraïna, Manel Elies, en destacaria un parell o tres de coses; la primera, que hauríem d’evitar sobre tot discriminar o criminalitzar la societat i la cultura russa, de fet, jo mai parlo de Rússia ni dels russos, quan escric sobre el conflicte, sinó de Putin o del Kremlin, va puntualitzar. Que no està gens d’acord que es suspenguin obres d’autors russos només pel fet ser-ho, lligant-ho amb el que està succeint a Ucraïna. Trobo que això és una gran equivocació, va puntualitzar el periodista durant la conversa. i que Vladímir Vladímirovich Putin, és el culpable de tots els mals.

Enmig d’una gran expectació i l’aula magna de la Casa de Cultura plena a vessar,  Elies va intentar des del dolor, explicar-nos el complicat laberint rus fugint dels tòpics i dels estereotips.  

Mentre Elies anava avançant en el seu relat, jo que tinc una edat, cada cop em trobava més immers en el laberint de la guerra freda, allà a mitjans dels anys seixanta, doncs no sembla que hagi canviat gaire res.

“Si aquí els polítics temen els periodistes a Rússia els periodistes temen els polítics” va sentencià  mentre explicava que no pots confiar mai en la versió oficial a Rússia, perquè és sempre interessada i gens fiable.

De les causes que han ocasionat la crisi del Donbass, va passar de puntetes sobre  l'Euromaidan, va evitar parlar de la  massacre d'Odessa i dels acords de Minsk. Sobre la fi del guerra entre Rússia i Ucraïna no es va atrevir a fer cap mena de pronòstic. Va afirmar això sí, que ara la NATO està més forta que mai i que a ell no li sembla que a EE UU el conflicte li afecti massa.

Vistes així les coses, totes les respostes semblen estar surant en l'aire i que el laberint rus és molt més difícil de desentrellar del que sembla.

Elies va reflexionar sobre els 20 milions de persones que Rússia va perdre en la segona guerra mundial i és va fer la pregunta;  que no pot passar ara¿?.

Na. Rússia va perdre 26 milions de persones combatent i derrotant el nazisme que aterria Europa el temps que va durar la segona guerra mundial. Les víctimes de l’holocaust nazi s’estimen en 17 milions de persones, 7 milions d’aquests assassinats, eren ciutadans soviètics.

La propera conversa serà amb Alba Sidera i el periodista Salvador Garcia-Arbós. Alba Sidera fa una quinzena d’anys que viu a Roma i està especialitzada en l’estudi de l’extrema dreta i l’anàlisi política.

L'acte serà el proper dilluns 13 de febrer a les 18 h, a l’Auditori Enric Mirambell i Belloc de la Biblioteca Pública Carles Rahola.

______________________________

AGRUPACIÓ EXCURSIONISTA CANET D'ADRI

 El Passat dissabte 4 de juny, es va presentar a Canet d’Adri, “L’Agrupació Excursionista Canet D’Adri”.  

Josep M. Martinez, que  n’és el president, explica una mica tot el projecte i quins seran els objectius de la nova associació:  Primer fer un rocòdrom al poble, i unir la gent de la vall per fer activitats a la natura, es tractaria de fer una colla maca, quan més gran millor.

L’Agrupació esta oberta també a la gent de Girona, Sarrià i rodalies. Tothom que estigui disposat a fer activitats i col·laborar, serà benvingut.

De moment som uns 50 socis i ja començarem a tirar endavant el projecte, però està clar que quan més siguem més coses podrem fer, ja que la construcció d’un rocòdrom es complicada i cara.

De moment, a més de construir el rocòdrom, fer una festa anual d’aniversari, un aplec també cada any, que encara no sabem el nom que li posarem, organitzarem rutes á peu, com a mínim una per trimestre que serà dins el municipi o pels voltants.

 Està clar que si la gent respon, les activitats s’aniran incrementant, des de sortides a muntanya, rutes amb bicicleta, fer escalada, vies ferrades, esquí, travesses a la neu.... O sigui, el propòsit és fer qualsevol activitat que giri a l’entorn de la natura.

Josep M. Martínez i Xevi Nieto presentant la nova agrupació.

La quota per els socis serà de 10 € anuals per els joves de 6 a 18 anys, i de 30 € anuals per el majors de 18 anys.

___________________________

UN PASSEIG PER LES FLORS

 

GIRONA TEMPS DE FLORS.

 

Inaugurada la 67a. mostra de flors de Girona. Endarrere queden dos anys de pandèmia i les flors tornen a conquerir la ciutat.

 Es poden veure  un total de 106 espais, entre, carrers patis i jardins, repartits per tota la ciutat, engalanats amb els muntatges florals i artístics més espectaculars.

La mostra durarà fins el proper diumenge dia 15 de maig.

___________________________________

LLUITA AUTÒNOMA

 

Els treballadors per compte propi, han sortit al carrer aquest dijous per reivindicar una quota d’autònoms molt més justa, d’acord amb els salaris que perceben.

La mobilització la convocada: “Lluita autònoma”, un moviment que ha sorgit de les plataformes socials.  Es defineix com apolític i anti-sindical i aglutina un gran nombre de treballadors per compte propi.

El seu principal objectiu és tombar la nova proposta de cotitzacions per treballadors autònoms que ha proposat el Govern central. A Girona hi han participat un centenar de persones.

____________________________